Resultats de la cerca
Es mostren 5907 resultats
Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres
Economia
Institució fundada a Barcelona el 1940, amb el propòsit de fomentar la investigació, l’estudi i la divulgació de les ciències econòmiques i financeres i llurs afins, així com la col·laboració i assessorament als organismes oficials i entitats públiques en les matèries pròpies de la seva especialitat.
El 1958 foren aprovats els estatuts actuals Consta de 40 acadèmics numeraris, 7 supernumeraris, 1 d’honor i 44 corresponents És dividida en quatre seccions A més d’altres publicacions, edita els Anales , que recullen les aportacions acadèmiques en cada curs
Congrés d’Higiene de Catalunya
Medicina
Reunió científica celebrada a Barcelona pel juny del 1906, organitzada per l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya.
Fou el primer congrés mèdic en llengua catalana El presidí Felip Proubasta, i August Pi i Sunyer en dirigí la comissió executiva Constà de tres seccions estudi sanitari de les comarques catalanes, malalties infeccioses i higiene social Hi participaren 295 congressistes
subespècie
Biologia
Categoria taxonòmica immediatament inferior a l’espècie, fixada gènicament.
Consta d’una o més poblacions aïllades geogràficament de l’àrea de distribució de l’espècie a què pertany A més, els individus tenen característiques morfològiques constants i hereditàries prou importants per a diferenciar-se clarament dels representants de l’espècie
Academia de la Llingua Asturiana
Institució filològica creada el 1980 amb la finalitat de conservar, promoure i normalitzar la llengua asturiana.
Amb seu a Oviedo, publica les revistes Cultures i Lliteratura i organitza concursos d’investigació encaminats al foment i la difusió de la llengua asturiana Consta de 20 membres titulars, a més de 17 membres corresponents i 15 acadèmics d’honor
Bonner Durchmusterung
Astronomia
Publicació de l’observatori de la Universitat de Bonn (1859-63) sota la direcció de Friedrich Wilhelm Argelander.
Consta d’un catàleg que dóna la magnitud de més de 324 000 estels de l’hemisferi nord, i d’un atles amb la posició dels estels El Cordoba Durchmusterung 1898 completa el BD pel que fa a l’hemisferi sud
Sant Miquel (Fondespatla)
Art romànic
L’ermita de Sant Miquel és situada en un tossal al sector de ponent de la vila de Fondespatla Sant Miquel és el patró de la població, i consta que al segle XIV ja hi havia una capella en aquest indret
Sant Genís d’Er
Art romànic
Església parroquial del poble d’Er, que és situat a la part de tramuntana del terme municipal, a la dreta del riu d’Er consta de dos nuclis que són a tocar l’un de l’altre, Er de Baix, arran del riu, i Er de Dalt, sobre una petita elevació Una de les primeres mencions del lloc i de l’església de Sant Genís d’Er data de l’any 957, quan l’acòlit Desideri donà al monestir de Sant Miquel i Sant Germà de Cuixà uns alous que li havien estat cedits en entrar al monestir pel levita Hortal, un dels quals era situat in villa que vocatur Egerre , el qual afrontava per una part amb l’hort de…
Santa Llúcia d’Arcavell
Capella
Capella en ruïnes del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), al S del poble d’Arcavell, des d’on s’accedeix pel camí antic de la Seu.
D’origen romànic, consta d’una nau amb la volta esfondrada i absis semicircular Sembla que procedeix d’aquesta capella un retaule gòtic, dedicat a santa Llúcia, que fou pintat pel Mestre d’Estamariu i que es conserva al Museo del Prado
pont d’en Bruguer

Aspecte del pont d’en Bruguer
© C.I.C. - Moià
Pont
Construcció i obres públiques
Pont medieval sobre el riu Gurri, dins del municipi de Vic (Osona), al NE de la ciutat.
Consta de cinc arcs i fa prop de 40 m de llargada La seva construcció s’inicià el 1384 i finalitzà el 1434 Facilitava el pas al camí ral de Vic a Folgueroles El 1983 fou declarat bé cultural d’interès nacional
batedora

batedora
Alimentació
Aparell culinari que permet de triturar i de mesclar els aliments.
Consta d’un motor que gira a gran velocitat unes 10000 rpm quan es tracta de triturar, o a una velocitat inferior si només ha de batre o mesclar, i d’un sistema de ganivetes o d’espàtules que giren dins un recipient
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina