Resultats de la cerca

S’inicià al FC Barcelona El 1943 arribà a alinear-se algun partit al costat del seu pare, Miquel Corominas La seva posició al camp era de jugador de tancament, tot i que podia jugar en qualsevol de les zones dels tres quarts Fou set vegades campió de Copa i un cop campió de la Lliga espanyola, la primera de la història 1953 També jugà als equips del SD Maquinista, del CN Barcelona i a l’Sporting Club Empordanès de Pamiers Fou deu vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual jugà els Jocs Mediterranis del 1955 a Barcelona La federació espanyola li concedí la…

Fundat el 1951 com a secció de l’Esport Ciclista Mataró, el 1992 adoptà la denominació actual Jugà en la màxima categoria de l’hoquei sobre patins estatal en cinc períodes diferents i la mateixa temporada del seu debut a la primera divisió espanyola, la 1966-67, conquerí la Copa d’Espanya La temporada 1967-68 s’adjudicà el Campionat de Catalunya i la Lliga espanyola i arribà a les semifinals de la Copa d’Europa No guanyà cap més títol fins al cap de 41 anys, l’any 2009, que conquerí la Copa de la CERS, pocs dies després de baixar de l’OK Lliga a la primera divisió Aquest títol li permeté…

Fundat el 1971, competí inicialment a l’OAR i poc després s’inscriví en competicions federades La seva primera temporada aconseguí l’ascens a tercera divisió estatal i durant els anys setanta jugà dues fases d’ascens a segona divisió Seguí en la mateixa categoria i entre el 1980 i el 1985 disputà la primera categoria del Campionat de Catalunya El bàsquet femení prengué el relleu com a referència del club i, després de jugar a primera categoria catalana, el 1989 aconseguí l’ascens a segona divisió estatal El 1992 fou campió de grup i jugà a primera B durant dues temporades A…

El responsable de l’avantprojecte fou l’arquitecte Arcadi Pla i l’estadi s’inaugurà el 17 de novembre de 1994 amb una competició entre el Grup Esportiu i Excursionista Gironí GEiEG i el Racing Club de París Té una capacitat per a 900 persones i consta d’una pista de tartan amb vuit carrers de 400 m de corda, zones de salts i llançaments i un camp de gespa natural El GEiEG hi ha disputat diversos torneigs i també hi organitzà el Campionat de Catalunya absolut el 2001 En la installació, a més dels entrenaments dels atletes de l’entitat gironina, s’hi pot jugar a futbol i fer-hi…

Actuava de mig i de lateral i jugà amb el Terrassa 1945-47 i el Badalona 1947-50 abans de fitxar pel RCD Espanyol 1950-52, amb el qual s’arrenglerà en 34 partits de Lliga Passà al FC Barcelona 1952-60, on disputà un total de 149 partits amb la samarreta blaugrana i marcà 6 gols Fou tres vegades campió de Lliga 1953, 1959, 1960, tres de Copa del Generalísimo 1953, 1957, 1959 i dues de Copa de Fires 1958, 1960 Es retirà després de jugar amb el Mallorca la temporada 1960-61 Posteriorment entrenà els equips juvenil i amateur del Barça, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1971…

Conegut com Gonzalvo I , fou el més gran d’una nissaga de germans futbolistes Josep i Marià Golzalvo Abans de la Guerra Civil Espanyola jugà al Mollet i després dues temporades amb l’Espanyol 1939-41, amb el qual fou campió de Copa 1940 i del Campionat de Catalunya 1940 Disputà 36 partits de Lliga amb el conjunt blanc-i-blau i marcà 17 gols A continuació jugà amb el Saragossa 1941-43, el Sabadell 1943-45 i, finalment, amb el FC Barcelona 1945-47, amb el qual guanyà la Copa d’Or del 1945 Al Barça coincidí amb els seus dos germans a la plantilla però mai no arribaren a jugar els…

Començà en el CD Amèrica, després jugà amb el Terrassa 1924-26 i fitxà pel Futbol Club Barcelona la temporada 1926-27 Participà en la gira de l’equip blaugrana per Mèxic i els EUA l’estiu del 1937 i, tot seguit, s’exilià Després de la Guerra Civil Espanyola hagué de complir una sanció i tornà a jugar al Barça durant la campanya 1940-41 Jugava de migcampista i d’extrem esquerre, disputà un total de 225 partits com a barcelonista i marcà 33 gols Fou una vegada campió de Lliga 1929, una de Copa 1928 i set del Campionat de Catalunya Fou una vegada internacional i jugà en quatre…

Començà a nedar i a jugar a waterpolo al Club Natació Catalunya el 1931, any de la fundació del club Participà en diverses edicions de la Travessa al Port de Barcelona Durant la dècada de 1940, s’inscrigué al Club Natació Atlètic a causa del trasllat del CN Catalunya al barri de Gràcia L’any 1960 feu les proves per exercir d’àrbitre de natació, salts i waterpolo, i el 1963 ja tenia nivell d’àrbitre estatal Fou jutge de tot tipus de proves des de torneigs regionals fins a competicions internacionals Des del 1962 també fou jutge de competicions de salvament i socorrisme El 1970…

Començà a jugar al Tennis Brisamar de Coma-ruga i també al Masia Blanca, el Club Tennis Vendrell i el Reial Club de Tennis Barcelona En categories inferiors fou campió d’Espanya infantil i cadet 1973, d’Europa cadet 1977 i de l’Orange Bowl 1978 Com a professional guanyà el Challenger d’Agadir 1985 Una lesió l’obligà a retirar-se el 1988 Passà a exercir d’entrenador Dirigí Tomàs Carbonell, Francis Roig, Carles Costa, Fernando Vicente i Beto Martín, però els seus grans èxits arribaren amb Arantxa Sánchez Vicario, a la qual situà com a número 1 del món en les dues temporades que l’…

La temporada 1923-24 guanyà el campionat comarcal i passà al Campionat de Catalunya de tercera categoria Més tard jugà en el de segona dit també Primera B De vegades era anomenat Futbol Club Lleyda i disputava els partits a Cappont, al camí vell d’Albatàrrec Quan el 1926 desaparegué el seu gran rival, el Futbol Club Joventut Republicana, passà a jugar al camp d’esports El 1930 passà a dependre del nou Centre d’Esports de Lleida, amb el nom de Club Esportiu Joventut, desaparegut el 1935 En lloc seu foren creats l’AE Lleida i el Lleida SC Després de la guerra civil de 1936-39, hom…