Resultats de la cerca

Filla de pares valencians, de ben jove anà a València, on estudià al conservatori Després d’una sòlida formació com a pianista, inicià la carrera de cant a la mateixa capital, que posteriorment continuà a Milà Debutà a Madrid i de seguida s’especialitzà en lied i música antiga Realitzà diverses gires arreu d’Espanya i feu enregistraments per a la BBC de Londres Amb el seu marit, Eduard López-Chavarri, portà a terme una important tasca pedagògica Diversos compositors espanyols compongueren cançons per a ella Compaginà la seva carrera pública amb la docència al Conservatori de…

Abandonà els estudis de matemàtiques per iniciar els de música a la Universitat de Cincinnati El 1972 debutà al Festival de Spoleto amb el Rèquiem alemany de Brahms Aviat es destacà en recitals a diverses ciutats dels Estats Units Després del seu debut 1978 a la Metropolitan Opera House de Nova York intervenint en el Tannhäuser wagnerià actuà a Salzburg 1981 amb la Despina del Così fan tutte de Mozart A partir d’aleshores inicià una important carrera El seu repertori, aplaudit arreu d’Europa i dels Estats Units, va de Händel als contemporanis i també inclou peces de jazz i…

Fill de pares catalans, fou educat a Barcelona Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Frederic Alfonso solfeig, Agustí Quintas i Joaquim Canals piano i Enric Morera i Antoni Nicolau harmonia i composició Director de diferents companyies dedicades al teatre musical i a la sarsuela, realitzà diferents gires arreu de l’Estat espanyol i Europa també recorregué Egipte, el Japó, la Xina i les Filipines Del catàleg de la seva obra sobresurten les sarsueles Juegos de amor 1925, La mocita del barrio 1928, Para nobleza, Aragón 1932 i Rosa de Embajadores 1934

S’educà a la capital francesa, on es traslladà amb la seva família quan tenia dos anys, i posteriorment anà a Bilbao Després de viatjar arreu del món, ja d’adult retornà a París, on, a més d’altres activitats empresarials, es dedicà a la promoció d’espectacles musicals El 1876 fundà el Fantaisies Oller, el primer music-hall que s’obrí a París, i alguns anys més tard, associat amb altres empresaris, inaugurà sales que han esdevingut tan emblemàtiques com el Téâtre des Nouveautés 1878, dedicat a l’opereta i el vodevil, el Moulin Rouge 1889 o la sala Olympia 1893

Estudià al New College i al Royal College of Music d’Oxford, i el 1935 debutà amb l’Oxford University Opera Club Després de la Segona Guerra Mundial fou nomenat director de l’orquestra de l’Òpera Escocesa, que conduí entre el 1946 i el 1949 Posteriorment dirigí l’orquestra del Ballet del Sadler’s Wells 1949-58 i la del New York City Ballet 1958-78, on establí una estreta collaboració amb G Balanchine Tots dos van presentar un programa especial dedicat a I Stravinsky 1972 Dirigí arreu d’Europa i dels EUA, i realitzà nombrosos enregistraments fonogràfics

Estudià a la seva ciutat natal, on fou deixeble de C Krauss i F Schmidt a l’Acadèmia de Música El 1937 fou contractat com a director permanent de l’orquestra de la Wiener Staatsoperen Alternà la seva dedicació a la direcció orquestral amb la docència a la Hochschule für Musik de la capital austríaca 1949-53, entre altres centres Després d’haver-se presentat amb èxit arreu d’Europa, del 1957 al 1959 fou director de l’Orquestra de la Corporació Radiofònica Japonesa a Tòquio El 1963 fou nomenat director de l’Elizabethan Trust Opera Company d’Austràlia

Hom distingeix la piragua monòxil, d’una sola peça, excavada generalment en un tronc d’arbre i difosa des de la prehistòria pertot arreu Actualment és emprada principalment a les zones d’Austràlia septentrional, Àsia meridional, Àfrica oriental i Amèrica nord-occidental i insular Un altre tipus de piragua és la construïda unint dues peces que poden ésser d’escorça cosida Austràlia oriental, Sibèria i continent americà, pells Amèrica del Nord o planxes unides Polinèsia, Nova Zelanda Un cert tipus de piragua porta un balancí balancí d’estabilització, i per això és anomenada piragua…

Creença difosa arreu, sobretot entre els eslaus i a Transsilvània, testimoniada ja a l’antic Egipte i a Babilonia, hom creu que ho esdevenen els qui moren abans d’hora, de mort violenta o accidental i, per això, encara aferrats a la vida Sovint hom desenterrava el mort suspecte i li travessava el cor o el decapitava Sovint la creença assumeix el caràcter de pànic popular, com a l’Hongria del s XVIII El tema ha estat tractat per diversos poetes romàntics L’obra més cèlebre és El comte Dràcula 1897, de Bram Stoker, que ha fornit matèria a més d’una pellícula

En aquesta modalitat de cultiu marí l’home es limita a proporcionar un substrat artificial adient normalment cordes penjades verticalment per a la fixació de les larves planctòniques durant l’època de la reproducció hivern, i escull zones adequades, on visquin els musclos naturalment Per tal d’evitar la predació a càrrec d’altres animals alguns gastròpodes, estrelles de mar, etc, cal que les cordes no estiguin en contacte amb el fons Pel mateix motiu, hom acostuma a deixar-los periòdicament en sec durant 1-2 dies els musclos ho resisteixen perfectament La mitilicultura és actualment una…

En la seva forma clàssica ioga reial o raja yoga es basa en els texts de Patānjali Entre les altres formes de ioga practicades hi ha el ioga de la força hatha yoga , estès pertot arreu, basat en la teoria fisiològica segons la qual l’home té un poder diví kundalini o serp del poder, que li cal descobrir, situat a la columna vertebral i unit per una mena de vena sushumma al centre psíquic per excellència sabrasrara , situat al cap Mitjançant el coneixement profund de si mateix, el ioga pot controlar tots els seus impulsos i la seva voluntat