Resultats de la cerca
Es mostren 4816 resultats
Lliçà de Vall
La gran torre de Can Coll de Lliçà de Vall
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al límit amb la plana de Granollers, de terres ondulades amb boscs de pins i prats.
Situació i presentació El municipi és situat a la vall de la riera de Tenes Limita a septentrió amb el terme de Lliçà de Munt, a migdia amb Parets del Vallès i a llevant amb Granollers Per un petit sector, al límit sud-occidental, entronca amb Palau-solità i Plegamans, del Vallès Occidental, i amb l’enclavament de Vila-rosal, del terme de Parets del Vallès El terme comprèn el poble i cap de municipi de Lliçà de Vall, els barris de Xiol i les Casetes, les caseries del Pla de Lliçà, la Serra, el Sot de la Coma i nombroses urbanitzacions, entre les quals destaquen les de Cantallops, el Sot dels…
Terrassola i Lavit
El poble de Terrassola del Penedès amb l’església romànica de Sant Marçal, al centre (Terrassola i Lavit)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, situat a l’extrem septentrional de la plana, a la vall baixa de la riera de Mediona o riu de Bitlles, al límit amb Anoia.
Situació i presentació El municipi de Terrassola i Lavit té una extensió de 23,92 km 2 El terme és format per la unió dels antics termes de Terrassola del Penedès i de Lavit, que fou proposada el 1920 i acceptada el 1921 Limita al N amb els termes de Cabrera d’Anoia i Piera ambdós de la comarca d’Anoia, a l’E amb Sant Sadurní d’Anoia i Subirats, al s amb el Pla del Penedès i Font-rubí i a l’W amb Sant Quintí de Mediona i Sant Pere de Riudebitlles És situat al N de Vilafranca, al límit amb la comarca de l’Anoia Els dos nuclis principals Terrassola i Lavit, actual cap de municipi, són situats…
Camarasa i Fontllonga
Jaciment paleontològic
Jaciment fossilífer del Cretaci superior de l’edat del Maastrichtià, situat a Àger (Noguera), els materials sedimentaris del qual són compresos entre els 74 i els 66,5 milions d’anys.
Els estudis de paleomagnetisme i bioestratigrafia confirmen una edat propera al límit entre els períodes cretaci i terciari Les restes mandibulars d’un primitiu hadrosaure fan pensar que els hadrosaures europeus foren poblacions endèmiques i aïllades de les del nord d’Amèrica i Àsia del Cretaci inferior
l’Altet
Poble
Poble i rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), a l’extrem oriental del terme, vora la mar.
Es troba a 12 km de la ciutat, al límit amb els termes municipals de Santa Pola i Alacant El 1914 esdevingué parròquia Al N del poble es troba l’aeroport d’Alacant A la costa ha estat construïda la zona residencial dels Arenals del Sol
riera de Sallent
Riera
Curs fluvial de la comarca del Solsonès.
És afluent, per la dreta, de la riera de Sanaüja, que neix als altiplans de Sant Iscle i de Sant Climenç i que s’uneix al seu collector vora Sallent en gran part del seu curs, constitueix el límit entre els termes de Pinell i Biosca
El Govern aprova el decret que regula els lloguers
El govern aprova el decret que imposa un límit als preus dels lloguers en les zones on hi hagi escassetat d’habitatges, qualificació a càrrec del Departament de Territori i, a Barcelona, de l’Ajuntament La regulació, però, conté nombroses excepcions i no inclou un règim sancionador
riera de Magarola
Riera
Afluent per la dreta del Llobregat que neix al coll del Bruc (627 m).
Drena els termes del Bruc i de Pierola Anoia, forma el límit entre els d’Abrera i d’Esparreguera Baix Llobregat i desemboca aigua avall del Rebato Rep per la dreta la riera de Masquefa i per l’esquerra la de l’Alfàbrega i el torrent Mal
Bi-Orthogonal Keying
Electrònica i informàtica
Modulació codificada que és especialment emprada en algunes xarxes WPAN d’alta velocitat de transferència de dades, basades en tecnologies DS-UWB.
L’eficiència s’acosta al límit de Shannon Es denota com a M-BOK, on M és el nombre de codis símbols que es transmeten, essent tant més eficient com alt sigui el nombre M El cas 4-BOK és usual en sistemes de comunicacions UWB
vall de Toran

Vista de les muntanyes de Canejan
© Xevi Varela
Vall de la Vall d’Aran, la més septentrional del vessant dret de la Garona, que constitueix la part més extensa del municipi de Canejan.
La línia de crestes que separa la Vall d’Aran dels territoris occitans de Comenge i Coserans, que culmina als tucs de Crabèra 2630 m alt i de Serralta 2 713 m, n'és el límit septentrional la línia de crestes que uneix el Montlude 2517 m amb els rasos de Liat altiplà on tenen llur capçalera les valls de Toran i de l’Unhòla, a través de les serres de Guarbes, Sescorjada i de pica Palomèra, n'és el límit amb la vall de Varradòs, al S És drenada pel riu de Toran , afluent, per la dreta, de la Garona a Pontaut, format per la unió de diversos torrents que davallen dels tucs de Crabèra i de Güerri i…
El cicle cretaci superior
Distribució dels principals afloraments dels terrenys del Cretaci superior als Països Catalans Maber, original de l’autor Tal com ja hem comentat, considerarem que el cicle del Cretaci superior comença amb les arenes de l’Albià superior, això és entre 112 milions d’anys, edat de la base de l’Albià, i 97,5 milions d’anys, límit entre l’Albià i el Cenomanià El seu límit superior, en la majoria d’àrees, és una discontinuïtat que assenyala la fi del Mesozoic L’edat del canvi d’era és de 65 milions d’anys Així doncs, el cicle del Cretaci superior comprèn un lapse d’uns 40 milions d’anys i abraça l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina