Resultats de la cerca
Es mostren 1228 resultats
Ron Howard
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic nord-americà.
Aparegué per primer cop a la pantalla amb només 18 mesos Frontier Woman , i posteriorment interpretà desenes de papers juvenils durant els anys setanta Dirigí el seu primer film, Grand Theft Auto , quan tenia 23 anys, però a partir de Splash 1984 s’especialitzà com a realitzador de comèdies de tall fantàstic Cocoon , 1985 o d’aventures no menys mitològiques Willow , 1988 Després de rodar el drama Backdraft 1991, dirigí Tom Cruise i Nicole Kidman a Far Away 1992 Apollo 13 1994, crònica d’una accidentada odissea espacial, delata majors ambicions temàtiques, que foren confirmades per la…
Rita

Santa Rita
Cristianisme
Mística italiana, coneguda també per Rita de Càssia.
Obligada a casar-se, no satisfeu el seu anhel de fer-se religiosa sinó al cap de divuit anys, quan, morts ja el marit i els dos fills, ingressà a les augustinianes de Cascia Diu la llegenda que a les portes de la mort, la santa digué a les seves germanes que només tenia desig d'olorar roses i de menjar figues Elles baixaren a l'hort i trobaren, en ple hivern, tots els rosers florits i les figueres carregades de figues La santa és des d'aleshores venerada per les dones velles i solteres com a advocada dels impossibles i com a patrona de les venedores ambulants de flors i les…
Francesc Fayos i Antoni

Eloqüencia catalana (1891), de Francesc Fayos i Antoni
© David Montón
Literatura catalana
Escriptor.
Autodidacte, de molt jove exercí de pintor decorador El 1871 passà a residir a Barcelona, des d’on, després d’integrar-se activament al renaixement literari, actuà d’enllaç cultural amb València fou soci corresponsal de Lo Rat-Penat i als Jocs Florals de l’entitat del mateix nom fou premiat per la llegenda La bala d’argent , 1879 Formà part de la redacció de la segona època de Lo Gai Saber Collaborà també en La Renaixença , La Ilustració Catalana , La Federació , El Obrero , La Solidaridad i d’altres periòdics Publicà assaigs La dona, estudi crític-filosòfic , 1880, divulgà…
,
Stevan Hristic
Música
Compositor i director d’orquestra serbi.
Estudià teoria, piano i violí a Belgrad, i posteriorment, direcció d’orquestra amb A Nikisch al Conservatori de Leipzig 1904-08, on rebé la diplomatura Feu estades a Roma i París per a ampliar els seus coneixements i acabà establint-se a Belgrad Fou director d’orquestra al Teatre Nacional i cofundador, el 1923, de l’Orquestra Filharmònica de Belgrad, formació que dirigí fins el 1934 També dirigí l’orquestra de l’Òpera de Belgrad i exercí com a rector a l’Acadèmia de Música 1943-44, on també era professor de composició El seu estil, força eclèctic, està molt inspirat en el folklore nacional…
Robert Johnson
Música
Cantant i guitarrista de blues nord-americà.
Considerat la veu i guitarra més important de la història del blues , tingué una vida curta, i no deixà gaire material enregistrat, però han estat milers els músics que han rebut la seva influència o han fet versions de temes seus, com Love in Vain , Crossroads o Sweet Home Chicago , clàssics del blues en general i del blues del delta en particular Johnson també fou una referència cabdal per a la música rock , i tingué deixebles tan illustres com Eric Clapton, Jimi Hendrix o Led Zeppelin La seva vida estigué envoltada de llegenda per la rapidesa amb què aprengué a tocar la…
Santa Maria de Goscons

Fragment del retaule gòtic de Santa Maria de Goscons
© Josep Regas Ardevol
Capella
Capella romànica del segle XI que presidia la quadra de Goscons, al municipi d’Arenys de Munt.
S’hi venerava la Mare de Déu de Goscons, una talla de fusta policromada que representava una verge bruna sedent amb l’infant Jesús a la falda, ricament vestida i coronada L’obra, d’un marcat hieratisme, era possiblement de mitjan segle XII Desaparegué al principi del segle XIX, quan les tropes napoleòniques cremaren la quadra de Goscons i la capella Com la majoria de les verges trobades, segons la llegenda fou descoberta per un pastor en una cova del pla de les Bruixes, a Vallgorguina, on fou amagada perquè no caigués en mans sarraïnes El seu aplec se celebrava el 8 de setembre A…
Cecília
Música
Santa i màrtir cristiana, patrona dels músics i venerada a Roma des del segle V.
Segons la tradició cristiana, Cecília fou casada, el 232, amb el noble Valerià, que es convertí al cristianisme i respectà la voluntat de la seva esposa de restar verge Descobert com a cristià, el matrimoni fou martiritzat a Roma Amb tot, no hi ha constància històrica de l’existència del personatge Les darreres opinions suggereixen que, al segle V, algun membre de la família Cecília donà una casa perquè fos utilitzada com a església, i d’aquí devia sorgir la llegenda de la santa Thomas Connolly ha suggerit la identificació de Cecília amb Bona Dea Restituta , deessa romana…
Osiris
Representació d’Osiris (esquerra), déu del més enllà, representat amb els seus atributs: tiara, bàcul i espantamosques
© Corel Professional Photos
En la religió egípcia, Déu del més enllà.
Adorat originàriament a Busiris al Delta, el seu culte s’estengué des d’època antiga a tot Egipte assimilat en diferents viles al déu local a Sokaris, a Memfis i, sobretot, a Khentimentiu, déu dels morts, a Abidos Era representat com un home embolicat en un sudari, amb la cara i les mans de color verd, color de resurrecció, coronat amb una alta tiara i sostenint el bàcul de comandament i l’espantamosques La llegenda osiríaca en féu el principal déu del panteó egipci Segons ella, Osiris era fill de Geb déu-terra i de Nut deessa-cel i regia el món Envejant la seva posició, el seu…
Cugat
El martiri de sant Cugat en una taula d’Aine Bru (~1505)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Màrtir cristià de Barcelona d’origen africà.
Fou decapitat, durant les persecucions de Dioclecià, al Castrum Octavianum, que hom ha identificat amb Sant Cugat del Vallès Cugat és esmentat per Prudenci vers el 400 com el màrtir que ennoblia Barcelona El seu cap sembla que fou traslladat al segle IX a l’abadia de Saint-Denis de París Segons la llegenda, hauria arribat a Barcelona amb Feliu , on vengué les mercaderies que portava i predicà la fe empresonat pel procònsol Galeri, després de sortir miraculosament illès de diverses proves —com la del foc—, hauria estat decapitat i, posteriorment, enterrat per les llegendàries…
Pere Gras i Ballvé
Literatura catalana
Dramaturg, poeta i historiador.
Vida i obra Fou notari 1859 i alcalde 1871 de Falset, amb el suport dels republicans A Reus estrenà la comèdia Lo mismo es ella que todas el 1842 i publicà el drama històric Isabel Besora, la pastoreta, o ja sia, La pesta de Reus de 1592 1857, representat el 1860, versió de la llegenda de l’aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia que parteix de la documentació històrica i defuig els elements sobrenaturals, i que compta amb el precedent, entre altres models, de balls parlats sobre el mateix tema i de La Verge de les Mercès 1856, de Manuel ↑ Angelon Se’n recolliren un fragment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina