Resultats de la cerca
Es mostren 4340 resultats
José Zorrilla y Moral

Jose Zorrilla i Moral
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg castellà.
Molt apreciat en l’ambient del Madrid romàntic, es donà a conèixer amb uns versos a Larra llegits durant el seu enterrament Residí a França des del 1850, i després a Mèxic 1855, on fou protegit per l’emperador Maximilià Tornà a Espanya 1866, i, després d’una segona estada a França, residí a Madrid ingressà a l’Academia Española 1882 i fou coronat a Granada 1889 Poeta fàcil, d’una gran exuberància, sovint cau en prosaismes, en rodolins, però excelleix en el domini de la musicalitat i en el viu colorisme De la seva poesia, amb predilecció pels motius històrics i llegendaris, les tradicions…
José Ignacio Wert Ortega

José Ignacio Wert Ortega
© Moncloa
Política
Polític castellà.
Llicenciat en dret 1972, cursà també un màster de sociologia El 1973 s’incorporà a Radiotelevisión Española, on fou director adjunt del departament d’audiències També fou professor a la Universidad Complutense 1974-78 i 1980-83 Començà la carrera política a Izquierda Democrática, el 1977 passà a la Unión de Centro Democrático i el 1983 al Partido Demócrata Popular, pel qual fou regidor de Madrid fins el 1986, que fou elegit diputat al Congrés per Coalición Popular L’any següent renuncià a l’escó i es retirà temporalment de l’activitat política El 1987 fundà l’empresa Demoscopia, de sondeigs d…
José de San Martín

José de San Martín
© Fototeca.cat
Història
Militar i polític sud-americà.
Fill d’un oficial espanyol, estudià a Buenos Aires i a Espanya Combaté al nord d’Àfrica 1791, a Portugal 1802 i contra les tropes napoleòniques 1808-11 Tinent coronel, fou influït a Cadis per les idees liberals i independentistes americanes Havent tornat a Buenos Aires 1812, el 1813 substituí Manuel Belgrano en el comandament de l’exèrcit al N del país Governador de Cuyo 1814, acollí els patriotes xilens vençuts a Rancagua i pressionà el Congrés de Tucumán a fi que declarés la independència Juan Martín de Pueyrredón, dictador suprem de Buenos Aires, li féu costat i el 1817 rebé ordre d’…
José Antolínez y Sarabia
José Antolínez Immaculada Concepció
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor, deixeble de Francisco Rizi i un dels millors representants de l’escola de Madrid de la segona meitat del s XVII.
Aconseguí una nova interpretació barroca dins el tipus d’Immaculada museus de Sevilla i Barcelona, Museo del Prado, pinacoteca de Munic Es preocupà dels problemes de la perspectiva aèria en les seves composicions i conreà el retrat Ambaixador Lerche, 1662, Copenhaguen, el tema mitològic Educació de Bacus, Madrid i els temes populars Venedor de quadres, pinacoteca de Munic
José Agustín Goytisolo Gay
José Agustín Goytisolo Gay
© AVUI
Literatura
Poeta en llengua castellana.
Conreador del realisme social, prengué actituds polítiques de crítica i de contestació És autor, entre d’altres, dels reculls El retorno 1955, Salmos al viento 1958, Claridad 1960, Algo sucede 1968, Bajo tolerancia 1973, Taller de Arquitectura 1977, Del tiempo y del olvido 1977, Palabras para Julia y otras canciones 1979, Los pasos del cazador 1980, Final de un adiós 1984, La noche le es propicia 1992 premi de la Crítica 1993 i Novíssima oda a Barcelona 1993, en doble versió catalana i castellana, i que segueix la tradició d’odes a la ciutat —J Verdaguer, J Maragall, P Quart— Cofundà i…
,
José Luis Borau Moradell

