Resultats de la cerca

Els seus membres estengueren novament la sobirania xinesa sobre gran part de l’Àsia central i Corea i estimularen la producció i el comerç interior i exterior Hi hagué una florida del confucianisme, i les lletres conegueren l’època d’or A la fi del s VIII s’inicià ja llur davallada, pressionada la Xina pels àrabs del Turquestan, els tibetans i els uigurs

Segons Madoz, l’ermita és construïda al lloc on hi hagué un antic castell, homònim La capella, rectangular, ha estat allargada per ponent Hi ha un tapís, potser del segle XVI, on es representa un bisbe i dos màrtirs La tradició hi vol veure, sense gaire fonament, tres ermitans germans que havien viscut a Sant Ponç, a Santa Pelaia i a Santa Fe d’Organyà

Hom ratificà que només seria acceptada la rendició incondicional d’Alemanya i que aquesta seria dividida en quatre zones d’ocupació No hi hagué acord sobre les fronteres de Polònia Hom decidí la reunió d’una conferència prèvia a la fundació de l’ONU a San Francisco per l’abril del 1945 Stalin es comprometé a declarar la guerra al Japó després de la capitulació d’Alemanya

En produir-se la invasió russa a Finlàndia, dirigí la resistència, però fou vençut i hagué d’exiliar-se d’aquest país 1808 Amb Adlersparre, preparà la revolta que des tronà Gustau Adolf IV març del 1809 i donà el poder al duc Carles regent fins el 1796, amb el nom de Carles XIII Aquest el nomenà conseller d’estat 1810 i comte d’Adlercreutz 1814

Revoltat diverses vegades contra l’emir Muḥammad I, hagué de refugiar-se a la cort d’Alfons III d’Astúries, antic aliat seu Tornar a Al-Andalus 884, s’installà a Badajoz i exercí un govern semiindependent, amb l’anuència del nou emir al-Munḏir La seva família continuà governant la regió fins que ‘Abd al-Raḥmān III la reincorporà al seu califat 930

Defensor dels protestants, tingué una important intervenció moderada en la Revolució Francesa presidint el Conseil des Cinq-Cents 1796, per la qual cosa hagué de fugir Tornà posteriorment per ocupar un càrrec al Conseil d’État i en la redacció del Codi de Napoleó , on defensà el dret escrit i les institucions occitanes dret occità Collaborà activament amb Napoleó, de qui fou ministre de cultes 1804

Fill de Ferran II, es mantingué neutral en la guerra austrosarda 1859 El 1860 no pogué impedir que Garibaldi ocupés Sicília i Nàpols Refugiat a Gaeta, hi resistí heroicament, però hagué de capitular i es refugià a Roma 1861 Obligat a anar-se'n el 1870, es traslladà successivament a Baviera, Bèlgica, París i Àustria, on morí sense haver renunciat als seus drets al tron

Fill segon de Víctor Amadeu II, portà el títol de duc d’Aosta Accedí al tron en abdicar el seu germà Carles Manuel IV S'oposà a Napoleó i es retirà a Càller El 1815 recuperà els seus estats peninsulars El seu intent de restaurar l’absolutisme provocà un motí dels carbonaris, i hagué d’abdicar a favor del seu germà Carles Fèlix I

Es doctorà en ambdós drets Durant la guerra de Successió es mostrà partidari de Felip V, fet pel qual el 1714 hagué de fugir i refugiar-se a Menorca Felip V el recompensà amb el càrrec d’assessor togat i jutge ordinari d’Eivissa 1724-43 Passà més tard a Madrid, on morí abans de prendre possessió del càrrec d’oïdor de l’audiència de València

Diputat per Extremadura el 1810, a la sessió inaugural de les corts de Cadis propugnà l’aprovació per unanimitat de la sobirania nacional i la divisió de poders, i fou president 1811 de la comissió encarregada de l’elaboració de la constitució Confinat en un monestir per Ferran VII 1815, fou de nou diputat el 1822, però s’hagué d’exiliar a Portugal el 1823