Resultats de la cerca
Es mostren 3021 resultats
Arràs
Capital del departament francès del Pas-de-Calais, a l’Artois, situada vora el Scarpe.
Antiga capital de l’Artois i centre comercial i mercat agrícola de les planes septentrionals franceses, s’ha desenvolupat molt ràpidament, sobretot com a nucli industrial de la regió construccions mecàniques, metallúrgia lleugera, alimentació i és el centre d’una aglomeració de més de 300000 h És seu d’una escola d’agricultura Nus de carreteres i petit port fluvial sobre el Scarpe Antiga capital dels celtes atrèbats anomenada per Cèsar Nemetacum o Nemetocenna Devastada al segle IX pels normands, esdevingué possessió dels comtes de Flandes des del segle IX fins al…
Jitómir
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Ucraïna.
Situada a la riba del riu Teterev, afluent del Dnièper, és un nus molt important de comunicacions Té indústria de la fusta, lleugera, alimentària i de construccions mecàniques Hi ha també fabricació d’instruments musicals, especialment acordions Fundada al segle IX, fou saquejada pels tàtars el 1240 i cobejada posteriorment pels polonesos, els lituans, els turcs i els russos
balinès
Lingüística i sociolingüística
Llengua indonèsia, parlada principalment a l’illa de Bali, semblant al javanès i al sondanès.
La llengua parlada s’acosta al sondanès i al malai, i la llengua literària pot ésser considerada com un dialecte javanès amb característiques pròpies importants Els primers documents de l’illa segle IX són escrits en balinès antic, però fou substituït progressivament pel javanès, el qual s’imposà durant l’època d’influència i dominació javanesa
guañape
Història
Cultura precolombina del Perú.
S'estengué pel nord a la vall del Virú durant els segles XIII a IX aC, però els estrats més profunds descoberts a Cerro Prieto de Guañape daten del tercer millenni aC Cap al segle X aC aparegué el blat de moro i altres conreus, el llama domesticat i posteriorment la metallúrgia iniciada amb treballs d’or
Pere I de Bretanya
Història
Duc de Bretanya (1213-37) i comte de Dreux.
Segon fill de Robert II de Dreux, fou educat per Felip II de França, que li atorgà la custòdia de Bretanya 1213, en ésser-ne assassinat el duc, títol que ell assumí El 1237 cedí el ducat al seu fill Joan i se n'anà a Terra Santa Participà en la croada de Lluís IX de França a Egipte
hemoderivat
Cadascun dels productes resultants del fraccionament de la sang obtinguda en donacions.
Mitjançant centrifugació i transvasament hom en pot obtenir unitats de plasma, concentrats d’hematies, concentrats de leucòcits i concentrats de plaquetes mitjançant l’exposició del plasma a baixes temperatures i crioprecipitació hom en pot obtenir concentrats de factors de la coagulació VIII i IX, i també preparats d’altres components plasmàtics com albúmina, fibrinogen i gammaglobulines
germaneta dels malalts desemparats
Cristianisme
Membre de la congregació fundada conjuntament a Barbastre i a València, el 1873, per Teresa de Jesús Jornet i Ibars i Saturnino López Novoa, xantre d’Osca.
Hom installà la casa mare, asil i noviciat a València, gràcies a la protecció del cardenal Mariano Barrio Fou aprovada per Pius IX 1876 i definitivament, per Lleó XIII 1887 i 1897 S'estengué ràpidament per tot l’Estat espanyol i l’Amèrica del Sud Es dedica preferentment a fundar i a regentar asils de vells desemparats
sotana
Indumentària
Vestidura talar, cordada de dalt a baix, que porten els eclesiàstics.
Habitualment negra, alguns dignataris la duen vermella o morada Als seus orígens segles XIII i XIV era portada, indistintament, per homes i dones, sota el mantell d’on li ve el nom Sixt V la prescriví per al clergat i Pius IX la feu obligatòria Modernament el seu ús va quedant restringit només com a hàbit d’església
catolicisme liberal
Cristianisme
Denominació amb què són coneguts aquells moviments del catolicisme del s XIX que intentaven de conciliar l’Església catòlica amb les idees i les institucions del liberalisme.
Les posicions extremes com les de Lamennais a França, que volien convertir l’Església en la inspiradora dels moviments d’alliberament, àdhuc revolucionaris foren refusades pels papes Gregori XVI i Pius IX Hom acceptà, però, altres formes més mitigades, consistents a defensar posicions de l’Església dins l’estat liberal per exemple, la llibertat d’ensenyament
Pelagi de Camps i de Mates
Política
Hisendat i polític.
Fomentà les noves tècniques agrícoles a les comarques gironines i fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1872-75 i 1882-89 D’idees regionalistes, milità en el partit conservador i fou diputat per Barcelona 1856 i per Girona 1876, 1879, i també senador El 1878, Pius IX li concedí el marquesat de Camps
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina