Resultats de la cerca

Es formà a l’escolania de Montserrat del 1737 al 1745 amb Benet Esteve Aquest darrer any entrà al monestir, d’on fou organista a partir del 1754 Escriví, entre altres obres per a instruments de teclat, sonates per a clarins, una Missa de difunts i un Miserere , ambdós per a doble cor i orquestra

Situació Porta de l’església d’arc de mig punt i emfasitzada per una doble arquivolta, que fou aprofitada de l’anterior edifici alt-medieval ECSA - JA Adell La capella de Sant Miquel ocupa l’angle sud-est de la casa Gordo o de les Vernedes, que es troba isolada a uns 2 km del barri del Noguero de Monesma Mapa 32-11 251 Situació 31TCG043785 S’hi accedeix per la carretera local que ve de Castigaleu i passa per Monesma fins a superar el quilòmetre 31 Aleshores, la carretera es bifurca i a mà dreta, uns metres més endavant, caldrà prendre la pista que porta a Soliveta, de la qual…

L’impost sobre la sal era contrari als privilegis i constitucions del Rosselló, i els cònsols de Perpinyà protestaren per decisió del consell sobirà 1662, però, fou anullada la protesta municipal Les mesures preses per obligar a pagar l’impost originaren la lluita oberta contra la gabella, la qual adquirí el doble caràcter d’aixecament popular contra el vectigal de la sal i d’aixecament popular antifrancès Els angelets actuaren entre el 1667 i el 1675 com a autèntiques guerrilles contra les tropes franceses i sobretot contra els funcionaris de la gabella que perseguien els…

Situació Pont sobre la Noguera de Cardós, d’arc de mig punt i doble pendent J Tous Pont situat damunt del riu Noguera de Cardós, entre el poble de la Ribera de Cardós i Cassibrós, en una zona on la vall de Cardós és una mica més ampla Mapa 34-9182 Situació 31TCH549148 Abans d’arribar al trencall actual de Cassibrós, veiem, a mà dreta, al costat de la carretera, el pont, al qual es pot accedir des de la mateixa carretera Pont Pont amb un arc de mig punt lleugerament rebaixat, amb el terra de doble vessant Té una llargada total de 12,2 m, repartits en dues parts…

Vida i obra El 1555 es graduà en arts i filosofia a la Universitat de Barcelona, de la qual era el 1557 ja mestre collegiat Fou catedràtic d’arts i de filosofia a l’Estudi General de Barcelona 1558-63, 1568-69 i 1574-83, després estudià matemàtiques i medicina Fou traductor de la primera obra de comptabilitat per partida doble impresa a la Península Barcelona 1565, a banda d’autor d’obres didàctiques de filosofia —especialment filosofia aristotèlica— i aritmètica, algunes dedicades a JC Calvet d’Estrella Publicà, a més, diverses obres didàctiques Georgii Trapezuntii Dialectica…

D’un caràcter cíclic, pot alternar amb fases depressives psicosi maniacodepressiva i pot revestir un doble caràcter de deliri megalomania, o mania de grandesa, i mania persecutòria o obsessiu cleptomania i arritmomania, o mania d'arrítmia Segons el grau d’intensitat de la mania hom parla d' hipomania , o mania menor, i d' hipermania , o mania molt intensa

Vinculat al Club Natació Banyoles, fou subcampió del món juvenil 1985 En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya en esquif 1986, 1988, 1989, doble scull 1987, 1989, quatre amb timoner 1988, 1991, vuit amb timoner 1990, 1991 i dos sense timoner 1990 Disputà la prova de vuit amb timoner en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Atleta del FC Barcelona, fou campió català júnior de 2000 m obstacles 1970, 1972 i doble campió de Catalunya de 3000 m obstacles 1973, 1976 El 1975 arribà al cinquè lloc del rànquing espanyol Un cop retirat desenvolupà tasques a la secretaria tècnica de la federació catalana 1985-91 i com a jutge i delegat tècnic

En edat júnior fou campiona individual d’Espanya 1997, 1998 i de Catalunya 1996, 1999 Com a sènior, fou també doble campiona d’Espanya per parelles 1999, 2000 i de Catalunya 1999, 2000 Participà en un Campionat del Món 2000 i en un d’Europa 1999, on obtingué una cinquena posició, sempre fent parella amb Israel Carrasco

Membre del Club Natació Barcelona, fou doble campió de Catalunya 1941, 1942 i nou vegades d’Espanya 1942, 1944-51 En el període 1945-51 fou 24 vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual participà en els Jocs Mediterranis 1951, on assolí la medalla d’or, i en els Jocs Olímpics de Londres 1948