Resultats de la cerca
Es mostren 4251 resultats
elixir
Farmàcia
Licor medicamentós compost de distintes substàncies medicinals dissoltes en un alcohol del 10% al 15%.
Hom els obté per maceració o destillació de les substàncies a extreure Actualment són en desús, bé que eren molt nombrosos en les antigues farmacopees Sovint hom pot considerar-los com a tintures vegetals compostes i dosificades per facilitar-ne l’administració Els més coneguts són el paregòric i el de Ringelmann
visir
Història
En alguns països islàmics, ministre.
Bé que el càrrec ja existia durant el califat abbàssida, fou desenvolupat plenament durant l’imperi Otomà A partir d’Orhān s XIV fou instituït, a més a més, el de gran visir , o primer ministre, el qual, assistit per un consell de visirs, era el cap suprem de l’administració turca
compulsió
Dret
Mitjà d’execució forçosa.
Utilitzable per l’administració en el cas que l’administrat quedi sotmès a una obligació d’abstenir-se d’actuar o de suportar una determinada actuació, en els casos en què la llei expressament ho autoritzi i sempre tenint present els límits que imposen els drets i llibertats fonamentals garantits per la constitució
anunciant
Comunicació
Tota persona natural o jurídica que utilitza la publicitat per tal de fer conèixer i introduir, en un mercat determinat, els productes —normalment amb marca— que fabrica o comercialitza, o els serveis que desenrotlla, sempre amb una finalitat comercial.
En aquest terreny també poden tenir la qualitat d’anunciants l’administració pública, els organismes estatals o paraestatals, les corporacions locals, etc, quan se serveixen de la publicitat als fins esmentats En general, l’anunciant encomana la creació, l’execució i la distribució de la seva campanya publicitària a una agència de publicitat
Andonis Samarakis
Literatura
Escriptor grec.
Funcionari de l’administració, formà part de la resistència grega i fou condemnat a mort pels alemanys Alt funcionari de l' OIT , recorregué els països del Tercer Món Un dels millors escriptors grecs de la seva generació publicà, entre altres obres, L’error 1965, Es busca esperança 1990 i M'hi nego 1998
Antoni Torrents i Monner
Agronomia
Professor mercantil i perit agrícola i químic.
Fou secretari de l’Acadèmia de Ciències i Arts i membre de diverses societats Publicà un gran nombre d’obres de comerç, comptabilitat, matemàtiques, geografia i estadística Geografía y estadística económico-industrial , 1899, d’administració i finances públiques, dret Manual de leyes sobre el trabajo , 1905 i agricultura Cooperativas de crédito agrícola , 1904
José Miguel Alea
Filosofia
Il·lustrat asturià.
Collaborà en l’administració afrancesada de Josep Bonaparte i dirigí la Gazeta de Madrid s’exilià a la fi de la guerra contra Napoleó Divulgà l’obra científica de Buffon amb el seu llibre Vida del conde de Buffon 1797 i traduí al castellà Paul et Virginie de Bde Saint-Pierre 1798
economat
Economia
Dret del treball
Establiment d’articles de primera necessitat on els consumidors poden adquirir-los amb més economia que a les botigues.
Generalment és de caràcter laboral, organitzat per l’empresari per assortir els treballadors als quals dona feina, però també pot ésser creat per una administració pública per als seus funcionaris Creat en els primers temps de l’era industrial, adoptà sovint forma de sobreexplotació, motiu pel qual hom acabà per regular-los o prohibir-los
víl·lic | víl·lica
Història
Esclau que tenia cura d’un predi rural poc important.
Als predis més grans l’administració era a mans d’un procurator , llibert que tenia poders superiors als d’un víllic A l’època carolíngia, hom creu que el víllics representaven el graó més baix de l’escala administrativa, vetllaven per l’economia de les terres i administraven la justícia als qui les habitaven
governació
Història
Nom amb què era designat un dels departaments ministerials del govern espanyol.
Previst en l’organització ministerial de les corts de Cadis, fou vigent durant el Trienni Constitucional Restà constituït des del 1836 per a l’administració provincial i municipal i per a les qüestions d’ordre públic interior L’any 1977 adoptà el nom de ministeri de l’interior i perdé algunes de les seves competències
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina