Resultats de la cerca

Davanter format al Club Patí Vilafranca, amb el qual debutà a la divisió d’honor la temporada 1994-95 Posteriorment jugà quinze anys més a la màxima categoria amb el mateix Vilafranca 1995-96, el CE Noia 1996-97, el HC Liceo 1997-98, el CE Noia 1998-99, l’Igualada HC 1999-2005, el Reus Deportiu 2005-07 i una altra vegada al Noia 2007-10, equip en el qual es retirà Guanyà una Supercopa d’Europa 2000, dues Copes del Rei 2006, 2008 i una Supercopa d’Espanya 2007 També jugà amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà campió d’Europa júnior 1995 i de la Copa Llatina sub-21 1996, i guanyà un…

Format al Club de 7 a 9, on començà a jugar l’any 1971 a les ordres del seu pare Jordi, fou subcampió d’Europa individual 1977, 1978 en categoria cadet Com a absolut, conquerí catorze títols de campió de Catalunya, catorze més de campió de Barcelona –durants els anys que no es disputaren els campionats catalans–, i deu de Lliga Es proclamà nou vegades campió d’Espanya individual 1977, 1978, 1980, 1983, 1985-88, 1992, de dobles 1979, 1981, 1983-89, dobles mixtos 1981, 1983-85, 1988-92 i per equips 1978, 1979, 1981-85, 1990, 1993 Els anys 1983 i 1985 guanyà els quatre títols estatals…

Davanter, s’inicià al Club Patí Tordera, amb el primer equip del qual debutà a l’OK Lliga a setze anys El Futbol Club Barcelona el fitxà el 2002, però el cedí al Club Hoquei Lloret, on jugà fins el 2006 Forma part del Club Patí Vic 2006-10, i el 2010 s’incorporà al FC Barcelona L’any 2015 fitxà pel Benfica portuguès, equip amb el qual guanyà la Lliga 2016, la Copa portuguesa 2016 i la Copa d’Europa 2016, i el 2016 fitxà pel Reus Deportiu, amb el qual es proclamà campió de la Lliga Catalana 2016, 2017 i de la Copa d'Europa 2017 En el seu palmarès també hi ha dues Copes d’Europa 2014, 2015, una…

Debutà en el primer equip de la Unió Esportiva Santboiana a disset anys i l’any següent jugà amb la selecció espanyola sub-19 Està considerat el millor jugador de la Santboiana de les dècades dels seixanta i els setanta i jugà preferentment com a tercera línia Vestí la samarreta de la selecció espanyola en disset ocasions Tot i rebre ofertes per a anar a jugar a França, preferí quedar-se a Sant Boi Ja retirat, entrenà totes les categories del club, i com a tècnic del primer equip aconseguí el títol de campió de Catalunya i d’Espanya També treballà per a la federació espanyola com…

Porter, començà a jugar a handbol a vuit anys a l’escola Sagrada Família d’Horta El 1984 passà al FC Barcelona , on jugà en categories júniors fins el 1988, que passà a formar part del primer equip, amb el qual ha guanyat set Copes d’Europa 1991, 1996-2000, 2005, dues Recopes d’Europa 1994, 1995, cinc Supercopes d’Europa 1997-2000, 2004, tretze Supercopes d’Espanya 1989-92, 1994, 1997, 1998, 2000, 2001, 2004, 2007, 2009, 2010, nou Lligues dels Pirineus 1998-2002, 2004, 2006, 2007, 2010, sis Copes Asobal 1995, 1996, 2000, 2001, 2002, 2010, sis Lligues catalanes 1991-…

Provinent d’una família d’ascendència irlandesa establerta a l’Hospitalet de l’Infant Baix Camp, començà a jugar al club Aster de la mateixa localitat La temporada 1986-87 es traslladà a Barcelona per incorporar-se a la secció d’handbol del FC Barcelona, on després d’aconseguir tres campionats d’Espanya juvenils i un de júnior debutà amb el primer equip la temporada 1990-91, en el qual feu tota la seva carrera esportiva fins que es retirà temporada 2004-05 i que, a les ordres de Valero Ribera dominà durant anys l’handbol espanyol i europeu, al costat de Massip, Barrufet, Urdangarín, Ortega,…

Format en natació al Club Natació Atlètic-Barceloneta, destacà en categories inferiors en les proves de 100 i 200 m braça Se centrà, però, en el waterpolo, i el 2001 debutà amb el primer equip del CN Atlètic-Barceloneta En formà part fins el 2011, a excepció de l’any 2008, que fou cedit al CN Mataró, i de nou retornà a l’equip la temporada 2013-14 Jugà al Rari Nantes Florentia d’Itàlia 2011-13, i jugà amb l’Olimpiakós grec 2016-17 i amb la selecció xinesa 2017-18 Guanyà nou Lligues estatals 2003, 2006, 2007, 2009, 2010, 2011, 2014, 2015, 2016, vuit Copes del Rei 2004, 2006, 2007…

A vint anys arribà a Catalunya procedent del San Lorenzo de Almagro argentí i fitxà pel CP Tordera durant una temporada, abans de marxar al CP Alcobendas, en el qual jugà fins la de 1999-2000 Després tornà a Catalunya per jugar tres temporades en el Reus Deportiu, amb el qual guanyà una Copa de la CERS 2003, i romangué tres temporades més en el CP Vilanova, amb el qual arribà a una altra final de la Copa de la CERS 2006, i on acabà la seva carrera com a jugador Inicià una nova etapa com a coordinador dels equips de base del Reus Deportiu i la temporada 2008-09 es convertí en…

Format al CE Noia, el 1955 fitxà pel RCD Espanyol Aquell mateix any debutà com a internacional absolut i guanyà el Campionat del Món i d’Europa amb la selecció espanyola Jugà onze temporades consecutives amb l’Espanyol, i guanyà cinc Campionats d’Espanya 1955, 1956, 1957, 1961, 1962 i quatre de Catalunya 1955, 1956, 1958, 1961 I amb la selecció conquerí dos Mundials més 1964, 1966, un altre Campionat d’Europa 1957 i quatre Copes de les Nacions de Montreux 1957, 1959, 1960, 1964 El 1966 tornà al Noia, en el qual jugà set temporades més fins que es retirà, essent jugador entrenador…

S’inicià al Club de Billar Barcelona i a 16 anys començà a competir en el Club de Billar Ibèric A 18 anys ja fou jugador de primera divisió de billar a tres bandes En el seu extens palmarès destaca un subcampionat del món de billar artístic 1972, un Campionat 1979 i tres subcampionats 1977, 1980, 1982 d’Europa de billar artístic, set campionats interclubs de la Copa d’Europa a tres bandes 1966, 1970, 1971, 1972, 1979, 1980, 1981 i un subcampionat d’Europa a tres bandes per seleccions 1987 Amb la selecció espanyola aconseguí una medalla de bronze de pentatló en el Campionat d’…