Resultats de la cerca

S’inicià al Reial Club de Tennis de Barcelona Campió d’Espanya en categoria júnior 1986, dos anys després competí professionalment La seva millor posició, al rànquing de l’ATP, fou la desena posició, que assolí al maig del 1992 Guanyà sis tornejos de l’ATP Estoril 1992, 1994, Comte de Godó 1992, Hilversun 1993, Buenos Aires 1993 i San Marino 1994, tots sobre terra batuda També aconseguí cinc títols de dobles, entre els quals cal destacar dos títols a Madrid 1989, 1993, fent parella amb Tomàs Carbonell D’altra banda, es proclamà campió d’Espanya fent parella amb Francisco Javier Clavet 1990 i…

Els anys 1982 i 1983 guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat en la categoria de 250 cc, fet que li permeté fer el salt al Campionat del Món de la mateixa cilindrada El 1989 guanyà el seu primer gran premi a França L’any següent guanyà quatre proves Iugoslàvia, França, Suècia i Txecoslovàquia, i quedà subcampió amb Honda, i el 1991 aconseguí el tercer lloc del Campionat del Món de 250 cc És l’únic pilot que guanyà les 24 Hores de Montjuïc i del Circuit de Catalunya Es retirà el 1993 El 2009 fundà el Team Softonic Cardús

Estudià medicina a Barcelona El 1931 fou elegit regidor republicà a l’Hospitalet de Llobregat Fou empresonat octubre del 1934 pel fet d’haver cercat un refugi per a Azaña Fou sotssecretari de finances de la Generalitat 1936 i conseller de governació, i després, de finances i cultura 1937 S'exilià el 1939, i, per ordre de Companys, ajudà els catalans dels camps de concentració i els que volien emigrar a Amèrica Perseguit per la Gestapo, fugí a Suïssa 1942, amb Tarradellas i Gassol S'apartà de la política i s’establí al Marroc 1947, on exercí de metge i publicà treballs sobre medicina El 1977…

Redactor i director del periòdic “Progreso” Empresonat diverses vegades per les seves campanyes republicanes i autonomistes Emigrà a l’Argentina A Buenos Aires dirigí la revista “La Obra” Publicà Procedimiento penal argentino 1910, Prosa muerta 1908, Vida y obra de Ricardo Monner Sans Fou dirigent del Centre Català de Buenos Aires

Excellí en la reproducció de dibuixos a llapis d’Eusebi Planas i Tomàs Padró Féu treballs litogràfics molt notables per al setmanari “La Madeja Política” Estudià a París 1863 amb Guillot, inventor del gravat fotomecànic, i introduí aquest nou procediment l’any 1864 als almanacs “El Tiburón” i “Lo Xanguet” Treballà per a “La Campana de Gràcia” i per a moltes obres de l’editorial Montaner i Simon, com La Divina Comedia, La historia natural i La vida de la Virgen Fou l’iniciador d’una notable dinastia de litògrafs

Afiliat a la Lliga Regionalista, actuà al costat de Josep Carner i de Jaume Bofill i Mates Diputat provincial 1914 i regidor per Barcelona 1917, fou fundador i membre del consell directiu d’Acció Catalana 1922 La Dictadura l’exilià a Casp 1924 Fou president de la Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya 1931

Fill de Josep Oriol Ronquillo i Vidal, es doctorà el 1869 Fou vocal de la junta de l’Eixample per a qüestions de salubritat i inspector higienista de la província de Barcelona 1876 Publicà opuscles com Los obreros de Barcelona 1842, El consultorio higiénico 1865, uns Preceptos de salubrificación aplicables a las epidemias de Barcelona 1871 i una necrologia de PFMonlau 1871

Fill de Joan Roman i Calvet, intervingué de molt jove en les activitats de descoberta de l’Eivissa púnica que patrocinava el seu pare Ingressà en el Cos d’Arxius i Museus 1908 i el 1912 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Eivissa, càrrec que ocupà fins a la seva mort Excavà molts anys, primerament necròpolis rurals 1917-29 en publicà cada any una memòria amb els resultats Escriví també Antigüedades ebusitanas 1913

Es llicencià a l’escola de medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el 1980 Deixeble del patòleg Llorenç Galindo, fou un dels primers estudiants que participà al programa d’intercanvi entre els Estats Units i l’Estat espanyol Es doctorà en citologia a l’Escola Universitària de Medicina Cornell Nova York el 1985 Fou nomenat catedràtic ad honorem de l’escola de medicina de la Universitat de Puerto Rico el 1986 i dirigeix la secció de patologia molecular del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York Ha contribuït a la lluita contra el càncer…

Doctor en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1975, on fou professor a la Facultat de Ciències Econòmiques de 1970 a 1980, i amplià estudis a la Gran Bretanya Milità en el Sindicat Democràtic d'Estudiants i en el Front Obrer de Catalunya , on coincidí amb Pasqual Maragall  i Miquel Roca , i el 1974 participà en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya a Montserrat El 1980 encetà l’etapa política com a diputat al Congrés Posteriorment s’especialitzà en política europea i el 1986 fou elegit eurodiputat, càrrec que ocupà al llarg de 18 anys, durant els quals…