Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Blanquerna Barcelona i al Taller Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, sota la direcció del seu pare, Ignasi Mallol i Casanovas Tarragona, 1892 - Bogotà, 1940, i l’escultor Joan Rebull Arran de la Guerra Civil Espanyola, el 1939 s’exilià amb la seva família Amplià la seva formació en arts plàstiques i gràfiques i en administració d’empreses a França, els EUA, Colòmbia i Panamà Establert a Colòmbia, fundà, a Bogotà, l’Instituto Gráfico Ltda i l’Editorial Centro Posteriorment es traslladà a Panamà on, dins del món editorial i de la…

Llicenciada en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, començà la carrera de periodista a Ràdio Vilassar de Dalt L’any 1987 passà a Ràdio Barcelona  com a reportera, i fou en aquesta emissora que creà el programa de matinada Parlar per parlar , que li donà notorietat, especialment a partir del 1994, que hom emeté la versió d’aquest programa per a tot l’Estat Del 1997 al 2012 dirigí i presentà a la Cadena SER   La Ventana , el programa més escoltat a les tardes a la ràdio espanyola, i del 2012 al 2017 el matinal Hoy por Hoy   En televisió, el 1988-89 presentà el…

Té la seu a l’antic convent d’aquest nom situat a la Rambla de Barcelona Rehabilitat pels arquitectes Viaplana-Piñón, fou la primera infraestructura artística que s’obrí a Barcelona després de la reinstauració de la democràcia El centre s’orientà des dels inicis envers les avantguardes en art català i en tendències contemporànies internacionals Organitza exposicions tant individuals com collectives, tant d’artistes nacionals com d’internacionals, en totes les disciplines possibles El claustre allotja les exposicions principals l’Espai Vídeo i l’Espai Annex n'acullen de formats més petits A…

Fou fundat a Vic l’any 1978 com a setmanari Centrat en la informació comarcal, constituí una innovació amb relació a l’oficialisme periodístic del període franquista Els bons resultats de la fórmula portaren la publicació a expandir-se, i el 1981 passà a ésser bisetmanal El 1989 se’n realitzà una edició per al Vallès Oriental el 1992, al Vallès Occidental, es feu càrrec de l’ Actualitat de Terrassa, que el 1995 esdevingué diari, i el 1994 en fou iniciada una edició bisetmanal per a Sabadell El 1996 ambdós periòdics es fusionaren en el diari El 9 Nou del Vallès Occidental La capçalera…

Té una extensió total d’uns 260 000 km 2 Els estrets de comunicació amb altres mars no superen els 450 m de profunditat, mentre que la fondària màxima de la mar arriba als 5 600 m Els ports més importants són els de Sandakan i Kudat, a Borneo, i els d’Iloilo i Zamboanga a les illes Filipines

Fou durant molts segles la principal via de comunicació entre el N i el S de la Xina La seva part central, entre el Iang-Tsé i el Huan He, fou acabada el 486 aC el seu prolongament meridional, fins a Hangzhou, ho fou al segle VII dC, i la part septentrional fou construïda per Khublai Kan el 1295

Situada a la conca del Marica, el peu del vessant NE dels Ròdope, al centre d’una fèrtil regió de conreus industrials cotó i tabac, és mercat agrícola i centre industrial, amb indústries tèxtils del cotó i la seda, elaboració del tabac, preparació de productes agrícoles i metallúrgia És situada a les vies de comunicació entre Sofia i Istanbul

Comencen les emissions d’À Punt, la nova ràdio pública valenciana, que reprèn les emissions interrompudes per l’anterior ens públic, Radiotelevisió Valenciana, clausurat l’octubre del 2013, i substituït el juliol del 2016 per la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació Les primeres emissions inclouen un total de 28 hores setmanals repartides en 10 programes, música i repeticions

Actua sota la immediata direcció del secretari i tenint com a cap el jutge, president o fiscal Entre altres tasques ha d’auxiliar en la tramitació dels assumptes, autoritzar els actes a presència judicial si han estat habilitats, efectuar els actes de comunicació atribuïts per llei i substituir els secretaris si aquests no se substitueixen entre ells

Era patrimoni de la corona després, de l’estat i construït a expenses seves Posava en comunicació poblacions importants i, bé que a les regions de muntanya hi ha camins de bast considerats camins rals , el prototip d’aquest camí s’ajustava al trànsit de vehicles És anomenat en algunes comarques camí general Eivissa o camí seguit Llitera