Resultats de la cerca
Es mostren 3643 resultats
René de Froulay
Història
Militar
Militar francès.
Comte de Tessé Assolí els graus de mariscal 1688 i tinent general 1692 Lluità a favor de Felip V en la guerra de Successió fracassà en l’intent de reprendre Gibraltar 1705 i en el setge de Barcelona 1706 Fou ambaixador de Felip V a Roma, on intentà, sense èxit, de crear una coalició d’estats italians contra els Àustria El 1723 fou ambaixador de França davant Felip V i li aconsellà que reprengués el tron a la mort de Lluís I d’Espanya 1724
Joana I de Navarra
Història
Reina de Navarra, comtessa de Xampanya i de Brié (1273-1304) i reina de França, filla d’Enric I de Navarra i de Blanca d’Artois, que fou regent seva fins el 1284.
Es casà 1284 amb el futur rei de França Felip IV Felip I de Navarra
Carles IV de França
Història
Rei de França (1322-28) i de Navarra (Carles I) (1322-28).
Tercer fill de Felip IV de França i de Joana I de Navarra, succeí el seu germà Felip V Donà suport al papa Joan XXII contra l’emperador romanogermànic Lluís IV de Baviera, i també el seguí en el favor prestat a l’infant Felip de Mallorca, tutor de Jaume III, contra els designis de Jaume II de Catalunya-Aragó El 1324 dugué a terme dues fructíferes campanyes al ducat d’Aquitània guerra de Saint-Sardos S'extingí en ell la línia masculina dels Capets directes La reivindicació dels drets del seu nebot Eduard III d’Anglaterra inicià la guerra dels Cent Anys
James FitzJames

James FitzJames, primer duc de Berwick
Història
Primer duc de Berwick i comte de Teignmouth (1687).
Militar anglès al servei de França Era fill bastard de Jaume II d’Anglaterra i d’Arabella Churchill, germana del primer duc de Marlborough Intervingué amb el seu pare en l’intent de recuperar el tron anglès des d’Irlanda El 1691 s’estabí definitivament a França hi havia estat educat i s’incorporà a l’exèrcit francès el 1693 era ja tinent general El 1703 es naturalitzà francès, i el 1704 fou enviat per Lluís XIV a la península Ibèrica al capdavant de les tropes franceses al servei de Felip V de Castella, que el féu gran d’Espanya, a l’inici de la guerra de Successió Hispànica , i…
Francesc I de Milà
Història
Duc sforzesc de Milà (1450-66), comte de Pavia (1447) i de Cotignola i senyor de Piacenza.
Fill de Muzio Attendolo Sforza i de la seva concubina Lucia Terziani Fou un famós condottiere Virrei de Calàbria, el 1424 reconegué el regne de Nàpols per a Joana II Al servei de Felip Maria I de Milà, vencé els venecians i s’apoderà de la marca papal d’Ancona i de part de l’Úmbria El papa, per evitar noves conquestes, el féu marquès i vicari d’Ancona 1434-47 i gonfanoner de l’Església per a les terres de l’Úmbria Es passà al servei dels venecians, però sense atacar Felip Maria I, que li havia promès la mà de la seva filla natural Blanca Maria Visconti i la senyoria…
Gaspar Fuster i Vidal
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Fou ordenat de sacerdot a Tortosa 1675 passà a València, on es doctorà en arts i teologia i entrà a l’Oratori de Sant Felip Neri Partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria en la guerra de Successió, el 1710 aquest el féu bisbe de Bríndisi, però fou refusat Posteriorment hom li oferí la mitra d’Oriola, que refusà per no haver de servir Felip V Emigrat a Viena, fou nomenat arquebisbe de Sàsser el 1714 Quan Felip V ocupà l’illa 1717 es negà a reconèixer-lo Fou molt estimat i tingut en fama de sant És autor d’un curs de teologia escolàstica en llatí
Michel Amelot
Història
Polític francès.
Després d’ocupar diversos càrrecs a l’administració francesa, el 1705 passà a Madrid com a ambaixador de Lluís XIV prop del seu net Felip V Fou ell qui endegà la política fiscal de l’administració borbònica i inicià una gestió econòmica colbertista El 1707, després de la batalla d’Almansa, fou un dels promotors, juntament amb Melchor de Macanaz, de la política annexionista respecte al País Valencià i a Aragó Deixà l’ambaixada 1709 quan Lluís XIV, arran de la conferència de Geertruidenberg, pretengué que Felip V renunciés a la corona d’Espanya A França encara es feu…
Marianna del Palatinat
Història
Reina de Castella i de Catalunya-Aragó (1689-1700).
Era filla de l’elector Felip Guillem de Baviera Fou la segona muller de Carles II de Castella, damunt el qual exercí una forta influència l’augmentà encara fingint el desitjat embaràs 1690 i 1696 Quan fou evident que el rei moriria sense successió, es decantà alternativament cap al candidat francès Felip d’Anjou i cap a l’austríac Carles d’Àustria, bé que a la fi es decidí per aquest Respectada inicialment per Felip V, fou desterrada a Baiona, pel fet d’haver-se declarat austriacista durant l’ocupació de Madrid pel rei arxiduc Carles III 1706 El 1738 fou…
Castre

Armes dels Castre
Família de l’alta noblesa de Ribagorça, fundada per Ferran Sanxis de Castre, fill bastard de Jaume I de Catalunya-Aragó.
Prengué el nom de la baronia de Castre que el rei creà per al seu fill En morir aquest 1275, el seu fill i successor, Felip I Ferrandis de Castre i Ximénez de Urrea a 1275 — 1301, desposseït dels béns paterns, romangué sota la tutela de la seva mare, Aldonza Ximénez de Urrea Alfons II de Catalunya-Aragó li retornà els béns entre el 1285 i el 1286 De la seva muller María Álvarez de Haro, de Biscaia, tingué dos fills, Aldonça i Felip II Ferrandis de Castre i d’Haro a 1304 — 1328, que el succeí Estigué sota la tutela de l’àvia Aldonza, puix que la seva mare es casà de…
ducat d’Edimburg
Història
Títol de la casa reial britànica concedit el 1866 al príncep Alfred (mort el 1900), fill de la reina VictòriaI, i que després fou Alfred I, duc regnant de Saxònia-Coburg-Gotha.
El 1947 tornà a ésser concedit al príncep Felip de Grècia Felip Mountbatten, que es casà amb la primera hereva d’Anglaterra, la reina Elisabet II
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina