Resultats de la cerca

Aquest església és la parròquia de Granyena, lloc que és documentat des del 1054, en la concessió del puig de Gramuntell que feren els comtes Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis La parròquia de Granyena és esmentada per primera vegada en les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII Fou d’aquest bisbat fins a la creació del de Solsona al segle XVI Amb la constitució de la comanda templera de Granyena al segle XII sembla que els templers passaren a tenir importants drets sobre la parròquia El càrrec i l’administració parroquial eren independents de la…

Equivalent germànic del trobador provençal El moviment dels minnesänger , que s’inicià a la darreria del segle XII i es desenvolupà al segle XIII, guarda molts punts de contacte amb el moviment trobadoresc extracció social dels poetes compositors, temàtiques, formes poètiques i estil musical La major part dels minnesänger eren d’origen aristocràtic, contràriament al que succeeix amb els meistersänger , els integrants del moviment poeticomusical que prengué el relleu de la cançó lírica germànica, que eren d’origen menestral A part la temàtica amorosa, també tocaren el tema de les…

Situació Aspecte del tossal on hi ha les ruïnes d’aquest castell ECSA-J Bolòs Les restes del castell de l’Ofegat són situades dalt d’un petit tossal isolat, al sud-est del poble d’Altet Mapa 34-14 361 Situació 31TCG468149 S’hi arriba per un camí que s’agafa a la carretera L-310 que es dirigeix a Guissona des de Tàrrega, a uns 3 km d’aquesta darrera població, a l’extrem septentrional d’un polígon industrial També s’hi pot arribar des del poble de la Figuerosa, travessant la via del tren JEM-JBM Història La notícia més antiga que s’ha localitzat del lloc de l’Ofegat data del 1121, quan consta…

Estudià enginyeria industrial a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, on es doctorà el 1962 i on impartí, en 1965-80, l’assignatura de termodinàmica teòrica i aplicada Posteriorment, estudià història a la Universitat de Barcelona Es llicencià el 1981, any en què es convertí en professor ajudant del Departament d’Història Contemporània UB i, des del 1986, fou professor titular Fou membre de l’Institut de Tecnoètica de Barcelona, institució que analitza les implicacions ètiques dels avenços tecnocientífics moderns de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, de la qual fou president de…

La vila de l’Espluga de Francolí és situada a la dreta del Francolí, riu que neix en una font que hi ha al nord-oest del poble, la Font Major Malgrat que a la zona de l’Espluga de Francolí hi ha testimonis de poblament prehistòric, cal cercar l’origen de la vila en època medieval Probablement aquest origen se situa l’any 1079, quan els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II feren donació a Ponç I Hug de Cervera d’un honor erm, anomenat Espluga de Franculi , amb la condició de construir-hi casals, molins i, a més, una fortalesa també, segons l’escriptura, els esmentats…

Àrea mixta d’habitatge i indústria, es formà a partir de l’últim terç del segle XIX, prop de l’antiga església romànica de Santa Eulàlia de Provençana reconstruïda al segle XIX i al costat de la qual ha estat bastida modernament una nova església i de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell —eix, avui, del nucli central urbanitzat del municipi—, en el moment que l’àrea d’influència del creixement industrial i demogràfic de Barcelona es començà a estendre pel pla de Barcelona Separat dels barris barcelonins de la Bordeta i de Sants pel carrer de la Riera Blanca, fou fins cap al 1910…

Baixa gradualment del tossal d’Encanader 1396 m alt, termenal amb el Boixar i Coratxà, de S a N es destaca la Pena Roja 1203 m i el Masmut 1058 m Les argiles i margues que van de l’Oligocè al Pliocè cobreixen el sector de la depressió de l’Ebre, que ocupa la resta del terme 620 a 850 m El riu Tastavins s’hi origina per la unió del barranc de Pena-roja i el d’Escalona i separa el terme del de Mont-roig de Tastavins La vegetació clímax pi roig i carrascar ha estat desplaçada en bona part per pinedes i garrigues, i solament 1 312 ha, el 15,6% del total municipal, són aprofitades per al conreu…

Monopolitzada per l’estat en la major part dels països, la loteria s’ha convertit en una renda pública La loteria d’àmbit estatal creada per Carles III 1763 fou estesa aviat als Països Catalans el sorteig se celebrava a Madrid, fet que comportava tancar la venda de bitllets amb molta d’anticipació i molt de retard en la informació dels premis anunciats al Diario de Barcelona i en els cobraments Al costat d’aquesta loteria oficial florí una munió de rifes benèfiques, d’àmbit local, a la darreria del segle XVIII, per tal de palliar la crisi de mà d’obra causada per les guerres…

La investigació exigent sobre noms propis, generalitzada a la darreria del s XIX, no rebé consagració internacional fins el 1938 I congrés de París, i els límits de la nova ciència continuen controvertits Els seus fundadors la restringien a la recerca del sentit, etimologia i evolució dels noms de lloc —terrestres, marítims, celestes toponímia— i dels noms de persona —noms, cognoms, renoms, hipocorístics antroponímia— als quals ha calgut afegir els d’animals zoonímia i de tota mena d’objectes més o menys personalitzats campanes, vehicles, obres literàries, vents, festes, etc De…

A l’inici de la dinastia Zhou segle XI-VIII aC la durada de l’any era avaluada en 366 dies, però era usat un calendari lunar de 354 dies, que aviat fou canviat per un de lunisolar, amb la intercalació de set mesos lunars cada dinou anys així s’obtingué el calendari de Zhuangzi adoptat a Qin segle III aC, que durà fins a la reforma de l’època Han any 104 aC Al segle XVI aparegué l’obra de Zhusaiu, que resumeix tota la tradició xinesa del calendari Fins a la revolució republicana del 1911 la Xina es regí pel calendari lunar yinli , i la diferència d’onze dies i un quart entre l’any solar i els…