Resultats de la cerca
Es mostren 3280 resultats
Gunnar Olof Björling
Literatura finlandesa
Literatura sueca
Poeta finlandès en llengua sueca.
Avantguardista, rebé la influència del dadaisme, de l’expressionisme alemany i de la poesia d’Ezra Pound Entre les seves obres, de tema filosòfic i d’expressió hermètica, cal destacar el recull poètic Och leker med skuggorna i sanden ‘Les ombres juguen a la sorra’, 1937-47
entrada
Música
En la interpretació d’una peça, moment en què comença o recomença (després d’una pausa) una veu o part.
Per extensió, fragment de música que s’interpreta en aquest moment o, també, gest que fa un director d’orquestra o de cor per a indicar a un o més intèrprets un d’aquests moments En aquest darrer sentit, s’utilitza molt l’expressió ’donar l’entrada'
mecanisme
Música
En l’art de l’execució instrumental, la part del bagatge tècnic de l’intèrpret corresponent a l’acció física més elemental derivada de les característiques mecàniques del funcionament de cada instrument.
Aquest terme s’usa especialment relacionat amb instruments que es toquen mitjançant teclats o sistemes complexos de claus L’estudi del mecanisme, independent de l’expressió musical, correspon a l’aprenentatge, entrenament i control de la tècnica de l’acció muscular de l’intèrpret sobre l’instrument
imitació per mirall
Música
Locució que designa diferents aplicacions de la imitació per retrogradació i per moviment contrari.
JS Bach El clavicèmbal ben temprat , volum II, fuga VIII, BWV 877 © Fototecacat/ Jesús Alises La referència al mirall respon al fet que, si se situa un mirall per sota d’un tram melòdic, el que es reflecteix és la seva versió per moviment contrari de la mateixa manera, si se situa el mirall al final d’un tram melòdic, el que es reflecteix és la retrogradació d’aquest L’expressió imitació per mirall s’utilitza per a designar la combinació simultània ja que pròpiament no és una imitació d’un tram melòdic amb la seva versió per moviment contrari ex 1, soprano i tenor, la seva versió…
fals bordó
Música
Tècnica de composició apareguda a França durant el segle XV consistent a afegir dues veus per sota d’un cantus firmus a distància de 4a i de 6a, tot obtenint un moviment paral·lel de les tres veus emmarcat per acords d’8a i 5a.
Només les veus extremes s’escrivien mentre que la veu central es realitzava en el moment de l’execució S’utilitzava en peces breus o seccions de peces més llargues contrastant amb altres seccions contrapuntístiques i, sovint, s’afegia a la partitura les paraules faux bordon per indicar on començava aquest procediment La seva primera aparició coneguda apareix en la Missa Sancti Iacobi 1430 de G Dufay És un recurs emprat sobretot pels compositors de l’Escola de Borgonya No s’ha resolt definitivament l’origen etimològic de l’expressió Alguns autors consideren que fa referència a un…
observable
Física
Magnitud física d’un sistema quàntic que pot ésser mesurada.
En l’expressió matemàtica de la mecànica quàntica, els diversos observables són representats mitjançant operadors operador de l’espai de Hilbert del sistema físic Els valors propis d’aquests operadors, que en constitueixen l' espectre , són els possibles valors de la magnitud que poden resultar en fer la mesura
distribució canònica
Física
Distribució de probabilitat.
Segons aquesta, la probabilitat Pr de trobar un sistema en un estat r d’energia E r és donada per l’expressió Pr ∝ C - β E r , on β = KT - 1 és el paràmetre de temperatura absoluta del focus tèrmic amb el qual és en equilibri el sistema
precarietat laboral
Economia
Situació laboral que es caracteritza pel predomini de modalitats de contractació eventuals i temporals i totes aquelles que tenen mancances de seguretat i durada molt limitada.
Els sindicats identifiquen la proliferació d’aquest fenomen, que dóna una elevada rotació al mercat de treball, amb la forta activitat de les empreses de treball temporal L’expressió s’usa com a contraposició a estabilitat i contractació indefinida, de la qual les empreses cada cop fan menys ús
Denis-Auguste-Marie Raffet
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant, litògraf i pintor francès.
Començà dedicant-se a la pintura, però fou en el camp del dibuix i la litografia on trobà, finalment, la seva forma d’expressió Bé que no fou un testimoni ocular de les campanyes napoleòniques, en donà composicions molt exactes També féu nombroses litografies en els seus molts viatges
plerematema
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, magnitud de la forma del pla del contingut de la llengua.
Es divideix en plerema , o element constituent, i morfema , o element exponent El primer correspon als mots radicals i als elements de derivació de la gramàtica tradicional, i el segon, a les desinències verbals i nominals Ambdós corresponen, en el pla de l'expressió, al cenema i al prosodema
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina