Resultats de la cerca

De familia acomodada d’origen grecolibanès i cristiana, estudià en una escola anglesa, i posteriorment anà als EUA a estudiar cinema i art dramàtic En tornar a Egipte, començà fent tasques d’ajudant de direcció i el 1950 rodà el seu primer llarg-metratge, Baba Amin ‘Pare Amin’, i l’any següent Ibn el Nil ‘Fill del Nil’, 1951 fou presentada al Festival de Canes De la seva producció una quarantena de títols hom pot esmentar també Bab el Hadid ‘Estació central’, 1958, Siraa Fil-Wadi ‘Lluita a la vall’, 1954, que donà a conèixer Omar Sharif la trilogia semiautobiogràfica Iskanderija…

De formació autodidàctica, debutà el 1968 amb la companyia Teatre Experimental Independent de Banyoles El 1971 es feu càrrec del Teatre Experimental Independent de Sant Marçal, grup vinculat al teatre de titelles Fou cofundador, el 1984, de l’Agrupació de Teatre de les Comarques Gironines, que agrupa més de 40 grups amateurs i professionals Com a actor ha participat en nombrosos muntatges Cyrano de Bergerac 1985 i Infantillatges 1986, de la Companyia Flotats Mar i Cel 1988 i Flor de nit 1992, de Dagoll Dagom Otello 1995, sota la direcció de Mario Gas El Florido Pensil 1997, d’A Sopeña,…

Ha seguit pròpiament el desenvolupament de la direcció teatral teatre

Membre d’una família de músics, el 1693 ingressà com a compositor a United Companies al Drury Lane Theatre i aviat esdevingué un dels compositors teatrals més populars de Londres A partir del 1695 passà a treballar al Lincoln’s Inn Fields Theatre i, a més, s’encarregà de la direcció musical a la banda de música del rei, sense rebre honoraris El 1696 aconseguí un altre càrrec a la cort i entrà a formar part dels vint-i-quatre músics al servei del rei El 1700 obtingué el segon premi per la música que compongué per a la mascarada The Judgement of Paris de W Congreve, fet que contribuí a…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, vicemestre de capella de la cort de l’elector de Magúncia, i també del seu padrí, PF Buchner El 1675 fou nomenat organista del monestir cistercenc de Heiligenkreuz, on romangué fins el 1679 El 1683 ocupà la plaça d’organista de cort i de cambra de l’emperador Leopold I, a Viena, i el 1690 era primer organista de la capella imperial, càrrec que exercí fins a la seva mort Durant els anys de servei a la cort li fou confiada l’educació musical dels fills de l’emperador, i nombrosos organistes del sud d’Alemanya anaven a Viena per a ser els seus…

Fou una de les veus més destacades del seu temps, posseïdora d’una gran extensió vocal de quasi tres octaves des de sol2 a mi5 Estudià amb F Pareja, G Marinelli i el castrat italià G Crescentini Debutà a Espanya el 1806, i aviat es traslladà a Itàlia, on cantà a Bolonya, Milà i a Nàpols, contractada per Domenico Barbaia, de qui fou amant El seu caràcter dramàtic la feu destacar en La Vestale , de G Spontini, i en Medea in Corinto , de S Mayr A Nàpols, cantà moltes de les òperes de G Rossini, amb qui es casà el 1822, el qual pensà en la seva veu per als papers de solista a…

Estudià al Conservatori de Nàpols del 1723 al 1733 amb F Barbella, F Mancini i G Veneziano El 1735 estrenà la seva primera òpera, La nemica amante , al teatre de la cort de Nàpols Arran de l’èxit obtingut amb les òperes següents, fou nomenat mestre de capella a Palerm, on treballà entre el 1738 i el 1748 Allí compongué una de les seves millors òperes, Demetrio 1741 Abandonà Palerm per dedicar-se a l’organització de les representacions de les seves òperes en diverses ciutats italianes i de la resta d’Europa, fins el 1752, que s’establí a Lisboa, on fou nomenat mestre de la capella reial,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ In Vitro Films Ricard Figueras, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ DPayàs FOTOGRAFIA Andreu Rebés Kodakcolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Gabriel Carrascal MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Javier Navarrete SO Dani Fontrodona INTERPRETACIÓ Elvira Mínguez Sara, Elena Castells Gina, François-Eric Gendron Adrià, Jeannine Mestre Júlia, Cheta Lera Simó, Eulàlia Ramon Susanna, Vicky Peña Elvira, Pepa López Teresa, Ángel de Andrés López Pancho, Gema Cuervo ESTRENA París , Barcelona en català i Madrid, 21051999 PREMIS Alexandria Egipte 1998 millor direcció, millor film,…

Després de graduar-se en art dramàtic a la Southern Methodist University, el 1970 anà a Nova York i, després d’uns inicis no gaire reeixits, els anys vuitanta esdevingué una de les actrius més reconegudes de Broadway Aquests anys féu alguns papers secundaris en cinema El 1990 la seva interpretació d’una psicòpata que tortura un escriptor desvalgut en Misery , de RReiner, pellícula basada en la novella homònima de SKing, li valgué l’Oscar a la millor actriu el 1991 Posteriorment, ha actuat en nombrosos films com a protagonista o en papers destacats, fent valer la seva flexibilitat…

Estudià art dramàtic a Bochum RFA i a París El 1973 retornà a l’Estat espanyol i fou codirector del Centro Dramático Nacional fins el 1981, que passà a dirigir el Teatro Español del Ayuntamiento de Madrid El 1985 fundà companyia pròpia El 1994 emprengué l’ambiciós projecte d’una escola de teatre, La Abadía, centre de formació i creació escènica situat al barri de Chamberí Madrid i fet a imatge del Teatre Lliure de Gràcia, que inaugurà amb el muntatge del Retablo de la avaricia, la lujuria y la muerte , de R M del Valle-Inclán 1995 Entre els seus darrers muntages cal esmentar…