Resultats de la cerca

Exiliat el 1654 a Barcelona amb els seus pares, tornà a Vilafranca després del signament del tractat dels Pirineus 1659 El 1670 el Consell Sobirà del Rosselló el condemnà a l’expulsió perpètua, acusat d’haver ajudat i fomentat la revolta dels angelets la pena fou commutada, després de dos anys de presó, per una multa i residència forçosa d’un any a Serinyà Havent retornat a Vilafranca el 1673, fou un dels principals organitzadors de l’anomenada conspiració de Vilafranca de Conflent març de 1674, per alliberar el Rosselló del domini francès Fracassat el complot, fou empresonat i executat a la…

Era l’òrgan de la Unió de Rabassaires de Catalunya Periòdic de combat, defensor de les reivindicacions dels conreadors agraris, sofrí nombroses denúncies i suspensions, i tingué diferents formats N'era director Lluís Companys, i entre els redactors i collaboradors hi hagué Francesc Riera i Claramunt, Amadeu Aragay, Ernest Ventós, Josep Pujols, Josep Picó, Humbert Torres, Jordi Arquer, Àngel Ossorio y Gallardo, Gabriel Alomar, Lluís de Zulueta, Àngel Samblancat, Marcellí Domingo i Julio Álvarez del Vayo A la fi del 1936, fusionat amb Pagesia , donà lloc al nou periòdic Terra Lliure

Autor teatral, escriví drames, com Sueños de amor y ambición 1853, Juan Diente 1857, El Ángel Malo o las Germanías de Valencia 1856 i El cura de la aldea 1858, que assolí gran èxit però destacà sobretot com a escriptor de novelles de fulletó —més de 50—, reeditades fins ben entrat el s XX, que foren traduïdes sempre al portuguès i sovint al francès El cura de aldea 1863, El mártir de Gólgota 1863, La mujer adúltera 1864, La esposa mártir 1865, Los ángeles de la tierra 1867, El ángel de la guarda 1874 i La hermosura del alma 1883 Més interessant és el relat autobiogràfic El frac azul 1864

Per assegurar-se el favor de Posidó li demanà que li tornés el toro que li havia sacrificat però, havent mancat a la promesa feta al déu, fou castigat amb el naixement del minotaure Segons diverses versions del mite, morí a Sicília quan perseguia Dèdal, que s’havia escapat del laberint Representant de la màxima esplendor de la civilització cretenca, sacerdot i legislador, tingué a l’Hades el paper d’administrador de la justícia, juntament amb Radamantis i Èac Així apareix a la Commedia de Dant, a l’entrada de l’infern, disposat a escoltar la confessió dels condemnats i a assignar-los llur pena

Estrenada per l’Orfeó Gracienc el 2 de febrer de 1919 al teatre El Dorado de Barcelona, entrà tot seguit al repertori de quasi tots els orfeons L’Orfeó Català en féu una creació memorable La Principal de Peralada n'estrenà la versió per a cobla de deu instruments, tal com Morera volia Les altres cobles hi han afegit la part del trombó

Inicialment fou de la tarda, però a partir del 1939 fou publicat els matins Defensà una línia política dretana, fa- vorable a la CEDA i als estaments eclesiàstics Actualment manté una orientació demòcrata-cristiana de caire conservador És propietat de l’Editorial Católica La seva tirada és de 120 000 exemplars 1985 i es ven sobretot a Madrid

L’obra planteja el conflicte entre l’ideal i la realitat L’hereu d’una gran propietat rural que es troba arruïnat, Sebastià, casa amb la seva amistançada, Marta, un pastor,  Manelic , a fi de poder contreure matrimoni amb una pubilla rica Manelic, però, es va adonant de la situació, fins a matar el cacic i tornar a les muntanyes, enduent-se-n’hi la dona, allà on l’engany i la traïció no són possibles, tot i que en una primera versió Guimerà havia projectat que també l’occís Marta, després de captar per Barcelona, havia arribat a l’heretat amb un company de la mare, ja morta, al qual Sebastià…

Fundat el 1946, sorgí, en part, de la Penya Ciclista William Tarín S’inicià en tasques organitzatives el 1947 amb el Gran Premi de Santa Tecla Posteriorment organitzà el Gran Premi Ciutat de Tarragona a partir del 1957, el Gran Premi Cases Comercials 1959 i el Trofeu Martí Magrinyà 1967, en record del fundador de l’entitat proves anuals com el Trofeu Antonio Julián, les curses de ciclocròs entre Tarragona i poblacions properes com els Garidells, Perafort i Roda de Berà, i la marxa cicloturista de Sant Magí També ha collaborat en diferents edicions de les Voltes a Catalunya i Tarragona Dels…

Resident a Mèxic des del 1939 S'especialitzà en art dramàtic a França 1948-51 i posteriorment fou catedràtic de la facultat de filosofia i lletres i director del Museo Nacional de Teatro a Mèxic Ha repartit la seva tasca entre la docència, la crítica literària i la creació teatral, ha collaborat també en diverses publicacions De la seva producció crítica cal destacar Novelas de Unamuno 1948, Teatro latinoamericano del siglo XX 1961 i El teatro hispanoamericano contemporáneo Antología 1964 Quant a l’obra dramàtica, Doña Beatriz 1952, El hechicero 1954, Las manos de Dios 1956, Los fantoches…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Manderley Barcelona, Cyrk Films Barcelona, Institut del Cinema Català Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JGaray FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Vega Sainz MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Leo Mariño INTERPRETACIÓ Patricia Adriani Irene, Juanjo Puigcorbé Àngel, Àngel Jové David, Rosa Novell Marga, Remei Barrio Charo, Arnau Vilardebò Cantelli, Núria Hosta Júlia, Felip Peña l’oculista ESTRENA Barcelona, 23111987, Madrid, 18031998 PREMIS Cinematografia de la Generalitat 1986 millor director, Sitges 1986 millor actor, JPuigcorbé Sinopsi Irene,…