Resultats de la cerca

Es donà a conèixer a la postguerra amb collaboracions a “La Risa”, “Pocholo”, L’Infantil” i, principalment, “TBO” El seu concepte de la historieta i de l’humor encaixen plenament amb l’estil tradicional d’aquesta publicacio, com també els seus dibuixos estilitzats, dotats d’un bon sentit narratiu i de dinamisme Ha estat un dels enllaços entre els dibuixants de la generació de “TBO” i els més joves representants del gènere, amb els quals compartí darrerament les pàgines de “Cairo”

Contribuí a foragitar castellans i portuguesos del SE d’Àsia fou governador de les Índies 1618-23, lluità contra els anglesos i els prohibí el comerç a les Moluques, destruí Jakarta i al costat hi fundà Batàvia 1619 Després de vèncer el soldà de Bantam, continuà combatent els anglesos fins a conèixer l’aliança entre Anglaterra i Holanda Arrasà la població de Banda 15000 h perquè havia continuat comerciant pel seu compte Morí en el setge de Batàvia pels prínceps de Mataram

Es doctorà en jurisprudència i dret canònic a la Universitat de València, d’on fou catedràtic Passà a Madrid com a catedràtic de filosofia moral i dret públic, al seminari de nobles Publicà les Lecciones de economía civil o del comercio 1779, en les quals donà a conèixer les doctrines econòmiques franceses de Condillac i dels fisiòcrates i les britàniques de Hume i Cantillon El 1778 publicà a València una adaptació al dret castellà dels comentaris del jurista holandès Arnold Vinnen

Del 1927 al 1930 freqüentà el Bauhaus a Dessau, on fou alumne de Schemmer, Klee i Kandinskij, del qual fou assistent durant un quant temps El 1930 conegué Kirchner, que l’inicià en l’expressionisme Durant el període nazi la seva pintura fou considerada “art degenerat” Només a partir del 1949 pogué començar a pintar abstracte, després de conèixer Hartung i Soulages a París Intentà mitjançant l’analogia reproduir en pintura els processos vitals dels fenòmens naturals Lluminositat groga 1951, Transformació 1953

Seguidor i deixeble dels Carracci La seva obra, després de conèixer les composicions de Caravaggio, esdevé la plasmació d’ambdós corrents El seu classicisme fa que la seva major preocupació sigui l’harmonia i la bellesa de totes les figures La força clar-obscurista de Caravaggio es transformà en ell en un cromatisme equilibrat i potenciador de l’estètica abans esmentada Si la seva obra pictòrica, com a aportació a l’art, no és revolucionària, influí molts pintors coetanis seus i àdhuc posteriors

Es donà a conèixer com a assagista amb An End to Innocence 1955, on dóna una visió distinta d’obres clàssiques americanes També publicà altres assaigs com Love and Death in the American Novel 1960, Being Busted 1969, The Stranger in Shakespeare 1972, What Was Literatura 1982, Fiedler on the Roof 1991 i The Tyranny of the Normal 1996 La seva producció novellística és molt treballada, destaquen The Messengers will come no More 1974, In Dreams Awake 1975 i Freaks 1977

Professor a Princeton i a Cambridge, es féu famós per les seves crítiques a Laplace i per la seva teoria sobre la formació de les galàxies Bé que no creia en el progrés benèfic de la ciència, s’esforçà a fer conèixer les noves teories de la relativitat, quàntica, etc, i donà una visió històrica de la física en el llibre The Growth of Physical Science 1947 També escriví The Wide Aspects of the Cosmogony i The Universe around Us 1929

Es donà a conèixer amb el poema Visione 1876 Publicà també Assunzione 1880-81 i el recull Nozze 1888 Interessada per la literatura catalana, contribuí a la Corona Poètica a Santa Maria de Ripoll amb Alla basilica ripollense 1892 Traduí a l’italià el Canigó de Verdaguer, que Luigi Bussi li publicà en part a “L’Iride”, i diverses poesies de Joaquim Rubió i Ors que foren incloses en l’edició poliglota de Lo Gaiter del Llobregat 1888-1902 També traduí Mistral

S'inicià a vint anys a Terrassa i després cursà estudis a la Llotja de Barcelona 1886-92 Pintà paisatges minuciosos i naïfs i no es donà a conèixer a un públic ampli fins que fou descobert per Rafael Benet vers el 1925 Fou aleshores quan exposà a Barcelona dividint l’opinió entre els partidaris i els adversaris de la licitud de l’ingenuisme El 1934 i el 1935 concorregué, dins el Saló de Montjuïc, a les Exposicions de Primavera de Barcelona

Entre el 1864 i el 1870 estudià a Munic Malgrat no conèixer els intents de la pintura plein air francesa, el preocupà la representació pictòrica de l’aire lliure, de la llum solar i de la figura humana collocada en el paisatge El 1872 pintà la seva obra principal, Forada de maig , composició perfecta dintre dels cànons del plein air , que no aconseguí cap ressò El públic, la crítica oficial i els pintors joves només el valoraren des del final del s XIX