Resultats de la cerca

El 1841 ingressà a l’hospital de Reus per tenir cura de malalts i es féu germana de la caritat Enviada, el 1849, a la Casa de Misericòrdia de Tortosa, hi fundà un collegi el 1851, i el 1857, amb les germanes que habitaven amb ella, passà a l’obediència del bisbe i fundà la seva congregació El bisbe Vilamitjana acceptà els seus vots perpetus 1869 La congregació rebé l’aprovació papal el 1901 Fundà una comunitat i un hospital a Castelló de la Plana 1859 i un noviciat i una casa mare a Tortosa 1860 Fou beatificada per Pau VI el 1977 i canonitzada per Joan Pau II el 1988

Fou creada al març del 1856 pel tractat de París i la integraven Alemanya, França, la Gran Bretanya, Itàlia, Romania i Turquia El 1918 la Comissió Internacional del Danubi s’ocupà del riu entre Ulm i Braila però el 1940 Alemanya la suprimí El 1948 els estats riberencs del bloc comunista, excepte Alemanya i Àustria fins el 1954, crearen la Comissió del Danubi, mentre que la navegació pel curs alemany occidental depengué de tractats bilaterals Amb la desaparició del bloc comunista 1989-92 fou restablerta la lliure navegació pel Danubi, i la Comissió, formada pels estats riberencs, té cura…

Hi hagué una primera onada de devoció al Socors que se situà al llarg del s XVI, i una de moderna s XIX i XX a cura dels salesians, sota l’advocació del Perpetu Socors, icona mariana bizantina venerada a Roma en una església que els fou confiada Són famoses les capelles del Socors de Pineda Maresme, Tossa de Mar Selva, de Peratallada Baix Empordà, la titular de l’església parroquial d’Agramunt Urgell, la imatge venerada a la parroquial d’Hostalric Selva, procedent d’una capella del peu del castell, la titular de la parròquia de Collsuspina Moianès i les esglésies del Secors dels…

Als Països Catalans, a partir d’aquell moment, molts altars marians de les parròquies es digueren de Santa Maria de Gràcia o de les Dones —pel fet d’anar a cura d’elles l’administració— Són molts els santuaris, els convents, les parròquies i els altars que li són dedicats a Llucmajor Mallorca, la Ral Ripollès, Orís Osona, Lloret de Mar Selva, Santa Margarida de Montbui Anoia, Barcelona, Vila-real Plana Baixa, Maó Menorca, Sitges Garraf, Alcover Alt Camp, Biar Alcoià, Cinctorres Ports, l’Escala Alt Empordà, Santa Susanna Maresme, etc La Mare de Déu és representada sovint sense el…

Església i antiga ermita, situada al sector marítim, prop del barri de Can Sanç Se n’ignora l’origen, però es podria situar en època del romànic Surt esmentada ocasionalment el 1368 en un document en què consta que tenia donades o ermitanes que en tenien cura El 1508 s’esmenta com “Sant Pere prop l’arena del mar” Sembla que inicialment era un lloc d’hostalatge en el camí ral que passava prop d’ella Es va refer al segle XVII i fou des d’aleshores centre d’una confraria de pescadors L’església de Sant Pere ha estat de nou refeta el 1917 i el 1953

Ha orientat el seu treball en la preparació i el comentari de textos literaris clàssics per a l’ensenyament Com a estudiós de la literatura s’ha centrat en el món medieval i en alguns poetes del segle XX, com Joan Salvat-Papasseit i Josep M de Sagarra En aquest sentit ha publicat Literatura catalana medieval 1986, En so vell i antic Antologia dels trobadors catalans 1990 i Tirant lo Blanc Guia de lectura 1990, en collaboració amb Isidor Cònsul També ha tingut cura de l’edició de Llibre de les bèsties , de Ramon Llull, i de la poesia de Joan Salvat-Papasseit i de Josep M de Sagarra

Existia ja el 1144 i és coneguda la llista dels seus priors des del 1151 El 1238 s’uní al monestir de Sant Salvador de Breda, i el papa Innocenci IV en confirmà la unió el 1246 El 1273, quan no tenia sinó el prior i alguns servents, fou venut als templers del Masdéu, que en endavant tingueren cura de fer celebrar el culte a l’església de Sant salvador i a la seva annexa de Sant Miquel de Candell Al segle XVIII ja es trobava en ruïnes No hi roman cap resta notable Fou més aviat una casa per a donats que un monestir pròpiament dit

Fill del paraire Pere Sala, es casà el 1592 amb Maria Sellers i féu la passantia d’examen d’argenter el 1593 El 1606 fou nomenat argenter de la catedral de Vic, on treballà tota la seva vida, fent imatges de plata, calzes, etc, tot perdut Féu l’urna de plata dels màrtirs Llucià i Marcià 1618 És autor de creus processionals per a la Móra 1598, Sant Bartomeu del Grau i Sant Julià Sassorba 1617 Intervingué, amb el seu fill, en la revolta del 1640 de Vic, d’on fou conseller, i tingué cura de les encunyacions de moneda vigatana dels anys 1640 i 1641

Llicenciat en dret 1960 a la universitat de Madrid i en filologia romànica-hispànica 1971 a la Universitat de Barcelona Doctorat 1975 amb la tesi Classificació de les rondalles de Mossèn Alcover , és 2002 catedràtic de la Universitat de les Illes Balears Ha tingut cura de l’edició en tres volums de les obres completes de Llorenç Villalonga 1988, 1993 i 1998 i de l’edició crítica de l’ Aplec de Rondaies Mallorquines d’en Jordi des Racó , també en tres volums 1996, 1998 i 2001, en collaboració amb Jaume Guiscafré Danús És autor de la novella Història d’una dama i un lloro 1965, i…

De jove residí a l’Argentina i collaborà en diverses publicacions periòdiques catalanes amb articles i reportatges Destaca la seva participació a La Illustració Catalana i La Veu de Catalunya De retorn a Barcelona, el 1917 fundà  TBO , setmanari infantil en castellà de reconeguda popularitat Atesa la seva vocació periodística, la coneixença de diversos àmbits geogràfics i la fascinació pels viatges, les seves obres ofereixen agilitat d’estil i cura pel detall Destaca la publicació de narracions com De tots colors 1918, Cops de ploma 1918, El colom de Noè 1921, La font de Penya…