Resultats de la cerca

Al començament del seu regnat aquests deixaren l’arianisme i es convertiren al catolicisme En el seu temps, el primer de maig del 561, per iniciativa seva es reuní el concili de Braga, al qual assistiren el bisbe d’aquesta ciutat i els de Viseu, Coïmbra, Idanha, Lamego, Porto, Lugo, Padron, Ourense, Tui, Astorga i Breto, diòcesis que devien integrar llavors el regne sueu Aquest comprenia, doncs, l’actual Galícia, la part occidental de Lleó i la meitat nord de Portugal Potser fou fill i successor de Carriaric El succeí Mir

Fou creat el 1942, llavors amb finalitats essencialment aeronàutiques Les seves installacions principals són a Torrejón de Ardoz Madrid i actualment hom hi ofereix serveis tècnics en àmbits molt diversos, tals com materials, combustibles, estructures, meteorologia, etc Té una base de llançament de coets-sonda a El Arenosillo Huelva, l’estació espacial de Maspalomas Gran Canària, el laboratori de comunicacions espacials de Cebreros Àvila, i opera en l’estació espacial de Madrid INTA-NASA, amb installacions a Robledo de Chavela, i a l’estació espacial de Villafranca del Castillo…

Membre del Partit Republicà Progressista des del 1885 i cap d’aquest partit al Principat Facilità el 1901 l’anada de Lerroux a Barcelona Formà llavors part de la Federació Revolucionària de Lerroux, Blasco i Ibáñez i Soriano, i posteriorment s’uní al moviment antisolidari i participà en la creació del partit republicà radical Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1901, 1903, 1909, 1917 i com a tinent d’alcalde i president de la comissió de finances tingué una actuació discutida Fou també diputat provincial el 1914 i el 1915

Debutà professionalment el 1994 i es proclamà campió d’Europa 1995 i subcampió del món 1999 Guanyà quatre vegades el Trial de les Nacions 1996, 1997, 1998, 2000, quatre Campionats d’Itàlia 2001-04 i un Campionat de França 2005 Pilotà pels equips Beta, Gas Gas, Montesa i Sherco El 2005 es retirà, després de patir una greu lesió Des de llavors s’ocupa de la seva empresa Trialshow, dedicada a les exhibicions de trial, i collabora amb l’escola de Jordi Pascuet, Pascuet Trial School, de la Seu d’Urgell

Té tres dobles enllaços, tots en posició cis, i pertany a la família dels n-6, també denominats ω-6 o omega-6 Es forma per una dessaturació de l’àcid linoleic A l’organisme, per elongació, dona l’àcid dihomo-gamma-linolènic DGLA, de vint àtoms de carboni, a partir del qual es produeixen icosanoides antiinflamatoris Es troba principalment als vegetals, especialment a l’oli de llavors de borratja, enotera i grosella negra Es ven com a complement alimentari en càpsules que contenen l’oli de llavor de borratja o enotera

 Aquest alfa-galactosacàrid es troba a les llavors dels llegums i a l’herba blenera Verbascum thapsus L i és metabolitzat per la flora intestinal Fórmula 2R,3R,4S,5S,6R-2-2S,3S,4S,5R-3,4-dihidroxi-2,5-bishidroximetiltetrahidrofuran-2-yloxi-6-2S,3R,4S,5R,6R-3,4,5-trihidroxi-6-2S,3R,4S,5R,6R-3,4,5-trihidroxi-6-2S,3R,4S,5R,6R-3,4,5-trihidroxi-6-hidroximetiltetrahidro-2H-piran-2-yloximetiltetrahidro-2H-piran-2-yloximetiltetrahidro-2H-piran-2-yloximetiltetrahidro-2H-piran-3,4,5-triol

Joglar de les corts de Pere el Gran i Alfons el Franc , documentat ja el 1280, hom l’identifica amb el joglar Peironet que el 1268 disputava una tençó amb el llavors infant Pere , referent a la guerra d’Urgell El 1285 fou un dels cinc trobadors que participaren en el cicle de sirventesos en resposta a Bernat d’Auriac, qui defensava els interessos de Felip l’Ardit quan aquest envaí el Rosselló Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Lletrat de la Diputació de Barcelona i poc després notari 1894, presidí l’Acadèmia de Dret de Barcelona i formà part en diverses ocasions de la directiva de l’Acadèmia de Jurisprudència Intervingué en l’Assemblea de Manresa del 1892, posteriorment s’adherí a la Lliga Regionalista i el 1904 passà a l’Esquerra Catalana, des d’on collaborà a El Poble Català Actuà llavors dins el Centre Nacionalista Republicà i el 1907 fou elegit diputat solidari per Torroella de Montgrí Després, anà a la UFNR, però aviat es retirà de la vida política activa

Fou advocat 1904 i professor mercantil És autor de les traduccions d’himnes eclesiàstics Himnari litúrgic 1915, que es publicà amb un pròleg de Josep Torras i Bages Destaca la seva producció poètica, que el 1934 recollí en el volum titulat Ocasionals , on aplega l’obra escrita entre el 1895 i el 1925, fins llavors inèdita També escriví assaigs de temàtica molt diversa, com ara Sant Ramon de Penyafort i l’orde de la Mercè 1918 i Ensaig de vocabulari d’impremta  i Manual de transporte ferroviario , entre d’altres