Resultats de la cerca

Des d’aleshores han portat aquest títol tots els prínceps de Galles El comtat de Cornualla havia estat concedit per primera vegada 1140 pel rei Enric I al seu fill illegítim, Richard de Dunstanville mort el 1175, i al fill, també illegítim, d’aquest, Richard Fitz Count mort vers el 1220 Revertit a la corona, el portà, abans d’ésser rei 1189, Joan I Sense Terra, el qual el cedí 1225 al seu fill Ricard mort el 1272, que fou elegit rei de Romans i fou pare d’ Enric de Cornualla mort el 1271 i d’Edmund, comte de Cornualla mort el 1300 Quan retornà a la corona el portà Joan d’Eltham…

Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi i a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, on fou deixeble d’Enric Monjo Formà part del grup Postectura juntament amb els escultors Josep Maria Subirachs i Paco Torres Monsó, i amb els pintors Ester Boix, J Datzira i Ricard Creus, i fou assidu dels Salons d’Octubre i de Maig de Barcelona Conreà, especialment en les obres de terracota, un figurativisme molt simplificat i estilitzat, a la recerca de la forma pura, i amb un especial èmfasi en la textura de les superfícies Participà en un gran nombre de concursos, exposicions…

Estudià filologia i psicologia Professor a l’ensenyament secundari i traductor, ha collaborat a la premsa En narrativa, és autor de les novelles Escrit als estels 1987 i La ciutat dels àngels 1999, premi El Lector de l’Odissea, de la narració La trapezista cega i el llançador de nans 1993 i del recull de contes La cua del mestre 2007 Com a guionista, ha adaptat al cinema la seva novella Escrit als estels 1992, dirigida per Ricard Reguant, i és coautor del guió de  Monturiol, el senyor del mar 1992, dirigida per Francesc Bellmunt També ha participat en les sèries televisives I ara…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Es perfeccionà a Brusselles, on fou deixeble de Jacques Gaillard, el fundador del Quartet Schörg, i posteriorment a Berlín amb Jean Berardy Fou membre de l’orquestra del Kurhause, a Westerland-Sylt, amb la qual debutà com a solista l’any 1912 El 1914 tornà a Barcelona, on fundà el Trio Barcelona amb el pianista Ricard Vinyes i el violinista Marià Perelló Aquell mateix any es presentaren a Berlín i després de la guerra realitzaren una gira per Amèrica Participà en nombrosos concerts a París, Madrid i Barcelona, on interpretà la…

Vida i obra Era cavaller i seglar El 1440 acabà d’escriure un Memorial de la fe catòlica o cristiana , obra teològica dividida en tres tractats, a través dels quals s’exposen les raons demostratives dels dogmes de la fe cristiana Es tracta d’una obra feixuga que sembla que tingué, però, una certa difusió —és citada per Jaume Roig— entre els autors esmentats figuren sant Tomàs, Ricard de Sant Víctor, sant Agustí i Duns Escot Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel Rubio, JE 1999 “La fe raonada en una summa en vulgar del…

Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre 1973 i en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona 1985, debutà el 1973 amb la companyia Gent SCP, fundada per ell, que fins el 1993 posà en escena  L’alegria que passa , de Santiago Rusiñol 1979, Hombres i No , de Manuel de Pedrolo 1973, La festa del blat , d’Àngel Guimerà 1980, Guinyol i quimera de la ciutadana neuròtica , de Pep Albanell millor muntatge del Festival de Teatre de Sitges l’any 1977, El somiatruites , de Josep Albanell 1982, El rei i el drac , de Josep Albanell 1984, El titella pròdig , de Santiago Rusiñol 1987, La…

D’origen purament burgès i amb només una visible aplicació científica, el cinematògraf és un clar fill esgarriat de la fotografia científica de Nicéphore Niepce o Louis-Jacques Mandé Daguerre i dels experiments òptics i de les variacions in motion de Joseph Plateau, Émile Reynaud, Edward Muybridge o Étienne-Jules Marey Tots ells, amb curioses invencions de curiosos noms zoòtrop, praxinoscopi, o el cronofotògraf, vulgarment conegut com el fusell fotogràfic i tots també, anteriors als reconeguts invents d’Edison i Louis i Auguste Lumière Quant a l’esport, pràctica innata a l’ésser humà, la seva…

Gestionà esdeveniments ciclistes durant els anys cinquanta i seixanta dins de la Unió Ciclista Igualadina, club que presidí a partir del 1969 Alternà aquesta activitat amb la de delegat de la Federació Catalana de Futbol El 1964 endegà el Gran Premi Ciutat d’Igualada i treballà en la creació i continuïtat d’altres proves ciclistes com el Trofeu Baix Penedès i el Trofeu Ramon Riba 1973, el Trofeu Ricard Grau i Escoda 1980, el Gran Premi Generalitat i el Trofeu Vila de Piera 1981 i el Gran Premi Diputació de Barcelona 1983 Organitzà les arribades d’algunes etapes de la Vuelta a…

Fundat el 1962, començà competint en categories territorials a la pista de Ricard El 1992 es traslladà al Marina Besòs, es crearen equips en categories inferiors, un equip sènior femení i es fitxaren alguns jugadors de renom com Shepo Menic A mitjan anys noranta pujà a primera divisió i la temporada 1996-97 ascendí a divisió d’honor B, on jugà diverses temporades Durant aquesta època es convertí en el filial del FC Barcelona i hi jugaren figures com l’exblaugrana Papitu Posteriorment tornà a primera divisió i el 2002 es fusionà amb l’Associació Sant Martí Esport i prengué el nom…

S’inicià al Club Natació Tàrrega, on dirigí equips de formació i el primer equip femení 1996-2003 que pujà a la Lliga Femenina 2 La temporada 2003-04 s’incorporà al quadre tècnic del Bàsquet Manresa com a entrenador ajudant de Ricard Casas i dirigint també equips de promoció La temporada 2006-07 es feu càrrec del primer equip i ascendí a l’ACB després de conquerir la Lliga LEB La temporada 2014-15 assumí la banqueta del San Sebastián Gipuzkoa Basket Club a la màxima categoria estatal, càrrec del que fou cessat al desembre del 2015 Posteriorment fou entrenador ajudant de la…