Resultats de la cerca
Es mostren 1095 resultats
sola
Tecnologia
Cuir gruixut obtingut de pells de bestiar gros, generalment boví, que ha estat adobat i treballat pel blanquer o adobador.
La sola és destinada gairebé exclusivament a la fabricació de soles de calçat, i ha d’ésser ferma i amb bon tremp per tal d’absorbir les irregularitats i impactes del terreny i protegir el peu, tot donant comoditat a l’usuari del calçat Generalment és adobada amb adob vegetal, o, menys generalment, al crom, en el qual cas absorbeix molta aigua i es torna relliscosa, inconvenients que són evitats impregnant-la amb greixos i resines La sola adobada al crom és emprada en la fabricació de calçat per a esports Als Països Catalans la fabricació de cuir per a sola se centra principalment en la…
Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona
Economia
Institució creditícia fundada el 1844, a partir d’un projecte presentat el 1839 a la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i a la Junta de Comerç pel liberal Josep Melcior Prat, al qual s’afegí l’ajuntament de Barcelona.
Primerament, tingué el nom de Caixa d’Estalvis de la Província de Barcelona Fou la primera caixa catalana, i serví de model per a d’altres, com la de Sabadell i la d’Igualada Inicialment de caràcter burgès liberal, ja al segle XIX el control fou exercit durant molt de temps per la noblesa catalana Des del 1977 modificà la seva orientació, bàsicament immobiliària, envers l’activitat econòmica amb la creació, el 1980, del Grup de Serveis El 1990 es fusionà amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears per crear la Caixa d’Estalvis i Pensions de…
Robert Terradas i Via
Arquitectura
Arquitecte.
Fill d’Esteve Terradas i Illa Titulat el 1942, any que inicià la seva activitat docent a l’Escola d’Arquitectura, on el 1954 esdevingué catedràtic de projectes arquitectònics del 1960 al 1967 en fou director També fou vicepresident de l’Institut Politècnic Superior de Barcelona 1969, vicerector de la Politècnica, director de l’Institut de Ciències de l’Educació i conseller nacional d’educació És autor, com a arquitecte, de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, de la Facultat de Filosofia i Lletres, de la torre de control de l’aeroport de Barcelona, de l’institut d’Igualada…
Joan Antoni de Fàbregues
Història
Militar
Militar.
El 1806 fou fet presoner pels anglesos a Menorca Alliberat, s’incorporà a l’exèrcit del marquès de la Romana, que cooperava amb Napoleó a Dinamarca En produir-se la usurpació del tron d’Espanya pels Bonaparte, assolí de fer passar les tropes de Dinamarca a Suècia, amb l’ajut anglès, i de transportar-les a la península, on combateren contra els francesos Es distingí a Durango, Balmaseda i, més tard, a Igualada, on fou ferit, i al setge de Tortosa, on fou fet presoner S’evadí i es reuní amb l’exèrcit a Andalusia Ascendit a general de brigada 1813, s’installà a Còrdova
Josep Llarena i Lluna
Educació
Mestre i farmacèutic.
Exercí a l’escola de Vallbona d’Anoia, on coincidí amb Teresa Xibillé , amb qui es casà En acabar la Guerra Civil de 1936-39 fou traslladat a Bustillo del Páramo Lleó, en una acció de càstig, fins que fou absolt en revisar-se el seu cas, quan fou destinat a Igualada El 1946 arribà a Torrelavit, on, juntament amb la seva esposa, impartiren classes de primària, i de batxillerat i comerç a alumnes avantatjats, crearen un esbart dansaire i dinamitzaren la vida cultural de la localitat Estudià farmàcia per lliure, i exercí aquesta professió als estius en diverses farmàcies de…
Agustí Saperes
Història
Guerriller, conegut amb el motiu Caragol.
Era soldat de marina Durant el trienni constitucional organitzà una partida reialista que actuà pels voltants de Montserrat i dels cingles de Bertí El 1823, en recuperar Ferran VII el poder absolut, fou ascendit a coronel Fou un dels capitosts de la guerra dels Malcontents reclutà gent i entrà a Igualada i Martorell Quan els reialistes s’apoderaren de Manresa, hi creà la Junta Superior Provisional de Govern del Principat de Catalunya i publicà una cèlebre proclama Rivalitzà amb Josep Bussons Jep dels Estanys per la direcció del moviment En retre's Manresa octubre, fugí a…
Leopold Massó i Bilbeny
Música
Director coral català.
Estudià música a l’Escolania de Montserrat i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble d’A Ros Marbà i M Altisent Animador del moviment coral català, fundà les corals Cantiga i d’Antics Escolans de Montserrat, entre d’altres, i dirigí nombroses agrupacions corals, com Ariadna, Enric Morera, Ferran Sors, Schola Cantorum d’Igualada, Quodlibet o L’Amistat Fou secretari general del Secretariat dels Orfeons de Catalunya i president de la Federació Catalana d’Entitats Corals 1985-88 Impartí cursos i assessorà diverses…
Joan Canals Farrés
Hoquei sobre patins
Porter, entrenador i directiu d’hoquei sobre patins.
Jugà al CE Noia, el Sant Josep i la SD Noia de Sant Sadurní Com a entrenador, dirigí l’hoquei de base del Noia en dues etapes 1971-86, 1990-94, el primer equip sènior femení 1983 i puntualment, el primer equip, i l’Igualada HC 1986-91 També entrenà el Vilanova i el Calafell, on es va retirà quan entrenava l’equip femení Fou president i directiu del CE Noia i un dels creadors del Torneig de l’Amistat, un dels més importants de l’hoquei de base de Catalunya Publicà Una vida de patins, sticks i molta passió, 48 temporades d’entrenador d’hoquei patins 2018
Miquel Picanyol
Cristianisme
Religiós escolapi, cal·lígraf i formador, de nom Joan Picanyol.
Biografia Començà el noviciat a l’Escola Pia d’Oliana el primer de juliol de 1703 i professà a l’orde el 2 juliol de 1704 Estudià a la Universitat d’Osca i fou ordenat de sacerdot el 21 de setembre de 1709 a Barcelona En esclatar la guerra de Successió els escolapis sards marxaren a la seva terra i a Catalunya només quedà un reduït grup de catalans amb algun aragonès que assumiren la continuïtat de l’Escola Pia El pare Miquel fou un dels religiosos fonamentals d’aleshores esdevingué rector de Castellbò 1711-12 i de Moià 1712-24, mentre ensenyava filosofia, teologia, llatí o retòrica als seus…
Diodor Pons Domínguez

Diodor Pons Domínguez (1935)
Carlos Pérez de Rozas / Arxiu Fotogràfic de Barcelona - Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) / EuropeanaPhotography / CC BY-NC
Atletisme
Atleta.
Competí pel Catalunya Atlètic Club, el Club Natació Barcelona, l’Ateneu Igualada, el Reial Club Deportiu Espanyol i el Futbol Club Barcelona, i fou sis vegades campió de Catalunya entre el 1917 i el 1924 dues en 800 m, dues en 1500 m i dues en 5000 m Guanyà el Campionat d’Espanya de 800 m i 1500 m 1923, i de 5000 m 1920 S’imposà també a la Jean Bouin de Barcelona 1921 Tingué els rècords d’Espanya de 1000 m 1920 i de 10000 m 1917, i també els de Catalunya de 800 m, 1500 m, i del relleu 4 × 400 m amb el FC Barcelona Participà en els Jocs Olímpics d’Anvers 1920
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina