Resultats de la cerca

La construcció de la part més antiga ha estat atribuïda al s XI Consta de tres recintes l’antic, que mira al S i comprèn l’alcàsser o alcassaba, un pati emmurallat amb torres, que mira al NE, i una línia exterior de defensa, de construcció més moderna D’origen islàmic, es reté a Jaume I en la quaresma del 1238 El 1247 seguí la insurrecció d’al-Azraq i es tornà a retre al Conqueridor a l’agost del 1250 Posteriorment pertangué a la corona Entre els seus alcaids figura el poeta Jordi de Sant Jordi El 1436 fou donat amb tot el seu terme a l’infant Enric d’Aragó, els successors del…

Havia format part de l’antic terme de Tudela de Segre

La villa de Rifà existia ja el 941 i des d’abans del 1002 pertanyia al monestir de Sant Cugat Hi fou construïda una capella dedicada a sant Cugat 1098, i als segles XII i XIV s’hi establí una comunitat de monges donades Com passà amb la majoria d’esglésies dedicades a sant Cugat, pel fet que se'n celebrava la festa el mateix dia que la de sant Jaume des del segle XIV, la capella fou dedicada també a sant Jaume, que acabà desplaçant l’antic titular El convent s’extingí vers el 1360 Resta l’antiga capella amb l’absis i els murs, però no la volta, de l’antiga església romànica del…

El seu terme comprenia un sector de l’horta regat per la séquia de Favara, un petit nucli de cases i nombroses alqueries A més de l’activitat agrícola, tingué al s XIX una important fàbrica sedera, que fou la primera a utilitzar el sistema de vapor al País Valencià Les noves edificacions volten l’antic nucli, que ha conservat el seu caràcter tradicional la casa senyorial fou reedificada a la fi del s XV i al s XVII fou construïda l’església parroquial, que depengué de la de Sant Joan del Mercat de València i l’horta ha restat molt reduïda per la construcció de nous barris de…

L’antic convent fou aterrat el 1868, i les monges, després d’estatjar-se a diversos establiments provisionals, el 1899 iniciaren la construcció del convent actual al carrer de l’Alboraia En la seva església, neogòtica, inaugurada el 1914, es venera una imatge gòtica de Sant Cristòfol, trobada segons una tradició el 1391, que fou antigament centre de devoció popular dels valencians

Havia estat creat l’any 1889 com a museu municipal, però més tard fou cedit a l’estat Antic museu provincial, des del 1978 s’anomena oficialment Museu de Menorca Les seves colleccions són el testimoni de la història de Menorca des de la cultura pretalaiòtica fins a l’actualitat i estan presentades en una exposició permanent que mostra els primers habitants de l’illa, la cultura talaiòtica, les èpoques romana i bizantina, la Menorca musulmana, la corona d’Aragó, els segles XVIII, XIX i XX, cartografia sobre Menorca i la pintura menorquina del segle XX Disposa, a més, de dues sales…

El petit nucli —esmentat ja el 1035—, format per l’església parroquial de Sant Feliu i unes poques cases, és a 183 m d’alt Un quilòmetre i mig al sud, a la confluència de les rieres de Gàrrep i de Pedrola que li servien de vall, s’alça l’antic castell de Cartellà , esmentat el 1238, ben conservat que comprèn la capella de l’Esperança, dels s XII-XIII, d’on era originària la família Cartellà el 1467 caigué en poder del lloctinent Joan de Lorena, i el 1470 dels remences de Verntallat, que aviat es rendiren a les forces de Joan Sarriera

El qual, amb l’església parroquial de Santa Maria de la Geltrú, centra un barri d’aspecte rural, separat de l’antic nucli de Vilanova de Cubelles pel torrent de la Pastera avui, carrer de la Unió L’actual temple és del començament del s XVIII i conserva de l’edifici anterior el retaule barroc de l’altar major 1675 El castell, bastit del s XII al XV, fou restaurat modernament gràcies al mecenatge de Josep Font i Gumà, i el 1956 l’ajuntament el cedí per a museu de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer La Geltrú és esmentada ja el 999 i el 1002 com a vila episcopal sobre el castell…

Esmentat ja el 845, era regit pel prevere Salomó i dos monjos el 849 el comte Frèdol confiscà els seus béns i els donà al monestir de Gerri, a causa de les lluites feudals del Pallars Des d’aleshores no tingué comunitat i fou una simple possessió de Gerri Formà part de l’antic terme de Peramea

A l’esquerra del riu, damunt el qual fou construït un notable pont a l’edat mitjana, hi ha el santuari del Remei L’església parroquial Sant Esteve depèn de la de Llesp Fins a la fi de l’Antic Règim la jurisdicció pertangué al bisbe de Lleida