José Luis Borau Moradell
© SGAE
Cinematografia
Guionista, realitzador, crític cinematogràfic i escriptor aragonès.
Començà estudis de dret, però aviat es dedicà a la crítica cinematogràfica, que exercí en publicacions periòdiques En 1957-61 estudià cinema a l’Escuela Oficial de Cinematografia Després del fracàs econòmic dels seus dos primers films — Brandy, el sheriff de Losatumba 1963 i Crimen de doble filo 1964, feu de professor i productor cinematogràfic El seu retorn a la direcció Hay que matar a B , 1973 no tingué l’acolliment que el film mereixia, però sí, en canvi, Furtivos 1975, que fou premiada a Sant Sebastià, La sabina 1979 i Río abajo 1984 El 1987 recuperà la presència d’Imperio Argentina a…
José Alberto Mujica Cordano

José Alberto Mujica Cordano
© Moncloa
Política
Polític uruguaià.
Els anys seixanta s’uní als tupamaros , i participà en diverses accions de la guerrilla, com ara la presa de la ciutat de Pando 1969 Ferit diverses vegades i empresonat del 1972 al 1985, fou alliberat per l’amnistia d’aquest darrer any, en què l’Uruguai retornà a la democràcia El 1989 s’uní al Movimiento de Participación Popular, que agrupava els antics guerrillers tupamaros reconvertits en organització política integrada, al seu torn, en la coalició electoral d’esquerres Frente Amplio Elegit diputat per Montevideo el 1994 i el 1999 senador, fou reelegit com a diputat el 2004, i l’any següent…
María José Pons Gómez

María José Pons Gómez
RCD ESPANYOL
Futbol
Portera.
Coneguda com Mariajo , s’inicià al Centre d’Esports Sabadell 1999-2003 Després jugà al Futbol Club Barcelona 2003-05, Llevant UD 2005-09 i al Reial Club Deportiu Espanyol des de l’estiu de l’any 2009 Fou campiona de la Superlliga 2008 i també ha guanyat la Copa de la Reina en quatre ocasions 2003, 2007, 2010, 2012 És internacional des de l’octubre del 2011
Francisco José Carrasco Hidalgo

Francisco José Carrasco Hidalgo
FC Barcelona
Futbol
Futbolista conegut com Lobo Carrasco.
Començà la seva carrera al Barcelona Atlètic el 1976 i fou cedit al Terrassa FC abans de passar al primer equip del Barça 1978-89, amb el qual disputà 493 partits i marcà 92 gols Guanyà una Lliga 1985, tres Recopes 1979, 1982, 1989, tres Copes del Rei 1981, 1983, 1988, dues Copes de la Lliga 1983, 1986 i una Supercopa d’Espanya 1983 Posteriorment jugà al Sochaux francès 1989-92 i alguns partits a la UE Figueres 1991-92 Formà part de la selecció espanyola en trenta-cinc ocasions Com a entrenador, dirigí el Llevant 2005-06, el Màlaga B 2006-07 i el Real Oviedo 2007-08 Ha collaborat en diversos…
José Jorge Sánchez Balsas

José Jorge Sánchez Balsas
CN SABADELL
Natació
Nedador especialitzat en esquena.
Membre del Club Natació Sabadell Fou onze vegades campió de Catalunya tres cops en 50 m 1998, 2002, 2004, dos cops en 100 m 1998, 2003, quatre cops en 200 m 1998, 2002, 2003, 2004 i dos cops en 400 m estils individual 2003, 2004 En l’àmbit estatal fou vint-i-vuit vegades campió absolut dotze a l’estiu, una en 100 m 2004, vuit en 200 m 1997-2004, una en 400 m estils individual 2003 i dues en relleus 4 × 100 m estils 2003, 2004 i setze a l’hivern, una en 50 m 2004, sis en 100 m 1998, 1999, 2001-04, cinc en 200 m 1999, 2001-04, una en 400 m estils individual 2003 i tres en relleus 4 × 100 m…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina