Resultats de la cerca
Es mostren 3580 resultats
contra
Gramàtica
Preposició.
Usos de contra Usos Exemples 1 En direcció devers quelcom fins a estar-hi en contacte La pluja batia contra els vidres 2 Posat en contacte Una escala recolzada contra la paret 3 En sentit oposat a, en oposició a Nedar contra el corrent Marxar contra l’enemic 4 Serveix per a formar la locució adverbial en contra que indica en sentit oposat, en oposició Tots em van en contra Si tu hi vas a favor, jo hi aniré en contra 5 Serveix per a formar la locució prepositiva en contra de que indica sentit oposat a, en oposició a En contra d’ell Estàs en contra meu 6 Serveix per a formar la locució…
semicadència
Música
Cadència no tònica que conclou sobre la dominant.
La semicadència no és tant una cadència incompleta com suggereix el seu nom com un repòs o parada sobre la dominant Aquesta dominant es presenta la majoria de vegades en posició mètrica forta i en estat fonamental eventualment amb una 6a i una 4a com a notes estranyes que resolen sobre la mateixa dominant i pot estar precedida pel I, el IV, el V/V o el VI en el cas de la cadència frígia La semicadència, en consonància amb el caràcter no conclusiu, acostuma a situar-se al final de la primera unitat formal d’un període vegeu l’exemple 2 de frase o d’una forma binària vegeu exemples 2 i 3 de…
silbote
Silbote
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta, de bisell, propi del País Basc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus flauta de buf directe amb conducte d’aire És un tipus de flauta de tres forats digitals 2+1, que juntament amb el txistu , la txirula i el tambor anomenat ttunttun formen el grup de txistulariak D’entre 63 i 65 cm de longitud, el silbote té les funcions de baix dins d’aquesta agrupació instrumental És format per dues parts que s’encaixen i la seva afinació és una 5a inferior a la del txistu Si bé el grup de txistulariak acostuma a estar present en molts dels actes de la vida comunitària del País Basc, és en les danses on la…
sonall
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc per sacseig És el nom genèric donat als instruments que es fan sonar per sacseig Els sonalls acostumen a estar constituïts per una cavitat que pot ser tancada o oberta Quan és tancada, el so es produeix mitjançant petites peces o llavors vegetals contingudes a l’interior de l’instrument, que és utilitzat de manera individual o per parelles de diferent sonoritat El sonall de cavitat oberta és format per dues o més peces globulars obertes que, en ser sacsejades, xoquen entre elles Aquestes peces poden ser elements metàllics o també…
fagot
Música
En l’orgue, joc de llengüeta batent, de tubs cònics, talla estreta i amb el ressonador de llargària real.
També és conegut amb el nom de fagot oboè Com en l’orquestra, és de la mateixa família que l’oboè i el contrafagot Rar en la tessitura de 4', en la de 8’ es troba generalment en un teclat manual En la tessitura de 16’ pot estar emplaçat en un teclat expressiu o bé, més sovint, en el de pedal El seu ressonador ha experimentat diverses formes, a voltes força capricioses, des de la seva aparició al final del segle XVI, la qual cosa ha influït en el timbre resultant, de caràcter solista Menys exuberant que la bombarda o la trompeta, el fagot és un dels timbres més reeixits de l’orgue
llendera
Música
En alguns instruments membranòfons, cordellina prima, de cànem, que s’usa per a mantenir la membrana tibant.
Aquesta membrana, generalment de pell, ha d’estar en tensió per a poder actuar com a part vibrant en la producció del so En alguns instruments s’usa per a fermar-la directament al cos de l’instrument i mantenir la tensió adequada En d’altres, la membrana pot anar aferrada o cosida a un cèrcol que s’adapta a la forma de la boca de l’instrument En aquest cas, la funció de la llendera és subjectar el cèrcol al mateix cos de l’instrument i, si són de membrana doble, subjectar-los membrana a membrana de manera que, per mitjà d’un tensor , adquireixin la tensió necessària per a sonar
tràfec
Dit de la persona inquieta que vol intervenir en tot, que no sap estar-se sense fer una cosa o una altra.
separar
Estar situat (entre dues o més coses o persones) impedint que es toquin, ocupar l’espai que hi ha (entre dues coses).
tapar
Posar una cosa, estar una cosa, damunt (una altra) ocultant-la, abrigant-la, protegint-la de la pols, de la mullena, etc.
caldera atmosfèrica
Tecnologia
Caldera que utilitza com a aire de combustió el procedent de l’espai on es troba, el qual ha d’estar ventilat.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina