Resultats de la cerca

Oficial mestís de l’exèrcit virregnal, s’uní als independentistes i collaborà amb José de San Martín 1821 El 1825 s’oposà a la política de José de Sucre i el 1826 presidí el govern peruà Destituí Bolívar i assolí la presidència de Bolívia 1829 Establí un règim autoritari, però fou un administrador eficient El 1836 derrotà els peruans i imposà una confederació peruanoboliviana, però mai no comptà ni amb el suport de l’aristocràcia ni amb les classes populars Vençut per una aliança del Perú, l’Argentina i Xile 1839, fou desterrat a Europa

Defensà Montevideo i Buenos Aires dels atacs anglesos i féu costat al virrei Liniers en la revolta del 1809 Participà en els fets de maig del 1810, declarà vacant el virregnat i convocà una Junta governativa de la qual fou nomenat president, però fou enderrocat pel general Pueyrredón Representant de l’ala conservadora, fou combatut pels radicals i hagué de fugir a Xile després de la derrota de Huaqui Rehabilitat pel congrés de Tucumán 1816, fou nomenat cap d’estat major i el 1821 es retirà a la vida privada

Fill i successor de Paxacuti Fou un dels fundadors de l’imperi històric inca Al N, conquerí i assimilà els regnes dels kañari i dels kiteño a l’Equador actual al S, eixamplà els seus dominis fins al riu Maule Xile i per la regió septentrional de l’Argentina actual Dominà les rebellions d’algunes tribus aimares, que no volien sotmetre's al domini dels senyors de Cuzco La tradició oral andina situa dins el seu regnat la figura d’Ollantay, recollida a l’obra del mateix nom Fou succeït pel seu fill, Huayna Cápac

Després d’exercir el periodisme literari i televisiu, emprengué en collaboració amb el seu company Gerhard-Scheumann la realització de documentals cinematogràfics Han denunciat l’imperialisme al Congo — Der lachende Mann ‘L’home que riu’, 1966, al Vietnam — Piloten im Pyjama 1968, Ich bereue aufrichtig ‘Me'n penedeixo sincerament’, 1977, Die eiserne Festung ‘La fortalesa de ferro’, 1977 i a Xile La guerra de los momios 1974, Yo he sido, yo soy, yo seré 1974, El golpe blanco 1975, Más fuerte que el fuego 1978 i Los muertos no callan 1978

D’ascendència noble, acompanyà Felip de Castella a Anglaterra i Flandes, participà com a voluntari en la conquesta de Xile i acomplí algunes missions diplomàtiques per encàrrec de Felip II Li dedicà La Araucana 1569, poema èpic en octaves reials, sobre la subjugació del poble araucà, en la qual el poeta participà Mostra notable de l’epopeia renaixentista, posa en relleu la noblesa i valentia d’aquell poble i presenta vigoroses descripcions del paisatge i dels combats Els versos, de qualitat desigual, reflecteixen la influència de Virgili, de Lucà i sobretot d’Ariosto

L’estiu del 1960 arribà al FC Barcelona, procedent de l’Athletic Club de Bilbao Amb el Barça, jugant de central i de mig, disputà 155 partits i marcà 5 gols entre les temporades 1960-61 i 1964-65 Fou campió de Copa 1963 i jugà la final de Copa d’Europa 1961 que el Barça perdé a Berna També fou finalista de la Copa de Fires 1962 Acabà la carrera al Màlaga 1965-66 Jugà amb la selecció espanyola i disputà la Copa del Món de Xile 1962

Situat a les costes de la província d’Aisén del General Carlos Ibáñez del Campo, entre la península de Taitao, al N, i una quantitat innombrable d’arxipèlags que cobreixen el litoral sud

Centre comercial d’un gran sector agrícola del Valle Longitudinal

El 1960 fundà el grup teatral Pánico, amb FArrabal i RTopor Amb una estètica violenta i d’inspiració surrealista realitzà a Mèxic els seus films Fando y Lis 1968, El topo 1971, La montaña sagrada 1973 i Tusk 1980 Posteriorment realitzà Santa Sangre 1989 i The Rainbow Thief 1990 Ha collaborat en guions de còmics i en guions cinematogràfics amb Moebius

Cursà estudis de dret i es llicencià el 1931 L’any següent començà a treballar com a redactor polític, a La Publicidad i fou collaborador constant de diverses revistes setmanals, entre elles Mirador i El Be Negre El 1933 fou nomenat president fundador de la secció de reporters de l’Associació de Periodistes de Barcelona i també fou designat Oficial Primer Lletrat de la Generalitat Arran de la guerra civil, el 1939, després de passar per França i els Estats Units, s’exilià a Santiago de Xile, on arribà amb el seu germà Miquel Hi reprengué la seva activitat com a periodista…