Resultats de la cerca
Es mostren 5255 resultats
Constança d’Aragó
Història
Reina de Sicília (1361-63).
Filla primogènita de Pere III de Catalunya-Aragó i de la seva primera muller Maria de Navarra , fou proclamada hereva de la corona catalanoaragonesa 1347, fet insòlit que donà lloc a la protesta del germà del rei, Jaume d’Urgell, amb el suport de les unions de nobles valencians i aragonesos, i que fou resolt amb el naixement de Joan 1350, futur Joan I Promesa amb el rei Lluís III de Sicília, en morir aquest 1355 en fou gestionat l’enllaç amb el germà d’aquest i successor, Frederic III , amb qui es casà finalment el 1361
Lluís III de França
Història
Rei de França (879-882).
Fill de Lluís II Destinat pel seu pare a regnar sol, hagué de compartir el tron amb el seu germà Carloman però el 880 es repartiren els territoris del regne Lluís es quedà la Nèustria i l’Austràsia, i Carloman, Borgonya i Aquitània i llurs marques Després de la partició, Lluís derrotà Hug, bastard de Lotari II de Lotaríngia, que reivindicava la Lotaríngia, i combaté Bosó, que s’havia fet rei de Provença Prengué Mâcon, posà setge a Viena del Delfinat 880 i derrotà els normands Saucourt, 881 i 882 El succeí el seu germà Carloman
Percival Wallace
Futbol
Futbolista.
Arribà a Barcelona l’any 1910 i fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugava el seu germà Charles Davanter, el 1911 deixà el club blaugrana per fundar el Casual SC Sempre al costat del seu germà, jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1911-12 i amb el Casual la temporada 1912-13 Tot seguit retornà al Barça 1913-15 amb el qual, sumant els dos períodes, disputà 66 partits i marcà 63 gols Acabà jugant de nou amb l’Espanyol 1915-16 Guanyà un Campionat d’Espanya 1910, quatre Campionats de Catalunya 1909-12 i dues Copes Pirineus 1910, 1911
Marc de Castellví
Cristianisme
Nom de religió del frare caputxí i biblista Josep Canyes i Santacana.
Germà dels també caputxins Marcellí de Castellví , Marcellià de Vilafranca del Penedès i Marçal de Vilafranca del Penedès Estudià humanitats a l’escola seràfica dels caputxins a Igualada 1915-18 En acabar, ingressà a l’orde dels framenors caputxins i després del període de noviciat a Manresa, vestí l’hàbit el 1918 i professà la regla franciscana de forma temporal el 1919 i de forma solemne el 1922 Posteriorment cursà estudis de filosofia al convent d’Olot i de teologia al convent de Sarrià Amplià els estudis eclesiàstics a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on fou…
despotat de Mistràs
Història
Territori de l’imperi Bizantí centrat a la fortalesa de Mistràs.
Fou establert el 1348 com a principal centre de la política dels grecs després de Constantinoble i donat a Manuel I Cantacuzè mort el 1379/80, un dels més famosos soldats i administradors bizantins del segle XIV, fill de l’emperador Joan VI El succeí 1379/80-83 el seu germà Mateu I Cantacuzè mort el 1383, associat al tron imperial 1357-58 pel seu pare, ambdós en molt bones relacions amb els catalans, car una neboda o potser neta de Joan VI — Helena Cantacuzè — s’havia casat amb Lluís Frederic d’Aragó, vicari dels ducats d’Atenes i de Neopàtria Demetri I Cantacuzè mort el 1384,…
Pitarch
Música
Família de músics del País Valencià.
Els membres més destacats són Antoni Pitarch Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat ~1820 – , deixeble de Mateu Ferrer, segons algunes fonts En un moment donat es traslladà a França i s’establí a Lo Puèi Alvèrnia, com a organista El seu germà Vicent Pitarch Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat 1823 – 1910 fou el que tingué més projecció Desenvolupà la carrera d’organista a la seva vila natal A causa de la seva ideologia carlina, hagué d’emigrar a França i anà també a Lo Puèi D’allí passà a París, on estudià piano amb H Herz, i visqué durant un temps a Lió Arran de la…
,
Miró I de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça.
Governà conjuntament amb el seu germà Unifred I, segurament més gran que ell L’any 915 ja fou anomenat comte en vida del seu pare Ramon I de Pallars i Ribagorça, a qui succeí poc després del 920 Sembla que li correspongué especialment l’administració de la part oriental del comtat Vers el 949, a la mort del bisbe Ató de Pallars i Ribagorça, mantingué amb el seu germà la independència eclesiàstica de Ribagorça respecte a Urgell i féu erigir Oriolf com a bisbe privatiu Estigué casat amb Gemona El seu fill Guillem actuà ja com a comte en vida d’ell, almenys des del 947
Josep Espriu i Castelló
Medicina
Metge.
Doctor en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona 1942, fou un destacat impulsor del cooperativisme sanitari a Catalunya L’any 1957 fundà l’entitat Assistència Sanitària Collegial, i posteriorment participà en el naixement d’altres entitats relacionades amb les assegurances mèdiques, com ara Assistència Sanitària Interprovincial o l’Hospital de Barcelona Fou president de la Fundació Espriu, dedicada a la promoció i el desenvolupament del cooperativisme Germà del poeta Salvador Espriu , també collaborà en la revista Destino , en què feia una secció setmanal sobre salut…
Hug de Cardona-Anglesola i de Centelles
Història
Senyor de la baronia de Bellpuig, fill de Ramon de Cardona i de Pinós.
Succeí el seu pare vers el 1460 En esclatar la guerra civil del 1462, seguí el partit contrari a Joan II, al costat del qual lluitaven els seus parents de la branca comtal Fou capturat, amb el seu germà Guillem, a la desfeta de Rubinat 1462 Tots dos foren executats, per ordre de Joan II i sense procés, uns quants mesos després 1463 La baronia de Bellpuig, confiscada pel sobirà, fou donada al germà més jove Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles Després de la guerra, la vídua, Elfa de Perellós, pledejà, sense resultat positiu, pels drets dels seus fills Hug i…
Khildebert I de París
Història
Rei franc de París (511-558).
Fill tercer de Clodoveu I i de Clotilde Heretà el territori entre el Sena i el Loira, amb París per capital Ell i el seu germà petit, Clotari I de Soissons, assassinaren 530 llurs nebots Teodebald, Guntar i Clodoald, fills del germà segon, Clodomir I d’Orleans mort el 524, per tal d’apoderar-se de llur regne Intentà aleshores d’assassinar Clotari I i provocà la revolta del seu fill Cramne Unit de nou amb Clotari I, vencé 531 el rei visigot Amalaric II, marit de llur germana Clotilde, i conqueriren el regne dels burgundis En morir sense fills mascles, Clotari I s’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina