Sant Miquel de Turbians (Gisclareny)

Situació

Una vista de l’indret on es troba situada, dalt un puig, l’església.

R. Viladés

Situada una mica més fonda que l’església de Gisclareny, vers llevant, dalt un puig, enmig de la vall de Gisclareny, davant per davant del Pedraforca i entre les serralades d’Ensija i Cadí. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781: x 02,5 — y 78,1 (31 TDG 025781).

A Bagà cal agafar la carretera que va a Gisclareny. Quan s’és a les envistes de Gisclareny, s’ha de prendre la carretera que es troba a mà esquerra i ben bé a contradirecció de la que deixem. Després d’haver corregut 1,6 quilòmetres, cal deixar el cotxe i baixar a l’església que ja es veu a sota, per uns corriols no transitats; això pot fer que a voltes no s’encerti ben bé el més dret. Amb uns 20 minuts ens podem situar a l’església. (RVL)

Història

L’església de Sant Miquel de Turbians, que probablement pot ésser identificada amb Sant Miquel de Paradís, era situada dins els dominis territorials de la baronia de Pinós, a la zona històrica de la vall de Brocà, zona que als inicis de la Catalunya medieval formava part del comtat de Cerdanya.

Sant Miquel de Turbians apareix esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell, dins el comtat de Cerdanya, del final del segle X o del començament de l’XI (Turbiassi); també és referenciada en el document del segle XI, on es detallen les rendes que en cobrava la Seu d’Urgell (Tirbias).

L’any 1294 el baró Galceran de Pinós reconegué a l’abat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, que havia procedit injustament en l’exercici de la jurisdicció sobre diferents llocs pertanyents al monestir, béns entre els quals hi havia la parròquia de Sant Miquel de Turbians (et infra parroquiam Sti. Michaelis Turbians...).

El caràcter parroquial de l’església de Sant Miquel quedà confirmat en la visita al deganat del Berguedà de l’any 1312.

L’any 1316 el cavaller Berenguer de Faia i el seu fill homònim arrendaren els delmes dels llocs de Gisclareny o de Sant Miquel de Turbians.

El segle XVIII l’església de Turbians era parroquial del terme de Gisclareny i tenia com a sufragània l’església veïna de Sant Martí del Puig de la Baga i la més llunyana de Sant Andreu de Gréixer. Avui l’església resta sense culte. (RSR)

Església

Ben poca cosa de romànic resta en aquest edifici; ja sigui per les reformes, ja per l’abandó, no ens podem aventurar a emetre un criteri gaire segur; caldria, per això, fer-ne un estudi a fons a través d’excavacions i tocs als murs.

L’església, perfectament orientada, consta d’una nau força àmplia i actualment no té absis. Probablement l’absis original desaparegué en alguna reforma posterior.

La part més autèntica que resta és la porta d’entrada, oberta a migjorn. Aquesta és adovellada i forma dos arcs de mig punt en degradació rematats exteriorment per una arquivolta, petita cornisa a manera de guardapols i llisa, la qual arrenca d’una imposta comuna amb l’arc exterior, també sense ornamentació.

El campanar, de torre, situat a ponent, presenta quatre finestres de mig punt fetes amb dovelles petites. La seva alçada no es correspon gaire amb les dimensions de l’església.

La nau és totalment reformada, coberta amb volta de maó. El segle XVIII hi fou afegida una capella lateral. Les altres obertures que hi ha no semblen pas originals. Encara que l’aparell, la major part tapat, és sense polir, matusser i amb filades desiguals, no en podem dir res, ja que sembla pedra reaprofitada.

L’edifici es troba en força bon estat de conservació, encara que a causa de la seva manca de culte, es pot veure degradada amb poc temps. (RVL)

Bibliografia

  • Cebrià Baraut: Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, vol. 1, la Seu d’Urgell 1978, pàgs. 53 i 56
  • Joan Serra i Vilaró: Les baronies de Pinós i Mataplana, vol. 1, Barcelona 1930, pàg. 393; vol. III, Barcelona 1950, pàg. 234
  • Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 258