Resultats de la cerca

Començà al Club Atlètic Igualada i després passà al Futbol Club Barcelona Corregué els 1500 m en el Mundial juvenil 2003 i júnior 2004 i en un Campionat d’Europa júnior 2005 Fou campió de Catalunya dels 3000 m en pista coberta 2006, 2007 i dels 1500 m a l’aire lliure 2009, prova en què ja havia estat subcampió 2007, 2008 Fou tercer en els 1500 m del campionat iberoamericà 2008

Membre del Club Natació Reus Ploms, fou campió d’Espanya juvenil, júnior i promesa en la prova de 1500 m i aconseguí la millor marca mundial júnior 1985 Guanyà el Campionat de Catalunya en 1500 m lliure 1984, i en 800 m lliure a l’aire lliure 1984 i en pista coberta 1985 Aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Mediterranis de Latakia, Síria 1987 i fou semifinalista als Campionats del Món 1987, 1991

Membre del Club Natació Terrassa, fou campió d’Espanya juvenil 1966 de 200 m esquena El 1967 es proclamà subcampió estatal absolut en la mateixa prova En l’àmbit internacional, guanyà la prova dels 100 m esquena a l’encontre Turquia-Espanya júnior d’Istanbul 1966 i la dels 200 m esquena al Torneig de les Sis Na-cions de Lisboa 1967 Rebé la medalla de bronze de Serveis Distingits de la federació espanyola

Els anys cinquanta jugà al Club Patín, el Vidalet i l’Apolo a primera divisió Com a entrenador, visqué la seva millor etapa en el CP Voltregà, que feu pujar de tercera a primera divisió i convertí en campió de Catalunya 1959 i d’Espanya 1960 Després entrenà, entre d’altres, el CH Piera i el CH Mataró També fou seleccionador espanyol juvenil i conquerí el títol europeu de la categoria 1966

Es manifesta amb convulsions, mioclònia, incoordinació motora, ceguesa, sordesa i microcefàlia simptomatologia que és secundària d’una degeneració de l’escorça cerebral i d’una atròfia important de les circumvallacions cerebrals i de l’escorça cerebellosa És una malaltia de transmissió autosòmica recessiva, que es manifesta al primer any de vida i pot evolucionar cap a la demència i la mort en edat juvenil També se l’anomena síndrome de Christensen-Krabbe

En la posició d’oposat, començà a les files inferiors de l’Associació Esportiva l’Hospitalet i en edat juvenil passà al Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1998-99, equip amb el qual competí a la Superlliga L’any següent retornà a l’AE l’Hospitalet, amb el qual disputà la seva segona temporada a la màxima categoria Quatre anys més tard fitxà pel Club Voleibol Prat, de primera catalana

Fou jugador del juvenil de la Penya Saprissa Entre el 1943 i el 1947 treballà de periodista esportiu a la revista Azor 1947 Al final de la dècada de 1940, ingressà a la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol i ocupà diferents càrrecs El 1996 fou nomenat senador de l’Agrupació de Veterans del club El 1967 entrà a la Federació Catalana de Futbol i fou membre del comitè de competició fins als anys noranta

Migcampista, es formà a l’Alondra de la seva ciutat, d’on passà al juvenil del Reial Club Deportiu Espanyol Al juny del 1993, quan pertanyia al filial, disputà un partit de Lliga amb el primer equip Després jugà amb la Unió Esportiva Lleida 1994-98, l’Sporting de Gijón 1998-01, el Mallorca 2001-04, amb el qual guanyà la Copa del Rei 2003, i el Girona Futbol Club 2004-05

Central, jugà amb l’Associació Esportiva l’Hospitalet durant els anys noranta, una etapa de molt d’èxit del club, que guanyà la Lliga Catalana de primera divisió i assolí l’ascens a la màxima categoria estatal A la dècada de 2000, fitxà pel Club Voleibol Sant Boi, amb el qual aconseguí l’ascens a la Lliga FEV, i el Club Voleibol Prat Formà part de la selecció espanyola juvenil i absoluta

S’inicià en el Trialsport a dotze anys Fou campió d’Espanya i de Catalunya juvenil individual i per equips 2009, 2010, i el 2010 es proclamà campió d’Europa júnior En categoria absoluta, guanyà el Campionat de Catalunya 2012, 2013, 2014, 2016, el d'Espanya 2015 i el Campionat del Món 2015, competició en la qual també fou subcampió 2013, i, a més, es proclamà campió del món per equips 2012, 2013