Resultats de la cerca

Es donà a conèixer com a assagista amb An End to Innocence 1955, on dóna una visió distinta d’obres clàssiques americanes També publicà altres assaigs com Love and Death in the American Novel 1960, Being Busted 1969, The Stranger in Shakespeare 1972, What Was Literatura 1982, Fiedler on the Roof 1991 i The Tyranny of the Normal 1996 La seva producció novellística és molt treballada, destaquen The Messengers will come no More 1974, In Dreams Awake 1975 i Freaks 1977

Professor a Princeton i a Cambridge, es féu famós per les seves crítiques a Laplace i per la seva teoria sobre la formació de les galàxies Bé que no creia en el progrés benèfic de la ciència, s’esforçà a fer conèixer les noves teories de la relativitat, quàntica, etc, i donà una visió històrica de la física en el llibre The Growth of Physical Science 1947 També escriví The Wide Aspects of the Cosmogony i The Universe around Us 1929

Es donà a conèixer amb el poema Visione 1876 Publicà també Assunzione 1880-81 i el recull Nozze 1888 Interessada per la literatura catalana, contribuí a la Corona Poètica a Santa Maria de Ripoll amb Alla basilica ripollense 1892 Traduí a l’italià el Canigó de Verdaguer, que Luigi Bussi li publicà en part a “L’Iride”, i diverses poesies de Joaquim Rubió i Ors que foren incloses en l’edició poliglota de Lo Gaiter del Llobregat 1888-1902 També traduí Mistral

S'inicià a vint anys a Terrassa i després cursà estudis a la Llotja de Barcelona 1886-92 Pintà paisatges minuciosos i naïfs i no es donà a conèixer a un públic ampli fins que fou descobert per Rafael Benet vers el 1925 Fou aleshores quan exposà a Barcelona dividint l’opinió entre els partidaris i els adversaris de la licitud de l’ingenuisme El 1934 i el 1935 concorregué, dins el Saló de Montjuïc, a les Exposicions de Primavera de Barcelona

Entre el 1864 i el 1870 estudià a Munic Malgrat no conèixer els intents de la pintura plein air francesa, el preocupà la representació pictòrica de l’aire lliure, de la llum solar i de la figura humana collocada en el paisatge El 1872 pintà la seva obra principal, Forada de maig , composició perfecta dintre dels cànons del plein air , que no aconseguí cap ressò El públic, la crítica oficial i els pintors joves només el valoraren des del final del s XIX

També donà a conèixer una novella filosòfica Leandre , obres líriques i tragèdies El seu germà, Alexandros Sutsos Constantinoble 1803 — Esmirna 1863, escriví una Histoire de la révolution grecque 1829, diverses sàtires polítiques i poesies èpiques en llengua purista L’errant , 1839, d’inspiració byroniana, i Grècia en lluita contra els turcs , 1850 Tant aquests dos germans com la resta dels membres de la família contribuïren tots decisivament al progrés de la vida literària i intellectual de la nova nació hellènica

Viatjà per Europa i mantingué correspondència amb Marx A Pis’ma iz Pariža ‘Cartes de París’, publicades a la revista Sovremennik ‘El contemporani’ els anys 1847-48, donà a conèixer els nous corrents ideològics occidentals Entre els seus estudis crítics cal destacar Staraja i novaja kritika ‘L’antiga i la nova crítica’, 1856, Zamečatelnoje des’atiletije ‘El meravellós decenni’, 1880, on parla de la literatura russa dels anys trenta, i Aleksandr Sergejevič Puskin v aleksandrovskuju epokhy ‘AS Puškin a l’època alexandrina’, 1874

És professor de Literatura Espanyola a la Universitat de Múrcia i es donà a conèixer amb Maneras de estar solo 1978 premi Adonais, obra a la qual seguiren Páginas de un diario 1981, Elegías 1984, Autorretratos 1989 i La vida 2003, com a títols més importants Ha recollit el conjunt de la seva poesia a Las cosas como fueron Poesia Completa, 1974-2003 2004 Ha publicat l’estudi literari La fuerza del destino Vida y poesía de Luis Cernuda 1992

Donat a conèixer amb Cavalleria 1937, interpretà una sèrie de personatges que presenten la característica comuna de l’heroi domèstic i burgès, bondadós i honorable, popular entre la burgesia i el poble Actuà a Caravaggio, il pittore maledetto 1939, Il bandito 1946, Catene 1949, Il brigante Mussolino, Tormento 1950, I figli di nessuno, Processo alla città 1952, Le notti di Cabiria 1957, Anna di Brooklyn 1958 i Il gaucho 1964 Guanyà el Nastro d’argento de 1946-47 per Il bandito

Practicà un expressionisme molt calligràfic i hieràtic Es feu conèixer amb el grup Sílex, dedicat a un expressionisme populista Passà per un constructivisme abstracte neoplasticista, de coloracions fosques i austeres A partir del 1958 entrà en una pintura informalista, matèrica, terrosa i aspra Es complicà amb relleus, i cap al 1960 obtingué unes matèries com ossoses, plenes de cràters o estructures poroses A la seva obra posterior reaparegué lentament el tema figuratiu que presentà descompost en obres de caràcter oníric