Resultats de la cerca
Es mostren 2603 resultats
Joaquim Palmada i Butinyà
Música
Músic.
Dirigí la cobla Els Juncans de Banyoles i escriví més d’un centenar de sardanes, com Apassionada , A la plana de Vic , La filla del marxant , Festivitat i Vora d’un salze Instrumentà nombrosos ballets tradicionals catalans per a cobla i compongué obres religioses i profanes
Josep Toribi d’Ametller i Isern
Història
Polític republicà.
Fou un dels membres més actius del partit republicà a la regió de Girona i participà a la revolució de setembre del 1868 Elegit diputat a Corts el 1869, aquest mateix any intervingué en l’aixecament republicà federal Morí a Banyoles durant un atac carlí contra la població
Narcís d’Ametller i Cabrera
Història
Militar
Literatura
Música
Militar, escriptor, guitarrista i compositor.
Coronel, el 1843 formà part de les tropes que es revoltaren contra Espartero Partidari de convocar una junta central per democratitzar les constitucions polítiques del país, fou el principal cap militar a Catalunya durant l’alçament de la Jamància 1843-44 Publicà la novella El monge gris o los catalanes y aragoneses en Oriente, estudio de costumbres de la Edad Media 1863 A part altres composicions inèdites, escriví l’òpera El Guerrillero 1863, el llibret de la qual fou traduït a l’italià per Angela Grassi
Joaquim Gratacòs i Massanella
Veterinària
Veterinari.
Exercí a Banyoles 1914-22 i collaborà en la creació i consolidació del museu Darder Fou membre corresponsal de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona És autor de l’obra Vademecum del opositor a veterinario municipal i de nombrosos treballs d’erudició científica i d’investigació, entre els quals destaquen La pododermitis crónica vegetante o cáncer de ranilla , on exposa un nou tractament quirúrgic i químic, i Història de la ramaderia en el descobriment d’Amèrica
Lluís Vilà i Vendrell
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
A primers dels anys setanta inicià l’activitat artística participant en la Mostra Collectiva del Grup Tint-1, a la llotja del Tint de Banyoles, etapa caracteritzada per la crítica al consum a través de l’us de materials fungibles en la seva obra, amb obres com Les sabates comestibles 1979, Entre pa enlluït 1984 a la Fundació Miró de Barcelona, o Fagocotosi 1985 a la Sala Montcada de la Fundació “la Caixa” i Cambio de Piel 1985 als festivals de Navarra Posteriorment les referències esdevingueren més indirectes amb l’ús de materials com ara el ferro i la pintura sobre paper i centrant-se en els…
estanyol del Vilar
Estany
Estany perifèric de l’estany de Banyoles, al SW, prop de Porqueres (Gironès).
Té 175 m de longitud, 70 m d’ample i 6 m de profunditat des del 1949 és unit a l’estany de Banyoles per un canal
agulles de Travessani

Estany Clotes i agulles de Travessani
© Abuelo Ramiro - Fotolia.com
Cim
Cims (2.755, 2.621 i 2.564 m alt.) d’un contrafort meridional del massís del Montardo, al límit de les valls de Boí (Alta Ribagorça) i d’Aigoamòg (Vall d’Aran), que dominen, per l’E, l’estany de Travessani, a la capçalera de la Noguera de Tor, l’emissari del qual alimenta l’estany Negre.
Santa Magdalena de Noves

Santa Magdalena de Noves (Pla de l’Estany)
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Camós (Pla de l’Estany), situada a l’esquerra de la riera de Matamors, als vessants de la serra de Santa Magdalena
.
És un petit edifici d’origen romànic molt modificat conserva un retaule de Santa Magdalena, de la primera meitat del s XVI, on figuren a la predella sant Pere i sant Pau Ja existia l’any 1172
Campionat del Món de Motonàutica

El Campionat del Món de Motonàutica del 1966 se celebrà a l’estany de Banyoles
Arxiu Miquel Mallafré
Esports nàutics
Competició internacional de motonàutica disputada anualment i organitzada per la Unió Internacional de Motonàutica.
Organitzat pel CN Banyoles, se’n disputà una edició a l’estany de Banyoles al setembre del 1966 Hi competiren motos aquàtiques de classe DU amb una cilindrada de 600 a 700 cc Es compongué de quatre mànigues partides en quatre sessions i hi participaren una quinzena de pilots Es proclamà campió l’alemany occidental Jörg Steinwascher
serra de Sant Patllari

L’estany de Banyoles, amb la serra de Sant Patllari al fons
© Fototeca.cat
Serra
Serra del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), contrafort de la serra de Rocacorba.
El cim de Sant Patllari 654 m n’és la màxima altitud i està coronat pel santuari homònim
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina