Resultats de la cerca
Es mostren 2603 resultats
Josep Toribi d’Ametller i Isern
Història
Polític republicà.
Fou un dels membres més actius del partit republicà a la regió de Girona i participà a la revolució de setembre del 1868 Elegit diputat a Corts el 1869, aquest mateix any intervingué en l’aixecament republicà federal Morí a Banyoles durant un atac carlí contra la població
Narcís d’Ametller i Cabrera
Història
Militar
Literatura
Música
Militar, escriptor, guitarrista i compositor.
Coronel, el 1843 formà part de les tropes que es revoltaren contra Espartero Partidari de convocar una junta central per democratitzar les constitucions polítiques del país, fou el principal cap militar a Catalunya durant l’alçament de la Jamància 1843-44 Publicà la novella El monge gris o los catalanes y aragoneses en Oriente, estudio de costumbres de la Edad Media 1863 A part altres composicions inèdites, escriví l’òpera El Guerrillero 1863, el llibret de la qual fou traduït a l’italià per Angela Grassi
Joaquim Gratacòs i Massanella
Veterinària
Veterinari.
Exercí a Banyoles 1914-22 i collaborà en la creació i consolidació del museu Darder Fou membre corresponsal de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona És autor de l’obra Vademecum del opositor a veterinario municipal i de nombrosos treballs d’erudició científica i d’investigació, entre els quals destaquen La pododermitis crónica vegetante o cáncer de ranilla , on exposa un nou tractament quirúrgic i químic, i Història de la ramaderia en el descobriment d’Amèrica
cassiterita

Cassiterita
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Diòxid d’estany, SnO2.
Mineral de cristalls tetragonals, fràgils, opacs, de color bru o negre, òpticament uniaxials positius i de birefringència i refracció fortes Pren formes d’hàbit divers segons l’origen bipiramidal en pegmatites, prismàtica en filons hidrotermals o pneumatolítics presenta macles típiques dites de bec d’estany Té duresa 6-7 i pes específic 6,9 És l’únic mineral emprat per a l’obtenció de l’estany arriba a proporcions fins de 78,6% de Sn Els països primers productors d’aquest mineral són els de la península d’Indoxina
agulles de Travessani

Estany Clotes i agulles de Travessani
© Abuelo Ramiro - Fotolia.com
Cim
Cims (2.755, 2.621 i 2.564 m alt.) d’un contrafort meridional del massís del Montardo, al límit de les valls de Boí (Alta Ribagorça) i d’Aigoamòg (Vall d’Aran), que dominen, per l’E, l’estany de Travessani, a la capçalera de la Noguera de Tor, l’emissari del qual alimenta l’estany Negre.
estanyol del Vilar
Estany
Estany perifèric de l’estany de Banyoles, al SW, prop de Porqueres (Gironès).
Té 175 m de longitud, 70 m d’ample i 6 m de profunditat des del 1949 és unit a l’estany de Banyoles per un canal
Santa Magdalena de Noves

Santa Magdalena de Noves (Pla de l’Estany)
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Camós (Pla de l’Estany), situada a l’esquerra de la riera de Matamors, als vessants de la serra de Santa Magdalena .
És un petit edifici d’origen romànic molt modificat conserva un retaule de Santa Magdalena, de la primera meitat del segle XVI, on figuren a la predella sant Pere i sant Pau Ja existia l’any 1172
Campionat del Món de Motonàutica

El Campionat del Món de Motonàutica del 1966 se celebrà a l’estany de Banyoles
Arxiu Miquel Mallafré
Esports nàutics
Competició internacional de motonàutica disputada anualment i organitzada per la Unió Internacional de Motonàutica.
Organitzat pel CN Banyoles, se’n disputà una edició a l’estany de Banyoles al setembre del 1966 Hi competiren motos aquàtiques de classe DU amb una cilindrada de 600 a 700 cc Es compongué de quatre mànigues partides en quatre sessions i hi participaren una quinzena de pilots Es proclamà campió l’alemany occidental Jörg Steinwascher
serra de Sant Patllari

L’estany de Banyoles, amb la serra de Sant Patllari al fons
© Fototeca.cat
Serra
Serra del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), contrafort de la serra de Rocacorba.
El cim de Sant Patllari 654 m n’és la màxima altitud i està coronat pel santuari homònim
coma de Crabes

L’estany de Crabes sota la cresta deles agulles de Crabes i l’estany de Sant Maurici, ambdós al terme d’Espot (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Coma de la vall d’Espot (Pallars Sobirà), una de les dues que dominen l’estany superior de Ratera d’Espot.
Centrada en els estanyols de Crabes i limitada a l’oest per la serra de Crabes , a la línia de crestes que separa els vessants pallarès i ribagorçà, entre el pic de Bergús i el pic del Portarró el cim culminant és el pic de Crabes 2 720 m alt, del qual es desprèn vers l’est la cresta de les agulles de Crabes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina