Resultats de la cerca
Es mostren 17465 resultats
mestre Joan
Pintura
Pintor; únic membre conegut de l’anomenat taller de Lleida, que acusa ja l’influx francogòtic.
És autor del frontal d’altar de Gia Alta Ribagorça, dedicat a sant Martí, que signà Johs pintor me fecit Museu d’Art de Catalunya Hom li ha atribuït, per similitud estilística, el frontal de Betesa Alta Ribagorça Museu d’Art de Catalunya
Arnau Joan
Història del dret
Jurisconsult, graduat possiblement a Bolonya.
El 1348 li fou encarregat l’estudi dels danys ocasionats per la Unió Fou assessor de la cort del governador de València i membre del consell reial des d’abans del 1358 Escriví, entre el 1358 i el 1363, unes Notae sobre els Furs de València, uns comentaris sobre la jurisdicció del jutge eclesiàstic i, en especial, el tractat L’estil de la governació , en català, que fou incorporat a l’edició dels Furs del 1482 i a la de 1547-48
Joan XXIII
Cristianisme
Nom que prengué l’antipapa Baldassare Cossa (1410-14).
Elegit papa a la mort d’Alexandre V, convocà un concili per condemnar les doctrines de Wycliff Pressionat per l’emperador Segimon a convocar el concili de Constança per acabar el Cisma d’Occident, hi fou deposat, comptat com a antipapa i empresonat Martí V el reintegrà al cardenalat
Joan XXII
Cristianisme
Nom que prengué l’occità Jacme Duesa en esdevenir papa (1316-34).
Canceller del regne de Sicília i bisbe de Frejús i Avinyó, fou elegit papa a Lió Eclesiàsticament endegà, amb una gran energia, el tresor papal, malmès pel seu antecessor, i creà un nou sistema financer Centralitzà l’administració curial i creà incomptables diòcesis Aquesta actitud centralitzadora suscità una sèrie d’oposicions barallat amb Lluís de Baviera, acabà excomunicant-lo, i aquest aconseguí la creació de l’antipapa Nicolau V i protegí Marsili de Pàdua i Guillem d’Occam Condemnà els franciscans espirituals , que se li havien oposat i que el volien fer declarar heretge perquè defensava…
Joan XXI
Cristianisme
Nom que prengué Pere Julià en esdevenir papa (1276-77).
Filòsof i teòleg, conegut amb el nom de Petrus Hispanus , estudià a París, on obtingué tots els graus universitaris Perfeccionà els estudis mèdics a l’Escola de Salern i professà en medicina a l’Estudi de Siena Fou metge del papa Gregori X, bisbe de Bragança i cardenal de Túsculum Intervingué en el segon concili de Lió 1274 i procurà la unió amb l’església grega Nomenat papa, reorganitzà les finances pontifícies, féu reformar la Universitat de París i afavorí Carles I de Nàpols en la seva rivalitat amb Rodolf d’Habsburg Aprovà l’erecció del collegi missioner de Miramar Mallorca És autor d’…
Joan XV
Cristianisme
Papa (985-966).
Elegit gràcies al grup dels Crescenzi, canonitzà primera vegada en la història Ulric d’Augsburg Afavorí la reforma cluniacenca Enemistat amb els Crescenzi, hagué de cridar Otó III, però morí poc abans que aquest arribés a Roma
Joan XIII
Cristianisme
Nom que prengué Giovanni Crescenzi en esdevenir papa (965-972).
Elegit per designació dels legats imperials, topà amb el poble romà i fou expulsat Per a tornar a entrar a Roma li calgué el suport de les tropes d’Otó I
Joan XII
Cristianisme
Nom que prengué Ottaviano dei conti di Tuscolo en esdevenir papa (955-964).
Elevat al poder de molt jove, no menà una vida gaire exemplar Per defensar-se de Berenguer II cridà Otó I, que coronà emperador Aquest li atorgà el privilegi otonià, que ratificava els Estats Pontificis Fou deposat per un sínode romà
Joan VIII
Cristianisme
Papa (872-882).
Menà una política que apuntava a la defensa davant el perill musulmà Coronant Carles el Calb 875 inicià l’ús papal de la coronació dels emperadors Féu les paus amb Bizanci, rehabilità el patriarca Foci i patrocinà l’activitat missionera de Ciril i Metodi, així com llur traducció de la litúrgia a l’eslau
Joan VII
Cristianisme
Papa (705-707).
Era d’origen grec Aprovà, per pressió de Justinià II, els decrets del sínode in Trullo 692
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina