Resultats de la cerca

Dirigí L’Aureneta i fou redactor en cap del Diario Mercantil  i collaborador o corresponsal de diversos periòdics de Barcelona, París i Madrid Publicà més de trenta obres teatrals d’arrel romàntica, en català, entre les quals hi ha els drames La pubilla de Queixàs 1895, El túnel 1895, El cor i l’ànima 1894 i  Ànimes perdudes 1908, i les comèdies La cosina de la “Lola” 1897 i Botifarres dolces 1906 Traduí al castellà obres d’Emilio Salgari i Luigi Motta, entre d’altres

Seguí la carrera militar, però el 1844 s’inicià com a actor professional al Teatre Principal de València, on estrenà un dels primers sainets valencians, Vicenteta la de Patraix 1845, adaptació d’una peça de Francesc Renart i Arús A partir del 1846 actuà amb regularitat al Principal de Barcelona en sainets de Robrenyo, Renart i altres autors, i al Liceu, en La Passió 1852 Del 1857 al 1862 actuà sovint als teatres Principal i Princesa de València, en què esperonà l’aparició de nous autors dramàtics valencians, com Rafael M Liern Entre el 1869 i el 1879 actuà al Romea de Barcelona com a primer…

Escriví més de 350 cançons, moltes d’elles d’una gran popularitat,que foren interpretades pels més importants exponents de la cançó francesa, i compongué també 10 operetes Fou director i empresari de diverses teatres i locals parisencs dedicats al music-hall , entre els quals l’Olympia des del 1954

Arran de la mort de Cromwell, li dedicà les Heroic Stanzas 1659 Es casà amb la filla del comte de Berkshire El 1663 publicà la primera peça de teatre, The Wild Gallant , i posteriorment The rival Ladies 1664 i The Indian Emperour 1665, on seguia les directrius de Corneille Cal esmentar també les comèdies The Mock-Astrologer 1668 i Marriage-à-la-Mode 1673 El poema Annus mirabilis or the Year of Wonders 1666 li donà fama i una posició a la cort Sobre les intrigues polítiques del duc de Shaftesbury, en contra del de York, escriví la sàtira Absalon and Architophel 1681 Defensà l’anglicanisme amb…

Combaté a la Primera Guerra Mundial, i escriví un assaig sobre el desarrelament de la joventut francesa de postguerra, Mesure de la France 1922 Escriví també Plainte contre inconnu 1934, L’Homme couvert de femmes 1926, Blèche 1928 i Gilles 1939 Genève ou Moscou 1928, L’Europe contre les Patries 1931, Socialisme fasciste 1924 i Notes pour comprendre le siècle 1941 traspuen el seu decantament pel feixisme Director de la Nouvelle Revue Française durant l’ocupació alemanya, se suïcidà després de l’alliberament El 1958 fou publicat el seu Récit secret , i el 1961, el seu Journal 1944-45

Tot i que es va iniciar com a dibuixant i cartellista —de jove collaborà amb dibuixos i gravats a L’Escut de Reus —, es passà a l’escriptura Publicà les glosses Evocacions  1921 i  Moments  1923 i obres de teatre com  Camp perdut  1915,  La gran passió  1917,  La bruixa  1918 i  L’heroïna  1918 Entre les novelles es destaquen El príncep captiu 1921 i Perot i l’estel 1934, que segueix la tradició costumista Collaborà amb publicacions de Reus, com La Veu del Camp, Foment setmanari nacionalista republicà,  i dirigí la revista Meridià Tribuna del Front Intellectual Antifeixista  1938

Vida i obra Estudià magisteri a Girona i exercí de mestre al Masnou Fou callígraf de l’Ajuntament de Barcelona del 1887 al 1898, any que fundà el Collegi Sant Jordi , des d’on promogué un catalanisme renovador del món escolar Participà en la fundació de l’Agrupació després Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1899 i contribuí a la fundació d’altres noves escoles Participà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906, on exposà un mètode pedagògic per a ensenyar la gramàtica catalana als infants Dirigí el Butlletí del Foment Pedagògic 1917-22 i collaborà en diverses…

Abans del s XIX la instrumentació era més lliure, i sovint oferia alternatives en la tria dels instruments Gradualment, però, la instrumentació esdevingué vehicle expressiu i àdhuc narratiu Berlioz fou l’autor del primer tractat modern d’instrumentació 1842-43

Al final de l’obra hi ha les addicions, una notícia d’escriptors hispànics i d’estrangers que han escrit en castellà o sobre Espanya Fou reeditada el 1788, juntament amb la Bibliotheca Hispana Vetus , amb incorporació de les correccions fetes per l’autor

La base fou la inscripció “lo fil de mestre Rodrigo” que figura a l’ Epifania de la National Gallery de Londres La personalitat de l’autor se circumscriuria als anys 1503-13, i en virtut de les obres que li són adjudicades —l’esmentada Epifania , les taules i la predella del descabalat retaule de Sant Dionís Museu Catedralici, València, les taules de la Vida de Jesús procedents de la cartoixa de Portaceli Museu de Belles Arts, València i els plafons de la Passió de la collecció del comte de Casa Rojas Madrid, Prado— el seu estil es fa derivar del d’Osona el Vell, bé que hom hi…