Resultats de la cerca

Té diverses especialitats hoquei sobre patins , hoquei sobre gel , hoquei en línia, patinatge de velocitat i patinatge artístic en gel, sobre rodes i sobre patins en línia, freestyle , roller derby , skate , eslàlom en línia i descens en línia El patinatge artístic sobre gel  comprèn tres proves individual masculina i femenina, per parelles i dansa Les dues primeres exigeixeixen uns exercicis obligatoris i uns altres de lliures Els obligatoris consisteixen a realitzar sis figures partint d’una posició immòbil En els lliures, cada patinador masculí o cada parella actua durant cinc…

Estudià literatura, teatre, cant i dansa a les universitats de Nova York i Colúmbia, i després ho feu, becada, a Itàlia i París Entre el 1950 i el 1966 estigué casada amb Luciano Berio, gràcies al qual s’inicià en la música contemporània Paradoxalment, fou també una destacada intèrpret de Monteverdi Collaborà amb I Stravinsky i J Cage i compongué diverses obres Fou professora d’algunes universitats europees i canadenques

Tingué una formació germànica, i estudià a Leipzig amb EF Richter i C Reinecke El 1874 retornà a Oslo, on abans havia tocat i dirigit en diverses orquestres de teatre Fou nomenat director de la Societat Musical d’Oslo Compongué poemes simfònics, com Alfedans 'La dansa dels elfs' i Åsgårdsreien 'Perfils de muntanyes', òperes com Marks Stig , Stallo i Lajla , obres de cambra, un oratori, una comèdia lírica i algunes cantates

Ha estat una de les entitats que més ha divulgat els ballets populars catalans, sovint en versions actualitzades Suposà l’aparició d’una línia divergent que mirava més per l’adopció de nous llenguatges d’expressió, amb uns treballs coreogràfics i escènics sovint molt interessants que donaren als esbarts un caràcter equiparable als grups de dansa contemporanis Ha actuat en moltes ocasions als Països Catalans i a l’estranger

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, de València, i completà la seva formació als EUA, França i Alemanya La seva fascinació inicial per la pintura s’estengué a altres àmbits de les arts dansa, escultura, vídeo, fotografia o música, els quals incorporà a la seva obra El seu estil pictòric entronca amb el corrent realista, amb un traç minuciós i suau que manté un equilibri cromàtic

Els anys trenta actuà en el ballet rus de Montecarlo, on interpretà Cotillon i Concurrence , obres coreogràfiques de G Balanchin Més tard dansà a l’Opéra de París i a San Francisco Entre les seves interpretacions destaquen Giselle , Le lac des cygnes i El sombrero de tres picos Actuà en alguns films Days of Glory , 1944 Invitation to the Dance , 1956 The private Life of Sherlock Homes , 1970, etc

Al voltant de l’arbre hom celebrava el ball de l’arbre de maig del qual són conservades la coreografia, la lletra i la música del de Santa Maria de Merlès Berguedà, entre d’altres Dansa de caràcter festiu, de compàs ternari en alguns llocs anava a càrrec de dones soles D’origen semblant és el ball de l’arbre verd , comú a la Garrotxa , al Ripollès i a l’Empordà per carnestoltes

Té diversos moviments de tres a set, i alguns són de dansa Sovint és per a petits conjunts d’instruments Al s XVIII designà habitualment una composició instrumental amb caràcter de suite Mozart i Haydn n'escriviren de remarcables Al s XIX el terme passà a designar variacions sobre motius famosos i, a la primera meitat del XX, Bartolí, Roussel i altres compositors destacaren amb algunes obres de formes lliures que designaren amb aquest nom

Amb més de 40 000 m 2 , és la installació europea més gran dedicada a l’estudi, la creació, la difusió i l’ensenyament de la música i la dansa Té una sala modulable, creada segons els desigs del compositor Pierre Boulez, on hom pot adaptar l’emplaçament dels músics i del públic, que pot ocupar 500 o 1 200 butaques, i modificar les condicions acústiques segons les necessitats de cada obra

Fou deixebla de FPrévost i, des del seu debut a l’Opéra de París en Les Caractères de la Danse 1726, s’establí com la principal ballarina de l’època, juntament amb MSalles La seva importància en la renovació de la dansa i en l’evolució de la coreografia és palesa en el perfeccionament de l' entrechat i la cabriola, figures fins llavors reservades a dansaires masculins, així com en la simplificació de la indumentària