Resultats de la cerca

Entre les seves obres —on abunden els habitatges— cal destacar el centre esportiu de Salsomaggiore i, en especial, l’Istituto Marchiondi Spagliardi Milà-Baggio, 1953-57, considerat el millor exemple de brutalisme a Itàlia Com a urbanista féu, juntament amb PPorcinai, els plans de zones verdes als barris de Milà 1948-52, així com el Studio Verde, en collaboració, pla del desenvolupament paisatgístic de la Llombardia 1963-64 Professor d’arquitectura, des del primer moment publicà nombrosos estudis sobre l’ensenyament d’aquesta matèria, sobre l’arquitectura de la postguerra a Itàlia i sobre…

Estudià filosofia a Roma i a Alemanya En tornar a Itàlia collaborà estretament amb Giovanni Papini, amb qui fundà i dirigí L’Anima  1911 A partir del 1914 collaborà al Corriere della sera Milità en el partit nacional liberal i s’oposà a Giovanni Giolitti Preconitzà l’entrada d’Itàlia a la Primera Guerra Mundial En el Pacte de Roma 1918 defensà la causa dels eslaus contra la monarquia austrohongaresa Diputat 1919-24, sotssecretari de finances 1920 i ministre de colònies 1922 Després de l’assassinat de Giacomo Matteotti 1924 fou un dels principals protagonistes de la retirada del parlament…

Considerat un dels fundadors del neorealisme, el 1947 obtingué el premi al millor film italià en el festival de Venècia per Caccia tragica Són també films seus Riso amaro 1949, Roma ore 11 1952, Italiani, brava gente 1963 i Un apprezzato professionista di scuro avvenire 1973

De família modestíssima, destacà aviat per la seva aptitud musical i fou enviat a Milà, on es formà amb VLavigna Cap de la banda municipal de Bussetto 1836-39, pogué estrenar l’òpera Oberto, conte di San Bonifacio 1839 amb èxit a la Scala de Milà, però fracassà amb l’òpera còmica Un giorno di regno 1840 fou escrita quan estava a punt de perdre, a causa d’una malaltia, la muller i dos fills Reféu, però, el seu prestigi amb Nabucco 1842, en la qual emprà el tema del captiveri jueu a Babilònia com a allusió a la Itàlia del seu temps, dividida i dominada el públic italià veié en el cèlebre…

Fou professor de geodèsia, mecànica racional i càlcul infinitesimal a la Universitat de Pavia 1852 El 1863 fou encarregat d’organitzar i dirigir la cració de l’Institut Politècnic de Milà, del qual fou director, i hi ensenya hidràulica i mecànica racional Dirigí els “Annali di Matematica Pura e Applicata” 1867-77 i fou secretari del ministeri d’instrucció pública Els seus treballs més importants desenvolupen la teoria dels invariants, i introduí a Itàlia l’obra de Karl Gustav Jacobi i de Cailey en La teoria dei determinanti e le sue applicazioni 1854, les funcions ellíptiques, les equacions…

Guanyador de les voltes a França 1938 i 1948 i a Itàlia 1936, 1937 i 1946, fou el gran rival de Fausto Coppi Es retirà el 1954, amb un total de 184 victòries com a professional Durant els anys del feixisme es prestà a ser utilitzat com un símbol del règim Tanmateix, l’any 2003 hom descobrí que, aprofitant aquesta consideració, havia participat en una xarxa d’evasió de jueus italians, uns 800 dels quals salvà A títol pòstum, l’any 2013, el Yad Vashem  el declarà “Just entre les nacions” i el 2018 rebé la nacionalitat israeliana 

Monjo de Sant Pau Extramurs on canvià el seu nom d’Alfredo pel d’Ildefonso, n'esdevingué abat 1918 Arquebisbe de Milà i cardenal 1929, fou intermediari de les negociacions de rendició entre Mussolini i el comitè d’alliberament de l’Alta Itàlia 1945 Fou el primer rector del Pontifizio Istituto Orientale, a Roma 1919-22 Gran coneixedor de la història de la litúrgia, publicà, entre d’altres, el Liber sacramentorum 1919-29 i treballà per la renovació del ritu ambrosià i del seu cant, amb la collaboració de Gregori MSuñol i Baulenes 1931 Fou beatificat el 1996

Militant socialista des del 1922, s’exilià durant el feixisme Havent tornat a Itàlia 1943, collaborà amb PNenni en la reorganització socialista i presidí l’assemblea constituent de la República 1946, però el seu anticomunisme el portà a promoure una escissió 1947 i fundà el Partito Socialista dei Lavoratori Italiani PSLI, que l’any 1951 es convertí en Partito Socialdemocratico Italiano PSDI, del qual fou secretari general 1957 Partidari de la collaboració amb la Democrazia Cristiana, fou ministre en diversos governs i president de la República 1964-71 És senador vitalici i, des…

Guanyà el premi de l’estat italià amb la seva òpera La Mandragola 1925 A partir del 1939 residí a Los Angeles EUA Del seu catàleg d’obres, molt extens, sobresurten els concerts per a una i dues guitarres, d’escriptura neoclàssica, i la música per a obres de Shakespeare

Es destacà en la interpretació de papers còmics en òperes de Rossini, Donizetti, Mozart, Cimarosa, etc i en l’enregistrament d’obres d’aquest gènere Assolí importants èxits a Anglaterra, a París La cenerentola , 1978 i per tot Itàlia Fou director d’escena d’òperes bufes Actuà sovint al Liceu de Barcelona