Resultats de la cerca
Es mostren 2373 resultats
piragüisme
Esport
Esport consistent a navegar amb piragua, canoa o caiac.
Modalitat olímpica des del 1936, és practicada en piragües d’una, dues o quatre places dites K-1 5,20 m de longitud per 51 cm d’amplada i 12 kg de pes per a un sol tripulant, K-2 6,50 m de longitud, 55 cm d’amplada i 18 kg de pes per a dos tripulants i K-4 11 m de longitud, 60 cm d’amplada i 30 kg de pes per a quatre tripulants o en canoes d’una o dues places C-1 5,20 m de longitud, 75 cm d’amplada i 16 kg de pes per a un sol tripulant i C-2 6,50 m de longitud, 75 cm d’amplada i 20 kg de pes per a dos tripulants que remen agenollats La principal dificultat per a la pràctica del piragüisme és…
xarampió
Patologia humana
Malaltia infectivocontagiosa, de caràcter epidèmic estacional en la població infantil, que deixa immunitat duradora, és a dir, que només es pateix una vegada a la vida.
És causada per un mixovirus, i es caracteritza per un període d’incubació de 10 dies, un període prodròmic de 4 a 6 dies amb febre, conjuntivitis, rinitis i laringotraqueïtis, un període exantemàtic i un període de descamació Durant el període prodròmic és patognòmica la presència de les taques de Koplic taques blanquinoses punctiformes en la mucosa de la cara interna dels llavis i de les galtes L’exantema xarampionós, de 4 a 6 dies de durada, és de tipus maculopapular, no confluent, de color vermell violat s’inicia a la cara i s’estén progressivament pel tronc i les extremitats, respectant…
rata

Rata comuna
(CC BY-SA 2.0) Jean-Jacques Boujot
Mastologia
Nom donat a diferents espècies de mamífers rosegadors de la família dels múrids, subfamília dels murins, entre les quals destaquen les pertanyents al gènere Rattus, i en particular R. rattus (rata negra o de camp) i R. norvegicus (rata comuna o de claveguera).
La rata negra o rata de camp , d’uns 16-23 cm de longitud, cua llarga fins a 25 cm i amb moltes anelles, orelles grosses i pelatge aspre de color fosc, habita en els llocs secs i preferiblement enlairats, per la qual cosa és freqüent als graners i golfes dels pobles i de les granges aïllades La rata comuna o rata de claveguera , més grossa arriba a uns 27 cm però de cua i orelles més curtes i pelatge més suau, prefereix els llocs humits i arran de terra, i per això habita a les clavegueres de les ciutats, bé que hi ha poblacions salvatges en els canals de reg de camp Ambdues espècies…
gimnàstica adaptada
Gimnàstica
Gimnàstica practicada per persones amb discapacitat intel·lectual.
Inclou les modalitats de gimnàstica artística i rítmica, regulades pel reglament de Special Olympics International Els competidors s’agrupen en diferents nivells segons el grau de discapacitat Pel que fa a la gimnàstica artística, els esportistes han de seguir unes rutines d’entre 30 i 90 segons en cada aparell, que són avaluades per un grup de jutges Poden competir, dividits en quatre nivells, de manera individual i per equips, en categoria masculina, femenina o mixta En gimnàstica artística masculina competeixen en cavall amb arcs, anelles, salt, paralleles, terra i barra fixa, i en…
Emili Blanch i Roig

Emili Blanch i Roig
© AHCOAC
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1925 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona Juntament amb Bartomeu Agustí i Vergès, Josep Claret i Rubira, Ricard Giralt i Casadesús i Joan Roca i Pinet, fou l'introductor del corrent racionalista a les comarques gironines Treballà per la Diputació de Girona i per la Generalitat Republicana, activitat que, juntament amb la seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya, li suposà la repressió i l'exili una vegada acabada la Guerra Civil Espanyola S'exilià primer a Montpeller fins el 1942, on trobà aixopluc a la Résidence des Intellectuels Catalans de Montpellier, i més tard a…
densificació urbana
Urbanisme
Procés de concentració de la població dins una àrea urbana.
S'originà al s XVIII, en el procés de trencament de les relacions feudals al camp i d’industrialització que originà l’emigració cap a la ciutat Uns altres factors densificadors de les ciutats han estat les dificultats materials d’expansió de l’àrea urbana físiques, com muntanyes, mar, llacs, o politicomilitars, com és ara les muralles, freqüents, encara, al s XIX, la propietat privada del sòl, bé escàs, monopolitzable, la disminució de la mortalitat, i, finalment, l’endarreriment tècnic de la indústria de la construcció, que dificulta la producció d’habitatges En l’anàlisi de l’espai urbà…
codificació
Dret
Acció d’aplegar en un cos legal únic, denominat codi
, les lleis i els costums que fan referència a una determinada branca jurídica, a través d’una ordenació sistemàtica que simplifiqui i unifiqui.
Té un caràcter englobador i pretén de regular totes les situacions, omplint les llacunes existents i fornint elements d’interpretació de situacions futures i d’aplicacions a fer-hi La seva finalitat és la d’accelerar la política unificadora nacional i de centralització, establir un sistema de seguretat jurídica i garantir la permanència de l’ordre institucional El moviment codificador apareix al segle XIX, fonamentat en les idees racionalistes desenvolupades al segle anterior rebé un gran impuls a partir de Napoleó, que procedí a la codificació del dret privat civil, mercantil, penal i…
atonalitat
Música
Terme aplicat a la música no tonal i predodecatònica (dodecatonisme) de la Segona Escola de Viena, d’entre el 1909 i el 1920, aproximadament.
Un tret comú de les obres atonals d’aquests autors, si més no de les composicions instrumentals, fou la tendència a la forma breu, aforística Això s’originà tant per la manca de relacions tonals com per l’atematisme tematisme/atematisme , i comportà dificultats per a desenvolupar els materials No fou endebades la utilització d’un text per a ser recitat o cantat, recurs que contribuí a la coherència musical i possibilità obres de major durada L’organització de les altures promogué els intervals augmentats i disminuïts per tal d’evitar reminiscències tonals, i també la utilització…
angoixa
Psicologia
Malestar profund alhora físic i psíquic, determinat per la impressió d’un perill imminent, indeterminat, davant el qual hom resta impotent.
Pot manifestar-se en forma de crisi o com un estat permanent, amb oscillacions d’intensitat Comporta trastorns del son malsons, dificultats a agafar-lo, irritabilitat, astènia, disminució del desig sexual i trastorns neurovegetatius molt diversos dispnea sospirosa, palpitacions, taquicàrdia, dolors precordials, crisis vasoconstrictores o congestives, constricció faríngia, nàusees, vòmits, epigastràlgies, diarrea o restrenyiment, suors, tremolors, sequedat de boca, parestèsies, cefalees, etc La situació és viscuda com un malson obsessionant, la qual cosa dóna lloc a una inquietud…
Alexandre III
Cristianisme
Papa (1159-1181; Rolando Bandinelli).
Jurista reconegut se'n conserven els Stromata , comentari al Decretum Gratiani , que pot ésser considerat el primer manual didàctic Essent cardenal defensà enèrgicament l’autoritat del papa damunt l’emperador Per aquest motiu, a la seva elecció pontifícia Frederic Barba-roja li oposà successivament tres antipapes, el més important dels quals fou Víctor IV Barba-roja intentà d’atreure Ramon Berenguer IV de Barcelona a l’obediència del seu antipapa Després d’una sèrie d’incidents, Alexandre III s’exilià a França recorregué tota la Llombardia Després de divuit anys de lluita vencé, juntament amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina