Resultats de la cerca

Fou encapçalada per Vicenç Rotger, de Maó, i per Francesc Pons i Menéndez, de Ciutadella el president del comitè executiu fou Guillem Triay Tingué grups a Maó, Ciutadella, es Castell, Sant Lluís i Alaior Llançà la proposta de crear la Federació Socialista Balear, i quan aquesta es constituí s’hi integrà

Estudià veterinària a Saragossa i aviat s’uní al Partit Republicà Federal S'establí després a l’Escala, on fou secretari 1877-78 i president 1879-90 del comitè federal En 1892-1900 fou delegat en l’Assemblea Catalana del partit El 1910 ingressà a la Unió Federal Nacionalista Republicana

Guanyà la medalla de bronze en els Campionats d’Europa 1994 i en la Copa del Món 1996, 1998, sempre en la categoria de menys de 54 kg Obtingué la medalla de bronze en els Campionats del Món universitaris 1998 Formà part del comitè de disciplina esportiva de la Federació Catalana de Taekwondo

L’any 1972 entrà a la junta directiva del Club Ciclista Rubí Entre el 1986 i el 1999 ocupà el càrrec d’adjunt a la presidència de la Federació Catalana de Ciclisme Durant aquest temps presidí el Comitè de Competició Formà part de l’assemblea de la Federació Espanyola de Ciclisme 1990-92

El 1941 es proclamà campió d’Espanya en la prova de descens Destacat membre de la Federació Catalana d’Esquí, el 1948 fou elegit president de la federació espanyola, càrrec que abandona el 1960 quan passà al Comitè Olímpic Espanyol El 1983 rebé la medalla d’or del Centre Excursionista de Catalunya

Centenars de treballadors de l’empresa Nissan tallen l’accés de la B-23 a Barcelona en la tercera mobilització convocada pel comitè d'empresa, després de l'anunci del tancament de les fàbriques de la Zona Franca de Barcelona i les plantes de Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca

Director d’Indústries Elèctriques 1927 i enginyer industrial 1954, s’especialitzà en electrotècnia i sobretot en luminotècnia, camp sobre el qual publicà diverses obres i manuals, algunes de les quals en català abans del 1939 Participà en les tasques del Comitè Català de Luminotècnia 1933 i fou vocal de l’Asociación Electrotécnica Española

Veterà de la Llarga Marxa 1934-35 i de la guerra sinojaponesa 1937-45 Fou ascendit a mariscal l’any 1955 i esdevingué ministre de defensa 1975-78 i president del comitè permament de l’assemblea nacional 1980-83, càrrec des del qual exercí de fet les funcions de president de la república

Fou diputat i alcalde de Split 1897 Durant la Primera Guerra Mundial organitzà el Comitè Iugoslau a Londres Partidari de la unió dels croats, serbis, eslovens i montenegrins en un únic estat, fou un dels signants del pacte de Corfú 1917 Fou ministre d’afers estrangers 1918-20 del nou estat iugoslau

Es proposà “propagar las ideas de democracia, patria y humanidad” Els dirigents foren Carlos Blasco de Viló president de la junta directiva i José Cárdenas president del comitè local de Barcelona Al març de 1933 es transformà en Partido Sindical Demócrata, els dirigents del qual foren Luis Valencia president i Carlos Blasco del Vilo vicepresident