Resultats de la cerca
Es mostren 5260 resultats
Teodor
Sant Teodor en el fresc d’un monestir del mont Athos
© Fototeca.cat
Cristianisme
Soldat romà, d’origen oriental, que morí màrtir durant la persecució de Dioclecià.
El seu culte ha estat sempre molt popular a Grècia i en tot el món bizantí i a Itàlia, i la seva festa se celebra el 17 de febrer o el 9 de novembre, segons els llocs
Binissafúller

Vista de la cala de Binissafuller, amb l’illot al darrere
© Antònia Sánchez - En Menorca
Caseria
Caseria amb població dispersa del municipi de Sant Lluís (Menorca), a l’oest del poble, a uns 3 km de la costa.
A la costa hi ha la cala de Binissafúller , amb una urbanització i les anomenades “casetes de sa vorera”, actualment protegides, i que es construïren com a llocs d’estiueig També cal esmentar l’ illot de Binissafúller
Petició de l’abolició del cadastre i la reforma dels ajuntaments borbònics
Un memorial signat per les viles i els llocs del Camp de Tarragona, el Penedès, l’Urgell i la Segarra, sollicita l’abolició del cadastre i la reforma dels ajuntaments borbònics mitjançant la insaculació i rotació de càrrecs
romana
Romana
© Fototeca.cat
Física
Balança rudimentària portàtil de ferro forjat, formada per una barra, dita canastró, amb dos braços desiguals, la qual descansa sobre un fulcre, que hom penja o bé sosté amb la mà mitjançant una anella.
Del braç més curt penja per l’extrem allò que hom vol pesar, mentre que el braç més llarg és gravat amb unes entalles equidistants on és encaixat un pes anomenat piló , que, en ésser desplaçat, permet d’obtenir l’equilibri de la balança i, per tant, de determinar el pes desitjat Hi ha diversos tipus de romanes, moltes de les quals tenen dos les més corrents i fins i tot tres ganxos de suspensió, situats en llocs diferents, la qual cosa permet de modificar el fulcre i fa així possible la pesada, amb la mateixa romana, de cossos de pes molt diferent Aquesta balança fou emprada pels…
Pactes de la Sal amb Lluís XIV al Vallespir
Pels pactes de la Sal amb Lluís XIV, els habitants del Vallespir es comprometen a comprar una quantitat determinada de sal al rei a canvi que les autoritats reials no prohibeixin l’adquisició de sal procedent d’altres llocs
sabonera

Sabonera
Stefan Laarmann (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de 30 a 90 cm d’alçària, glabra, de fulles ovals o amplament lanceolades, de flors rosades, agrupades en cimes denses, i de fruits capsulars oblongs.
Creix en riberes, codolars de rius, llocs incultes humits, etc, a una gran part d’Europa A vegades és plantada com a planta ornamental Conté saponines i és succedània del sabó L’arrel té virtuts expectorants, colagogues i mundificants
helícids
Malacologia
Família de mol·luscs gastròpodes de l’ordre dels estilomatòfors, amb la conquilla helicoide, generalment dextrorsa, el cap amb quatre tentacles cilíndrics i el peu allargat i ovalat.
Són hermafrodites insuficients Habiten en llocs humits, rics en vegetació, i són perjudicials per als conreus N'hi ha nombroses espècies repartides per tot el món Molt corrents als Països Catalans, hi són coneguts amb el nom de cargols
espunyidera
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes o anuals, de la família de les rubiàcies, amb verticils de 4 a 10 fulles i amb flors petites, disposades en cimes.
El fruit és format per dos aquenis separables L’ espunyidera blanca Gmollugo , de flors blanques, creix en bardissars, boscs clars i llocs frescals L’ espunyidera groga o quallallet Gverum , de flors grogues, es fa en prats, tanques i herbassars
Qiryat Yearim
Vila gabaonita de Palestina, prop de Jerusalem.
Sotmesa als israelites, fou agregada a Judà Hi residí, a mans dels filisteus, l'arca de l’aliança, que David traslladà d’allí a Jerusalem Hom en discuteix l’emplaçament És un dels llocs probables de l’ Emmaús del Nou Testament
grau geotèrmic
Física
Geologia
Nombre de metres que cal penetrar cap al centre de la Terra per experimentar un augment de temperatura d’un grau centígrad.
El grau geomètric, a l’igual del gradient geòtermic, varia segons els llocs El valor mitjà, per a profunditats superiors a 25 m, i fins als primers milers de metres, és comprès entre els 35 i els 100 m gradient tèrmic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina