Resultats de la cerca

Convent augustinià, també dit de Sant Agustí, el qual, al segle XIII, es trobava extramurs de la vila Destruït al segle XVII, fou construïda la nova casa dins la vila, on hi ha encara l’església, bé que sense culte

Catalogà la biblioteca d’Antoni Agustí, del qual fou secretari i bibliotecari el catàleg fou publicat a Tarragona el 1587 Bibliotecae graeca ms latina ms Contemporàniament fou conegut amb el nom castellanitzat de Martín de Baylo , forma represa per Gregori Maians

Després d’una installació provisional de regulars de Sant Agustí, aquests el cediren als franciscans, que hi fundaren el convent el 1384 Hi residí molt temps el beat Pere Nicolau Factor, vers el 1570 Abandonat el 1835, és avui una ruïna total

Agustí calçat, adquirí coneixements agronòmics al convent d’Aigüesvives, des del qual passà al d’Alzira És autor d’una dissertació publicada per la Societat Econòmica d’Amics del País Valencià titulada Modo de propagar rápidamente el cultivo de los olivos 1800

Estudià medicina a Perpinyà, on es doctorà el 1586 Fou catedràtic de la Universitat de València Publicà In duos libros artis curativae Galeni ad Glauconem commentaria 1625, sobre les febres segons les teories galèniques, obra que dedicà al bisbe de Tortosa, Agustí Spínola

Autor de biografies històriques sobre sant Agustí, santa Teresa, Felip II, etc, i de novelles, entre les quals L’Infante 1920, pren com a tema la història de la conspiració de Vilafranca de Conflent als primers temps que seguiren el tractat dels Pirineus

Prevere al monestir de Lerins i adversari de sant Agustí, fou famós per la seva doctrina sobre la tradició , expressada en l’obra Commonitorium És venerat com a sant, tardanament, a causa del semipelagianisme La seva festa se celebra el 24 de maig

Malgrat la conservació d’abundant documentació, són encara escasses les obres identificades, entre les quals es destaquen el retaule de Sant Agustí de la seu de Saragossa, el de Santa Maria d’Eixea 1423 i possiblement el de la collegiata de Tudela

Religiós agustí, a la mort 1773 d' Enrique Flórez supervisà la publicació dels seus manuscrits corresponents als volums XXVIII i XXIX de l' España Sagrada 1774-75 i escriví els volums del XXX al XLII 1775-1801, entre altres obres sobre Castella

Formen una sèrie monogràfica, parallela a les Memòries de la Secció Historicoarqueològica i als Arxius de la Secció de Ciències Els primers volums editats contenen obres d’Albert Pérez i Baró, Agustí Altisent, Enric Jardí, Encarna Roca i Lluís Recolons i Arquer