Resultats de la cerca

A onze anys ingressà al Futbol Club Barcelona Jugà al Barça B 1999-2002 i algun partit amb el primer equip, i posteriorment formà part del Tenerife, l’Algesires, l’Almeria i el Pontevedra, i retornà de nou a Catalunya la temporada 2009-10 fitxat pel Sabadell Actuant de defensa, ha estat internacional en totes les categories inferiors de la selecció espanyola i el 1999 es proclamà campió del món sub-20

Vinculat al Club Natació Barceloneta, ingressà al Collegi Català d’Àrbitres el 1964, on fou membre de la junta directiva com a vocal 1969-71, vicepresident 1971-72 i president 1972-73 Entrà al Comitè Nacional d’Àrbitres el 1971 Fou nomenat membre d’honor del Collegi 1989 i la federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1990 El 1980 rebé la medalla de bronze de serveis distingits de la federació espanyola

Fou jugador del juvenil de la Penya Saprissa Entre el 1943 i el 1947 treballà de periodista esportiu a la revista Azor 1947 Al final de la dècada de 1940, ingressà a la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol i ocupà diferents càrrecs El 1996 fou nomenat senador de l’Agrupació de Veterans del club El 1967 entrà a la Federació Catalana de Futbol i fou membre del comitè de competició fins als anys noranta

Formà part del gimnàs Garcia Alsina des de final de la dècada de 1950 fins a mitjan anys seixanta Participà en competicions estatals L’any 1968 ingressà a la Federació Catalana de Gimnàstica i es feu jutge Fou jutge de competicions estatals, del Memorial Joaquim Blume i de torneigs internacionals on participava la selecció catalana Impartí cursos a l’Escuela Nacional de Gimnasia i a principi dels anys vuitanta fou vocal de la federació espanyola

Pivot golejadora, jugà al Futbol Sala Cardedeu fins a la meitat de la dècada de 1990 Posteriorment ingressà al Futbol Sala Vilassar, amb el qual jugà tres temporades a divisió d’honor, l’última de les quals, el 2001 Debutà amb la selecció catalana el 1994 i aconseguí diversos podis al Campionat d’Espanya L’any 1999 participà en el Torneig Quatre Nacions, i fou la primera catalana que formà part de la selecció estatal

Conegut pel pseudònim de Sţefan Augustin Doinaş , es graduà en literatura el 1947 Detingut i empresonat el 1956 per les autoritats del règim comunista, posteriorment fou rehabilitat  De la seva extensa obra cal esmentar Cartea mareelor ‘Llibre de les marees’, 1964, Omuls cu compasul ‘L’home amb el compàs’, 1966, Alter ego 1970, Papirus 1974 i Anotimpuls discret ‘Temporada discreta’, 1975 Traduí Goethe, Shakespeare i altres clàssics El 1992 ingressà a l’Acadèmia Romanesa 

Fill de Josep Galceran de Pinós i de Saciera, òlim d’Alentorn, i de Josepa de Pinós i d’Urries, la qual succeí Deixà inèdits treballs sobre arqueologia i heràldica Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1731, i el 1768 en fou nomenat president Hi llegí diversos treballs en català, com una Descripció del miracle que féu Sant Magí o una Dècima catalana sobre la processó del Corpus , llegida el 1756

Féu motlles per a l’estampat d’indianes Entrà a la mestrança de Barcelona, i es dedicà també a treballar la banya i el vori féu uns retrats al boix de Carles IV i de Maria Lluïsa que li valgueren el títol de mestre torner S'exilià durant l’ocupació napoleònica Féu, després, una collecció de figures matemàtiques per a l’Acadèmia de Ciències i Arts, on ingressà com a membre artista el 1817

Ingressà a l’orde carmelità el 1898 i fou ordenat de prevere el 1905 Estudià a Roma i fou cofundador i professor de la Universitat Catòlica de Nimega Fundà 1925 la Unió de les Escoles Catòliques Tingué una gran activitat periodística S'oposà amb fermesa al nazisme, per la qual cosa fou deportat al camp de concentració alemany de Dachau, on fou mort amb una injecció letal Fou beatificat per Joan Pau II el 1985

Deixeble predilecte de Joan de Joanes Féu nombroses obres per tot el País Valencià Pintà el retaule del monestir de Sant Jeroni de Cotalba 1575, on ingressà com a religiós Malgrat la qualitat i la bellesa de la seva Sagrada Família amb Santa Anna Museu de València, fou un artista menor que, tanmateix, omplí dignament el buit entre el seu mestre, que ell seguí fidelment, i l’etapa del apogeu realista del s XVII