Resultats de la cerca

És conegut com a Nicolau de Mira , pel bisbat, o com a Nicolau de Bari , pel fet d’haver-ne estat traslladades a aquesta ciutat les relíquies 1087 De vida llegendària, hom li atribueix la dotació de tres noies que llur pare volia prostituir i la resurrecció de tres nens morts i trossejats per un carnisser per aquesta causa és patró dels infants i de les donzelles El seu culte penetrà a Occident a partir del segle IX, i es popularitzà durant l’edat mitjana Té força esglésies dedicades als Països Catalans —unes vint al Principat— i molts altars a les catedrals i a les esglésies La seva festa…

Situació i presentació Està situat al sector central de la comarca, als contraforts sud-occidentals del Montseny i ja en contacte amb la plana vallesana Limita amb els municipis de Montseny N, Tagamanent, el Figueró i Montmany i la Garriga W, les Franqueses del Vallès i Cardedeu S, Sant Antoni de Vilamajor SE i Sant Pere de Vilamajor W El terme s’estén pels vessants meridionals del Montseny pla de la Calma al sector N, amb el turó de Pi Novell 1272 m d’altitud i Roca-sentella 1000 m, i per la plana vallesana al sector S, amb altures que no superen els 300 m Prop dels dos terços del terme…

Hom l’ha anomenat castell de Rosanes els seus senyors prengueren el cognom Rosanes

El terme, molt accidentat, comprèn una estreta franja al S del Penyagolosa, que enllaça amb el nucli principal, a la vall del riu de Vilamalefa, afluent del Millars per la dreta Gran part del territori és cobert per garriga en part, de propietat comunal, i algunes extensions, de pinedes L’agricultura de secà unes 1 300 ha hi és predominant hom conrea als bancals cereals i també ametllers, vinya, garrofers i oliveres El regadiu es limita a 70 ha Hi ha bestiar de llana La vila 69 h 2006 808 m alt és a l’esquerra del riu, sobre un petit turó al cim del qual hi ha les restes de l’antic castell…

La llenya, bé que és emprada per algunes indústries, com la siderúrgica, la ceràmica, la d’adoberia, etc, és consumida en una gran part en el món rural, especialment en l’ús domèstic Als Països Catalans, el valor de la llenya produïda el 1971 era molt superior al del carbó vegetal, i representava el 10,4% del de la fusta Estadísticament, hom distingeix la llenya de coníferes pins, de la qual es feren, el 1971, uns 600 000 esteris, procedents de la Serralada Prebètica el Caroig, en primer lloc, el Prepirineu meridional del Ripollès al Montsec, amb centre al Berguedà, la Serralada Prelitoral…

El matollar i la garriga 20% del terme serveixen com a pasturatge per a la ramaderia de llana L’agricultura és predominantment de secà, destinat sobretot a la vinya 1 400 ha —moscatell per a misteles i consum en fresc i vi de bona qualitat— i a garrofers, i, en menor quantitat, a oliveres, ametllers i cereals El regadiu s’ha expandit molt gràcies a la creació de pous, en gran part dedicat a tarongers i la resta a hortalisses i tabac Hi ha granges de porcs Les activitats industrials tradicionals són les derivades de l’agricultura hi ha jaciments d’argila, que hom porta a les…

El terme s’estén des de la serra de Lliri 689 m alt, al S, termenal amb el municipi de Fórnols de Matarranya, fins a la vall de Massalió, tributària del Matarranya, per l’esquerra El territori és drenat, a més, per la vall Junquera, tributària del Matarranya, a través del torrent de les Canals L’agricultura és la principal activitat econòmica Al regadiu que aprofita l’aigua de fonts, hom conrea cereals i hortalisses, i al secà, 950 ha són dedicades als cereals blat, 60 als ametllers, 100 a la vinya i 1 200 a les oliveres Predominen les pinedes i la garriga La ramaderia és…

El riu Cérvol travessa el terme de ponent a llevant, i rep els barrancs de la Font de Teis, de la Galallera i de la Teuleria, per l’esquerra Hi ha 7 750 ha de garriga, 500 de bosc de pins, alzines i roures, 810 de conreus de secà i 16 de regadiu La vila 90 h agl 2006, vallibonencs 666 m alt és situada a l’esquerra del riu Cérvol, a la seva confluència amb el barranc de la Galallera A l’església parroquial l’Assumpció es conserven tres creus d’argent, gòtiques, i una veracreu del s XVI, fetes a Morella, i un reliquiari del s XVIII El 1233, després de la conquesta cristiana, fou…

Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la qual fou professora de dibuix Després d’una etapa en el camp del gravat, es lliurà a la creació tapissera com a membre preeminent de l’Escola Catalana de Grau-Garriga i Susanna Rolando, s’inicià en la tècnica de l’alt lliç, el teler i els materials tèxtils i experimentà tècniques no habituals que la dugueren, mitjançant la inserció de relleus, volums, serrells, nusos, talls, protuberàncies, etc, a una expressió tridimensional propera a l’escultura Els anys noranta es decantà per la pintura, consistent en masses…

Encara molt jove, s’exilià a Mèxic amb la seva família el 1940 Es formà artísticament a l’Instituto Nacional de Bellas Artes de Mèxic, DF Feu també estudis de gravat a Califòrnia, als EUA, i, a Barcelona, sobre la tècnica del tapís, on tingué de professor Grau-Garriga Tingué una brillant carrera d’exposicions —pintura, gravat, ceràmica, tapissos, etc— per Amèrica San Diego, Mèxic, Los Angeles, etc i Europa Fou coordinadora del Centro de Arte Moderno de Guadalajara 1973-76, estat mexicà de Jalisco Entre les seves obres, cal esmentar Homenaje a Lázaro Cárdenas Jiquilpan, Michoacán…