Resultats de la cerca
Es mostren 8398 resultats
IESE Business School
Economia
Centre d’estudis fundat a Barcelona el 1958 que es dedica a l’educació i el perfeccionament d’empresaris i directius.
Fou fundat amb el nom d’ Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa com a escola de postgrau en direcció d’empreses de la Universitat de Navarra Té confiats els aspectes doctrinals i espirituals de la seva activitat formativa a la prelatura de l’Opus Dei El mateix any de la seva creació posà en marxa el programa avançat de direcció i l’any següent el de desenvolupament d’executius i el de formació contínua El 1963, en aliança amb la Harvard Business School HBS, inicià el programa màster de dos anys en economia i direcció d’empreses MBA, reconegut…
Antoni Brufau i Niubó
Economia
Economista i gestor.
Llicenciat en econòmiques per la Universitat de Barcelona 1970 i diplomat en direcció d’empreses per l’IESE 1978, dirigí l’oficina de Barcelona de l’empresa auditora Arthur Andersen El 1988 s’incorporà a la Caixa de Pensions, i el 1991 en fou nomenat director general adjunt President de Port Aventura 1994-97 quan es rellançà el parc gràcies a l’associació amb l’empresa nord-americana Universal Studios, al gener del 1999 assumí la vicepresidència de la Caixa i la direcció general del Grup la Caixa, que l’any següent creà la societat Caixaholding per a gestionar les…
Francesc Xavier Mena i López

Francesc X. Mena
© Esade
Economia
Política
Economista.
Llicenciat i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona i llicenciat en dret per la Universitat Nacional d’Educació a Distància UNED, fou catedràtic d’economia a la Universitat Ramon Llull i professor ordinari d’ESADE, d’on esdevingué director del departament d’economia 1992-2000 i dels màsters en direcció economicofinancera, direcció de màrqueting i direcció de producció i operacions Ha estat codirector dels programes PHARE de la Unió Europea als estats de l’antic bloc soviètic i president de la International Conference on Euro-…
Gran Enciclopèdia de Mallorca
Historiografia catalana
Obra de caràcter analític i d’àmbit referit a Mallorca i les petites illes i illots adjacents, ordenada alfabèticament, en la qual s’han donat entrada a les coses, els fets i els personatges més rellevants de Mallorca.
Desenvolupament enciclopèdic Redactada íntegrament en català, està estructurada en entrades molt objectives, sintètiques i al més concretes possible De vegades, aquestes entrades de tipus enciclopèdic són complementades amb articles requadrats, amb distinta tipografia, que ofereixen estudis més globals o visions menys sintètiques, obra d’especialistes Més en concret, aquesta enciclopèdia ofereix una gran exhaustivitat pel que fa als topònims, els intellectuals, els militars, els polítics, els pintors i artistes, entre d’altres També són molt notables els articles extensos dedicats a cada un…
Pierre Colombo
Música
Director d’orquestra suís.
Estudià piano, cant i flauta, estudis que simultaniejà amb la carrera de ciències a la Universitat de Lausana Posteriorment estudià direcció d’orquestra amb Clemens Krauss i Hermann Scherchen i es diplomà a Basilea el 1942 Dirigí diversos cors, fins que el director Ernest Ansermet li demanà que codirigís l’Orchestre de la Suisse Romande El 1953 i el 1954 feu de director a Sud-àfrica, i de retorn a Suïssa treballà a Ràdio Ginebra com a director adjunt La seva activitat internacional l’ha dut a tasques de direcció d’orquestra arreu d’Europa Fou president de la Tribuna…
Jacek Kasprzyk
Música
Director d’orquestra polonès.
Estudià teoria, composició, direcció d’orquestra i psicologia a Varsòvia El 1975 debutà a l’Òpera de la mateixa ciutat, i un any més tard ho feu a la de Düsseldorf Nomenat primer director de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Polonesa el 1977, n’ocupà la titularitat a partir del 1980 El 1978 guanyà a Berlín el prestigiós Concurs Karajan, que li permeté dirigir importants orquestres europees El 1982 es traslladà a Londres, on assumí la direcció de la Wrem Orchestra Des d’aleshores ha dirigit gairebé totes les orquestres britàniques més importants, a més de teatres d’…
Franco Ferrara
Música
Director d’orquestra italià.
Estudià piano, violí, orgue i composició als conservatoris de Palerm i Bolonya Debutà a Florència el 1938, però aviat caigué malalt a causa d’una afecció nerviosa Cap a la meitat dels anys quaranta abandonà la direcció, i des del 1958 es dedicà a la docència a Perusa, Hilversum 1959, l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1960 i, sobretot, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on fou professor de direcció orquestral en diversos períodes 1966-67, 1969-76 i 1978-84 Ha estat professor de nombrosos futurs directors que s’han convertit en punts de referència en l’Europa musical dels últims trenta…
Directors-Realitzadors d’Audiovisuals de Catalunya
Cinematografia
Entitat sense ànim de lucre que representa els directors realitzadors, ajudants i auxiliars de realització que treballen en el mitjà audiovisual català.
Creada el 1990 amb el nom d’Associació de Realitzadors de Televisió de Catalunya ARTVC, el 2001 passà a anomenar-se DRA L’únic requisit per ser-ne soci és haver treballat en un programa emès públicament Té com a objectius la formació i la informació dels afiliats, l’organització d’actes com ara La Setmana dels Realitzadors , en el marc del Festival Internacional de Televisió de Barcelona FITB, i cursos de direcció de càsting i direcció d’actors Edità la revista "Realització" 1997-98, sis núm Els seus presidents han estat Francesc Llobet 1990-99, Felip Solé 1999,…
agulla giroscòpica
Transports
Instrument d’orientació basat en les propietats del giroscopi
.
És usada en els vaixells per a poder determinar la direcció del meridià, és a dir, la direcció N-S, i tenir una línia de referència a partir de la qual poder comptar el rumb Consisteix en un giroscopi de dos graus de llibertat, que fa moure una rosa dels vents semblant a la de les agulles nàutiques Comparada amb aquestes, té l’avantatge d’indicar el nord veritable, o nord geogràfic, i no pas el nord magnètic, per tal com no és sotmesa a les desviacions originades pel magnetisme permanent del vaixell El seu funcionament, però, és més complicat i sotmès a més avaries
Sil
Riu
Riu de Galícia, afluent principal del Miño (228 km).
Neix a Cueto Albo, prop del port de Somiedo, a La Babia, en terreny lleonès En direcció S s’encaixa a la Sierra de Gistreo i entra a la depressió de Ponferrada En direcció W entra a Galícia i desguassa al Miño per Penalva, poc abans d’Ourense Porta uns 150 m 3 , per una conca vessant de 8 558 km 2 , o sia una abundància de 17,5 l/s/km 2 , que és, doncs, molt alta De règim pluvionival oceànic acusa sensiblement la fosa de neu de la capçalera, és d’una regularitat remarcable Està molt equipat per a la producció d’energia més d’un milió de kW
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina