Resultats de la cerca

Projectat per Esteve Bonell i Francesc Rius amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, fou inaugurat el 17 de setembre de 1991 pel Club Joventut de Badalona, que des de llavors hi disputà els seus partits Acollí la competició olímpica de basquetbol, i el mateix 1992 rebé el premi d’arquitectura contemporània Mies Van der Rohe Després d’una reforma que permeté incrementar el seu aforament fins els 12500 espectadors, acollí diversos partits del Campionat d’Europa 1997 També s’utilitza per a altres tipus d’activitats culturals i artístiques

Fou bisetmanal i el dirigí Eusebi C Carbó n'eren redactors Ramon Buireu, Llorenç Cantó, etc Hagué de suspendre la seva publicació arran de l’assassinat del comte de Salvatierra Posteriorment es convertí en diari, òrgan de la CNT, en substitució de “Solidaridad Obrera” de Barcelona maig del 1922-1923 En fou, llavors, director Felipe Alaiz, i Josep Viadiu, Llibert Calleja, Joan Àngel Abella, Antoni Amador, etc, en foren els redactors Finalment, tornà a ésser setmanari, òrgan de la regional de la CNT al País València, i es publicà a Alcoi 1931, 1933 i 1935

Filla tercera del comte Ramon Berenguer V aquest la nomenà hereva del comtat quan ja les seves dues germanes grans s’havien casat amb els reis de França i Anglaterra, i la prometé en matrimoni, d’acord amb Jaume I de Catalunya-Aragó, al comte Ramon VII de Tolosa 1241, però no s’aconseguí la dispensa pontifícia Llavors el pare de Sança nomenà hereva del comtat la filla petita, Beatriu, i casà 1242 Sança amb Ricard d’Anglaterra, comte de Cornualla i de Poitiers, rei de Romans i de Germània, fill del rei Joan I

Fou advocat 1904 i professor mercantil És autor de les traduccions d’himnes eclesiàstics Himnari litúrgic 1915, que es publicà amb un pròleg de Josep Torras i Bages Destaca la seva producció poètica, que el 1934 recollí en el volum titulat Ocasionals , on aplega l’obra escrita entre el 1895 i el 1925, fins llavors inèdita També escriví assaigs de temàtica molt diversa, com ara Sant Ramon de Penyafort i l’orde de la Mercè 1918 i Ensaig de vocabulari d’impremta  i Manual de transporte ferroviario , entre d’altres

Lletrat de la Diputació de Barcelona i poc després notari 1894, presidí l’Acadèmia de Dret de Barcelona i formà part en diverses ocasions de la directiva de l’Acadèmia de Jurisprudència Intervingué en l’Assemblea de Manresa del 1892, posteriorment s’adherí a la Lliga Regionalista i el 1904 passà a l’Esquerra Catalana, des d’on collaborà a El Poble Català Actuà llavors dins el Centre Nacionalista Republicà i el 1907 fou elegit diputat solidari per Torroella de Montgrí Després, anà a la UFNR, però aviat es retirà de la vida política activa

Al començament del seu regnat aquests deixaren l’arianisme i es convertiren al catolicisme En el seu temps, el primer de maig del 561, per iniciativa seva es reuní el concili de Braga, al qual assistiren el bisbe d’aquesta ciutat i els de Viseu, Coïmbra, Idanha, Lamego, Porto, Lugo, Padron, Ourense, Tui, Astorga i Breto, diòcesis que devien integrar llavors el regne sueu Aquest comprenia, doncs, l’actual Galícia, la part occidental de Lleó i la meitat nord de Portugal Potser fou fill i successor de Carriaric El succeí Mir

Situat al parc natural del Cadí-Moixeró, al sud-est del coll de Pendís, al vessant sud de la serra de Moixeró, a 1565 m d’altitud L’actual edifici fou inaugurat l’any 1961 al costat de l’antic hostal de la Font del Faig, el qual havia habilitat com a refugi la delegació catalana de la llavors Federació Espanyola de Muntanyisme l’any 1951 Té una capacitat de quaranta-quatre places, i és punt de pas del GR-107 Camí dels Bons Homes i base d’ascensió a les Penyes Altes de Moixeró

Fou pilot oficial de Montesa i Fantic Disputà set vegades el Campionat d’Espanya 1976-82, del qual fou tres vegades subcampió 1976, 1977, 1982 i quatre tercer 1978-81 Disputà vuit Campionats del Món i una vegada els Sis Dies Internacionals de Trial Es retirà el 1984 i, des de llavors, fou el principal desenvolupador dels models de la marca italiana Fantic Collaborà amb el Moto Club Gavà en l’organització de l’Obert Trial de Catalunya i el 2011 fou nomenat director de l’equip de competició d’Ossa Factory

El trencapinyes comú Loxia curvirostra és un fríngíllid nidificant dels nostres boscos de coníferes, característic sobretot per la forma del bec, recorbat, gros i fort, i pels colors vistents del seu plomatge, vermellós en el mascle exemplar de baix i gris verdós en la femella exemplar de dalt Com el seu nom indica, trenca les pinyes amb el bec per obtenir-ne els pinyons dels quals s’alimenta És un ocell comú, d’uns 15 o 16 cm de llargada, que es deixa veure fàcilment quan travessa el bosc en el vol ondulant que caracteritza els ocells del seu grup, o bé quan es belluga entre les branques,…

 Gràcies al procés de traspàs, un usuari pot mantenir una comunicació de veu o dades sense interrupcions evidents, malgrat estar en moviment i canviant el seu punt d’accés a la xarxa Quan un usuari s’allunya de la seva estació base, la qualitat del senyal en recepció es degrada Llavors, tenint en compte el senyal que l’estació mòbil rep de les estacions base del seu voltant i la capacitat disponible d’aquestes, des de la xarxa cas de GSM o bé des de la mateixa estació mòbil cas de Wi-Fi es pren la decisió d’iniciar un traspàs