Resultats de la cerca

Començà a jugar a les categories inferiors del Club Natació Montjuïc, amb el qual aconseguí els Campionats de Catalunya d’infantil, cadet i juvenil La seva posició al camp era la de mig d’obertura i darrere El 1987 fitxà per la Unió Esportiva Santboiana, en el qual estigué fins el 1999, i aconseguí tres Lligues 1989, 1996, 1997, una Copa 1989 i dues Copes Ibèriques 1988, 1990 Fou internacional juvenil i nou cops amb la selecció espanyola absoluta Dirigí equips de les categories de promoció de la UE Santboiana

Davanter format a les categories inferiors de l’Sferic de Terrassa, debutà a divisió d’honor la temporada 1972-73 Posteriorment jugà al Sentmenat, al Mollet en dues etapes, al Piera i al Cerdanyola, equip on es retirà Com a tècnic, entrenà els equips inferiors del FC Barcelona i també fou el segon entrenador del primer equip Des de mitjan temporada 1992-93 fou el màxim responsable de l’equip blaugrana, al capdavant del qual estigué fins la temporada 1994-95 Guanyà una Copa del Rei 1994 i una Lliga Catalana 1995

Fou un dels primers catalans que intentà córrer a Europa els anys setanta Debutà a 18 anys amb un SEAT 1430 i es proclamà campió d’Espanya de Fórmula 1430 1976 Aquesta victòria li permeté anar a Anglaterra a prosseguir la trajectòria esportiva Guanyà la selecció de l’Escola Jim Russell 1977, la qual cosa li permeté córrer en Fórmula Ford el mateix any i en Fórmula 3 el següent Provà vehicles de Fórmula 2 El 1980, anà a córrer als Estats Units, on estigué dos anys, abans de retirar-se el 1983

Format per Domingo Rosillo, ingressà a l’Escola Catalana d’Aviació el 1916 Fou el segon alumne que rebé el títol de pilot, el 29 de juny de 1917, només superat per Josep Canudas algunes setmanes abans Estigué vinculat amb l’Aeroclub de Catalunya i participà en el I Concurs de Tardor 1919 organitzat pel club El 1923 fou cofundador i directiu de la Penya de l’Aire i el 1929 s’incorporà a l’Escola d’Aviació de Barcelona com a professor, activitat que prosseguí fins a la Guerra Civil

És un altiplà molt frondós solcat de petites valls Dominada pels tàtars en esfondrar-se el regne de Kíev, fou lituana a partir del 1370 aproximadament Més tard, estigué dividida entre Lituània i Polònia, fins a esdevenir totalment polonesa el 1569 Fou dominada pels turcs del 1672 al 1699 A la primera partió de Polònia, hom annexà a Àustria la part occidental, i, a la segona i tercera partions, la part oriental fou integrada a Rússia El 1918 la part austríaca tornà a Polònia Pertany enterament a Ucraïna des de la Segona Guerra Mundial

És una de les principals àrees productores de cotó de l’Índia Té indústria tèxtil i mines de carbó i de ferro La capital tradicional és Amraoti Estigué successivament sota les dinasties del Dècan i els soldans de Delhi El 1490 es declarà independent i ho fou fins el 1574, que passà sota el domini del soldanat d’Ahmadnagar Després esdevingué part de l’imperi mongòlic 1636 i del nizam de Haidarābād 1724 El 1853 passà a ésser un protectorat britànic, fins a la independència de la Unió Índia

Es desconeix l’indret exacte on estigué situat aquest castell proper a Reperós Tal vegada es correspongué amb el castell de Ribagorça L’any 941 Cèntul vengué a la comtessa Toda Galindona dues terres que tenia per la seva rompuda “ in castro Poga Circuso, in loco ubi dicitur in Rio Petruso ”, pel preu de sis sous Vers l’any 960 el comte Ramon II de Ribagorça donà al monestir Ovarra el vilatge Reperós en canvi d’un tresoret El 1004 els alous comtals de Rivo Petroso consten que són emplaçats a la vall Ribagorçana

Església parroquial del poble de Montargull que fou una dependència de Sant Pere d’Àger, segons que consta per primera vegada en el llibre de sinodals del 1648 Possiblement abans del segle XVII estigué subjecta al priorat de Sant Miquel de Montmagastre, i per aquest motiu no es consigna en les relacions d’esglésies de l’abadiat d’Àger anteriors al 1592 La primitiva parròquia de Montargull es troba arruïnada i s’ha construït un nou temple no fa gaires anys Són sufragànies seves les esglésies de Folquer i Comiols

Quart duc d’Arcos, marquès de Zahara, comte de Bailèn i de Casares i cavaller del Toisó d’Or Fou lloctinent de València del 1642 al 1645 hi organitzà un cos armat de deu mil homes per a fer cara a les possibles repercussions al País Valencià de la guerra dels Segadors, tropes que reuní amb la condició que no lluitarien fora de les terres valencianes En 1646-48 fou virrei de Nàpols, on hagué de fer cara a l’alçament de Masaniello Estigué casat amb una filla del duc de Sogorb i Cardona

La imatge senzilla i ingènua que donà amb les seves interpretacions, i que li valgué una popularitat universal els anys vint, amagà una intelligència viva i desperta per als negocis i que la portà a fundar l’any 1919, juntament amb Charles Spencer Chaplin , David Wark Griffith i Douglas Fairbanks  amb qui estigué casada, la productora United Artists Corporation El 1929 rebé l’Oscar per la seva labor a Coquette Actuà també a The Little Teacher 1909, The Little American 1917, Heart o'the Hills 1919, Little Lord Fauntleroy 1921, Rosita 1923 i Sparrows 1929