Resultats de la cerca

Llicenciat en educació física per l’INEFC i doctor en economia de l’esport, fou vicepresident de la Federació Catalana de Rugby 2009-11 i director del Consell Català de l’Esport 2011-12 Ocupà càrrecs de responsabilitat en diverses empreses relacionades amb el sector esportiu i fundà l’empresa de gestió d’equipaments esportius Illa Activa Presidí el fòrum d’esports Alumni UB i impartí classes en màsters i seminaris

Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, s'especialitzà en història  cultural, social, de l'esport i del franquisme És professor d'història contemporània a la Universitat de Barcelona i consultor de la Universitat Oberta de Catalunya Dirigí el Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona, i fou membre de l'Ateneu Barcelonès Ha publicat diversos de llibres i articles, i dirigí l' Enciclopèdia de l'Esport Català  

Baró de Rocafort i doctor en drets Ingressà a l’Acadèmia de Barcelona el 1729, en la qual ocupà diversos càrrecs Hi presentà un bon nombre de poesies catalanes i castellanes, tant de caràcter seriós com humorístic, que, en part, figuren copiades al manuscrit 1874 BC També hi llegí diversos textos de caràcter històric, com un Catálogo de varones ilustres que florecieron en el monasterio de Poblet 1730

Fill de Bernat Oliver, doctor en medicina És autor de dues dècimes, en català, una d’elogiosa de l’actitud combativa antiagermanada dels ducs de Gandia i de Sogorb, Joan de Borja i Alfons d’Aragó, i l’altra a la “fidelitat” de Bocairent durant la guerra de les Germanies Elogiat per Gil Polo, les dècimes foren publicades per Cerdà i Rico en les seves notes al Canto del Turia

Doctor en ambdós drets 1546 El 1567 fou nomenat assessor del justícia de València És autor dels versos posats als arcs triomfals collocats amb motiu de l’entrada de Felip II a la ciutat 1564 També escrigué diverses poesies de circumstàncies per als preliminars d’obres d’Andreu Sentpere, Joan Ferrandis d’Herèdia i Martí de Viciana, i per a altres llibres publicats a València entre el 1560 i el 1564

Doctor en filosofia i dret, fou cronista d’Alacant, ciutat sobre la qual publicà Privilegios y franquezas de Alfonso X el Sabio, a Alicante 1959, La iglesia de san Nicolás de Alicante 1960, Alicante monumental 1963, Archivos y bibliotecas de la ciudad de Alicante 1971 i Alicante desde “La Gloriosa” hasta la Restauración 1868-1874 1972 i altres obres Era germà de l'escriptor Francesc Martínez i Morellà

Fill de Joan Maluquer i Rosés Doctor en sociologia per Ginebra amb la tesi L’assimilation des immigrés en Catalogne 1963 i doctor en dret per Barcelona amb La política algodonera, 1940-1970 1973 Durant la Generalitat provisional fou director general de Promoció i durant la primera legislatura de l’estatutària 1980-84, secretari del consell executiu També publicà  L’estructura econòmica de les terres catalanes 1963, Població i societat a l’àrea catalana 1965, premi Duran i Bas–IEC 1967, l’exhaustiu compendi Els ocells de les terres catalanes 1956, 1973, 1981 i 1987…

Doctor en filosofia i lletres, en l’especialitat de psicologia, per la Universitat de Barcelona, en fou professor de primatologia i etologia 1976-87, assignatura que introduí per primera vegada en una Universitat de l’Estat espanyol S’inicià en l’etologia i l’antropologia inicialment per la via autodidacta durant la seva estada a Guinea Equatorial entre els anys 1940 i 1969, on va començar les seves recerques de camp, que el van portar a ser considerat una de les primeres autoritats mundials en l’estudi dels primats en estat natural, dels amfibis i d’algunes aus africanes Dins la…

Doctor en ciències econòmiques L’any 1934 entrà com a redactor en el diari republicà El Pueblo , de Tortosa, que passà a dirigir el 1937 Després de la Guerra Civil Espanyola fou condemnat a cadena perpètua, de la qual complí set anys 1939-47 Un cop alliberat passà a dirigir 1947 el periòdic clandestí Ara , de Barcelona, i el Centre d’Estudis Politècnic 1955-75 Membre d’ERC des dels anys quaranta fins a l’inici de la Transició, posteriorment ingressà al PSC, fou senador a les corts constituents del 1977 reelegit senador el 1979 i vicepresident de la comissió de pressuposts del…

Vida i obra Monjo de Montserrat 1932, de nom seglar Jordi, s’ordenà de sacerdot el 1941 Es doctorà en teologia a Salamanca 1945 i es llicencià a Roma en Escriptura per la Pontifícia Comissió Bíblica En 1954-55 anà a Palestina, on estudià especialment a l’École Biblique de Jerusalem Ensenyà a Montserrat i a la Facultat de Teologia de Catalunya de Sant Cugat del Vallès Publicà Bases de una metodología teológica 1954, Grammatica syriaca 1954 i Grammatica aramaico-bíblica 1959 Posteriorment collaborà en la Bíblia de Montserrat traducció, comentari i notes de l’ Apocalipsi el 1958, i de l’…