Resultats de la cerca

Situació Una vista de l’indret on es troba situada, dalt un puig, l’església R Viladés Situada una mica més fonda que l’església de Gisclareny, vers llevant, dalt un puig, enmig de la vall de Gisclareny, davant per davant del Pedraforca i entre les serralades d’Ensija i Cadí Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 02,5 — y 78,1 31 TDG 025781 A Bagà cal agafar la carretera que va a Gisclareny Quan s’és a les envistes de Gisclareny, s’ha de prendre la carretera que es troba a mà esquerra i ben bé a…

Fill i successor del vescomte Dalmau VIII Assistí a les corts de Perpinyà del 1449 i de Barcelona de 1454-55, i atorgà un privilegi als homes de Bellcaire 1454 Hagué de defensar Peralada i Roses d’un atac del sacramental de Castelló d’Empúries 1456 i, a instàncies de la generalitat, comandà la infanteria de l’exèrcit del Principat que, sota el comandament suprem del vescomte Bernat V de Cabrera, comte de Mòdica, el 1461 ocupà Fraga i obligà Joan II a alliberar el príncep Carles de Viana i a signar les capitulacions de Vilafranca En esclatar la guerra civil, malgrat l’actitud reialista dels…

Vida i obra Exercí com a notari a Illa 1544-78 Gaudí d’una bona posició econòmica i feu estades a Barcelona, Tolosa i Narbona El seu cercle de relacions era força ampli conegué el bisbe d’Elna Joan Terés, mantingué una forta amistat amb el metge Lluís Alariu i estigué durant un temps al servei de Jeroni de Pinós-Santcliment, hereu de la biblioteca de Miquel Mai Pinós li degué proporcionar ajuda per a les estades a Barcelona, l’accés a la seva biblioteca i el contacte amb el cenacle literari que reunia al seu entorn i que degué ser determinant en la formació de Comte Joan Pujol, Joan Lluís…

Té l’origen en el castell termenat de Cervelló, que fou venut el 992 per Ramon Borrell i Ermengol, fills del comte de Barcelona Borrell II, a Bonfill, senyor del castell de Masquefa els seus descendents adoptaren el nom de Cervelló i posseïren la baronia fins el 1297, que Guerau de Cervelló i de Cabrera la vengué a Jaume II per 130 000 sous barcelonesos Passà a la casa comtal de Pallars El 1374 Roger de Comenge, vescomte de Bruniquel, fill i hereu d’Elionor de Pallars, la vengué a la reina Elionor Restà en poder de la corona fins que fou adquirida per la ciutat de Barcelona el 1390 El 1411,…

La capital és Zacatecas És limitat pels estats de Durango i Coahuila N, San Luis Potosí E, Guanajuato, Aguascalientes i Jalisco S i aquest i Durango W És un territori amb extenses i àrides planes, travessades per serres Calabazal, Masapil, Concepción del Oro d’altituds superiors a 2 500 m Cap al S la regió és travessada per la serra de Zacatecas, que forma una zona molt accidentada, composta per roques basàltiques, principalment, i també sedimentàries És important la serra de Los Pinos 3 100 m Els rius són de molt poca importància, i cap al N hi ha endorreisme El clima és molt àrid i fred La…

El poeta se sentia orgullós d’aquest recull escrit més o menys entre 1-8 dC, però no pogué polir-lo abans del seu exili Bé que l’ordre del llegendari intenta d’ésser cronològic o genealògic, del caos i del diluvi fins a Cèsar i August, els lligams d’un mite amb l’altre són sovint convencionals Es tracta d’un amassament de materials molt diversos extrets de l’èpica, del teatre, de la poesia didàctica dels grecs i especialment dels poetes alexandrins No és un poema cosmogònic, sinó una mostra superba del talent, de l’erudició i de la fantasia del poeta, un devessall d’imatges, escenes eròtiques…

La Pobla de Ferran és un llogaret situat sobre un petit tossal a la banda nord-occidental del terme És habitat tan sols temporalment L’indret es formà a l’edat mitjana a l’entorn d’un castell, la primera notícia del qual és ja tardana consta que l’any 1384 Jaume Galliners, ciutadà de Barcelona, permutà amb el cenobi de Santes Creus el castell de la Sala de Comalats pel de Ferran De l’antiga església romànica, dedicada a sant Joan Baptista, no queda cap vestigi tanmateix, algunes parts de l’església bastida posteriorment en substitució de l’antic temple romànic, com ara la portalada i un petit…

L’església, després convertida en santuari la Mare de Déu de Foix , s’alça a 661 m d’alt damunt un abrupte espadat, a la dreta del riu de Foix és un notable edifici romànic d’una sola nau, d’arc lleugerament apuntat, amb un petit atri segle XII, amb dues naus menors afegides posteriorment segle XIII, envoltat, amb la rectoria, d’una muralla Fou consagrada el 1319 La imatge era una talla de fusta bruna, i desaparegué el 1936 L’ ermita de Foix , a uns 400 m d’alt, al peu del tossal de Foix 688 m alt, al camí de Torrelles, fou construïda el 1707 La imatge…

Situació Vista exterior de l’església de Sant Genís de Gavarrós del costat sud-est R Viladés En un dels indrets més elevats del Berguedà s’aixeca aquesta església, antiga parròquia És ben bé a la falda del Puigllançada, en un dels pocs planells que hi ha en aquests entorns Si per la banda de tramuntana la vista és nulla, pel sud hom pot gaudir d’una bona vista atesa la seva altitud Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 10,7 — y 81,7 31 TDG 107817 Per arribar-hi cal agafar la carretera que va de…

Situació Vista des del sud-est d’aquesta església, en què destaca el seu senzill i ben conservat absis ECSA - M Anglada L’església de Sant Romà de Banat és situada al camp obert que hi ha junt amb el grup de cases del Masover de Banat, en la cota dels 1 100 m d’altitud, al vessant meridional del Segre, a prop del barranc de Banat Mapa 35-10216 Situació 31TCG789893 Per anar-hi s’ha d’arribar primer a Ortedó, que queda a 8 km de la Seu d’Urgell i que és on comença una carretera sense asfaltar que va a Vilanova de Banat cal seguir-la fins a trobar la primera bifurcació a l’esquerra un quilòmetre…