Resultats de la cerca
Es mostren 2563 resultats
La plenitud de la fabricació catalana de cotó (1861-1913)
El triomf de la fàbrica “de riu” Si vol subsistir, el sector cotoner català ha d’inventar-se una alternativa energètica, comprovada la poca importància dels recursos carboners Des del 1860, la força hidràulica, ara més aprofitable per l’adopció de la turbina, recupera el prestigi que la irrupció del vapor li havia fet perdre els trenta anys precedents A dalt, el Llobregat a l'Ametlla de Merola represa a la fàbrica A baix, resclosa en el riu Ter, prop de Ripoll, construïda per la fàbrica cotonera Badia 1904 A França, la indústria cotonera d’Alsacià filats i teixits, un territori mal dotat de…
Pompeu Gener i Babot
Pompeu Gener i Babot
© Fototeca.cat
Literatura
Polígraf.
Fill d’un farmacèutic barceloní, tingué una formació científica —sembla que es doctorà en ciències naturals 1875—, cosmopolita —viatjà sovint per diversos països d’Europa, una vegada amb Apelles Mestres 1874— i progressista —es vinculà al republicanisme federal durant la revolució del 1868 i participà, encara el 1880, en el Primer Congrés Catalanista de Valentí Almirall— Residí llargues temporades a París, on publicà el seu llibre més famós, La Mort et le Diable 1880, amb pròleg d’Émile Littré Fou també a París on es posà en contacte amb els corrents ideològics moderns —molt sovint a través d…
Els Nostres Clàssics
Col·lecció iniciada el 1924, a Barcelona, per l’editorial Barcino, sota la direcció de Josep Maria de Casacuberta, amb el propòsit de posar a l’abast del públic una selecció de la literatura catalana anterior al s. XVI.
Aquesta finalitat divulgadora i patriòtica es mantingué fins el 1930 Des d’aleshores hom publicà només obres senceres, sense modernitzar-ne l’ortografia, ja amb el propòsit d’arribar a aplegar les obres completes dels escriptors medievals catalans Fins el 1935 n'aparegueren 42 volums, impresos pulcrament en dotzè, ben relligats i preparats pels millors especialistes del país La collecció, interrompuda per la guerra civil de 1936-39, no pogué ésser represa fins el 1946 El ritme de publicació esdevingué més lent, però augmentà el valor erudit de les edicions i dels pròlegs, on sovint han…
Gabriel Canyelles
Historiografia catalana
Escrivà.
Vida i obra Notari públic de Barcelona 1399-1448, fou nomenat escrivà del capítol de la catedral 1423-31 També serví el Consell de Cent, primer com a escrivà del racional 1423-35 i després com a escrivà major 1435-44 A causa de la seva edat avançada, al novembre del 1444 tornà a l’escrivania del racional perquè hi havia menys feina que a l’escrivania major i el 1446 deixà el càrrec definitivament Canyelles fou el primer dels escrivans del racional autors del Llibre de les solemnitats de Barcelona – text manuscrit destinat a recollir les pràctiques emprades en ocasió de cerimònies…
Butlletí d’Informació Historiogràfica
Historiografia catalana
Publicació creada l’any 1988 pel Col·lectiu d’Historiadors de la Plana.
Aquesta entitat fou fundada a Castelló, durant el curs 1987-88, per un grup de joves llicenciats i estudiants que participaren en el I Congrés d’Estudis de la Plana actes publicades per la Diputació Provincial de Castelló el 1987 El Butlletí , de vida efímera 1988-89, tot i que publicà alguns articles d’investigació i divulgació, fou concebut sobretot com a vehicle informatiu del Collectiu, dissolt en dates immediatament posteriors, tot i que indeterminades Aquest Collectiu també organitzà alguns cicles de conferències “País Valencià un apropament historiogràfic” i “El Castelló de fa …
arquer
Militar
Soldat que utilitzava l’arc com a arma ofensiva.
A l’antiguitat clàssica els cretencs foren famosos per llur destresa També foren reputats els arquers escites, els parts, els perses i els huns L’arc fou una de les armes característiques dels normands A l’edat mitjana europea, cossos d’arquers a peu i a cavall figuraven en la composició dels exèrcits Els anglesos manejaven al s XIV un gran arc típic long bow i llurs companyies d’arquers foren causa eficient de les victòries angleses a la guerra dels Cent Anys A Anglaterra perduraren fins al principi del s XVI Els arquers figuraven encara en els exèrcits turcs i russos al…
alabarders
Militar
Cos de guàrdia de reis, sobirans o grans senyors, des de la tardana edat mitjana.
Un cos d’alabarders fou fundat per Ferran II de Catalunya-Aragó arran de l’atemptat de què fou objecte a Barcelona el 1504 Organitzat per Carles V amb 50 guardes, augmentà, després, a 100 i, al final, a dues companyies de 100 homes Eren dividits en dues o tres classes, refoses altre vegada per Felip V el 1707 Després de diverses reorganitzacions, el cos fou suprimit per la Segona República 1931 El 1979 hom tornà a establir una secció d’alabarders al Regimiento de la Guardia Real A Barcelona, el 1588, el Consell de Cent aconseguí que només portessin guarda d’alabarders el rei i el…
Club de Bitlles Benavent de Segrià
Bitlles
Club de bitlles catalanes de Benavent de Segrià.
Fundat durant els anys vuitanta, s’inscriví a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling l’any 1992 El primer president fou Miquel Espachs Guanyà quatre Campionats de Catalunya de clubs 1995, 1996, 2008, 2009, el primer Gran Premi Catalunya – Supercopa 2009, així com la Lliga de Lleida en sis ocasions Organitzà el Campionat de Catalunya de clubs 2003 i la final a vuit de la Copa de la Generalitat 2010 Des del 1991 organitza una tirada local, en què participen més de cent bitllaires Destaquen els jugadors Antonio Burges i Jaume Gené El 2011 tenia setze jugadors federats de primera…
Àngels Montolio Andreu
Tennis
Tennista.
Es formà als Centres de Tecnificació de la Federació Catalana de Tennis i és membre del Reial Club de Tennis Barcelona Guanyadora de l’Orange Bowl 1991, s’imposà en cinc ocasions al campionat de Catalunya individual 1994, 1995, 1998, 2000, 2001 i una en dobles 1995 Aconseguí diversos títols de la Women’s Tennis Association WTA Challenger i tres títols de la WTA Tour Estoril 2001, Bol 2001 i Oporto 2002 El 1994 guanyà la Fed Cup amb l’equip espanyol El 2002 assolí la vint-i-dosena posició en el rànquing individual de la WTA En dobles quedà cent catorzena el 1997
Persèpolis
Ciutat
Antiga ciutat de Pèrsia, capital de l’imperi aquemènida, fundada per Darios I (500 aC) i ampliada per Xerxes I i Artaxerxes I.
Situada vora el riu Pohar, al NE de Shirāz, es troba sobre una gran esplanada emmurallada, a la qual hom té accés per unes escalinates dobles Entre els nombrosos edificis, es destaquen la sala del tron apadāna , la de les cent columnes —de vint metres d’alt—, els palaus de Darios i de Xerxes, el tresor, el gineceu i les tombes reials, tot recobert de baixos relleus que figuren lleons, fileres de soldats medes i perses i de súbdits que porten llur tribut Destruïda i incendiada per Alexandre el Gran 331 aC, les imposants ruïnes foren excavades per EHerzfeld i EFSchmidt Oriental…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina