Resultats de la cerca

Fou soprano del cor de la catedral de Caracas, de l’orquestra de la qual fou nomenat fagotista el 1796, càrrec que ocupà fins a la mort Visqué en una gran pobresa Dedicat a la composició de música religiosa, la seva obra mostra una gran expressivitat, que combinà amb la simplicitat i l’economia de recursos La seva peça més coneguda és el motet Popule meus 1801, per a soprano, contralt, tenor i acompanyament de corda i vent Autor també d’himnes i motets en castellà En premio a tus virtudes , 1802, hom ha considerat la Missa en re 1810 i el Miserere per a quatre veus les seves…

Es formà a l’abadia benedictina de Prüm, de la qual arribà a ser prebost i abat l’any 892 Des del 899 fou abat del monestir de Sant Martí de Trèveris Destacà per la seva copiosa obra canònica i litúrgica Escriví un tractat en forma de carta conegut amb el nom d' Epistola de harmonica institutione , consagrat a les entonacions dels cants de la missa i els oficis amb la voluntat de restaurar-ne la puresa Al segle XI se’n feu una versió abreujada amb el títol de Breviarium de musica , que circulà profusament També deixà un complet tonari amb una part molt important del repertori…

No se sap gairebé res sobre la seva trajectòria biogràfica Tot i que no s’ha conservat cap document que acrediti el seu pas per les capelles musicals de les corones de Castella o Aragó, algunes obres seves apareixen en fonts manuscrites al costat de composicions d’altres autors que tradicionalment s’han identificat com procedents d’aquests importants focus musicals En un manuscrit de la Biblioteca de l’Orfeó Català hi apareixen un kírie i un glòria d’una missa a tres veus conservada incompleta i un Regina Coeli , també a tres veus, atribuïts a Plaja El seu estil és molt proper al…

Més pròpiament, és un cant que resumeix el sentit de la festa Per això s’anomena tropari del dia o, simplement, tropari o, encara, apolitíkion , perquè és cantat, a més de la missa, al final de l’ofici Però també se’n diu, per exemple, de les diverses estrofes que componen una oda El tropari, com a composició poètica, segueix unes lleis rítmiques isosillàbiques i homòtones Alguns d’ells serveixen de models a altres troparis, compostos amb el mateix ritme i cantats amb la mateixa melodia hirmós D’altres no serveixen de model a cap més i tenen melodia pròpia Els troparis poden…

El terme s’utilitza sobretot en el cant pla litúrgic Un melisma pot arribar a tenir entre vint i trenta notes L’estil melismàtic es contraposa al sillàbic, en el qual a cada síllaba correspon una sola nota Entre l’un i altre se situa l’estil neumàtic, en el qual a cada síllaba correspon un petit nombre de notes Els cants de la missa en els quals abunda més l’estil melismàtic són l’alleluia, el gradual i el tractus També són usuals en algunes formes dels responsoris de l’ofici Generalment tan sols alguns passatges d’aquests cants utilitzen melismes molt llargs, mentre que en la…

Per extensió, també s’anomenen així algunes composicions que utilitzen aquest procediment És molt freqüent en els motets, encara que també apareix en algunes seccions de la missa i en cançons profanes, especialment en la caccia En alguns casos es fa jugar el silenci i la fragmentació com a elements fonamentals del ritme polifònic Cap al segle XIV es construïren composicions basades completament en aquest recurs Generalment, la utilització de la tècnica de l' hoquetus es reservava per als passatges amb poc text Algunes composicions que reben aquest nom en els manuscrits estan…

A més dels sis cossiers, disfressats generalment amb vestits adornats amb llaços de colors i cascavells i capells amb flors, hi participava la dama noi disfressat, que la presidia, i un o uns quants dimonis Les diverses melodies, pròpies de cada localitat, s’acompanyaven amb flabiols, tamborins i, antigament, xeremies, i sovint amb cançons Hom la dansava en festivitats religioses a la processó al voltant de la imatge del sant, també dins les esglésies a l’ofertori de la missa major, etc Fins a època recent era ballada a Manacor on un dels ballets, el ball dels broquers , és molt…

Cursà estudis musicals al Conservatori Municipal de Barcelona, on fou un alumne molt destacat i obtingué el gran premi per a violí Se n'anà a Bèlgica i s’establí a Brusselles, on amplià la seva formació féu un curs de perfeccionament amb el mestre Alfred Marchot Féu diverses actuacions per tot Europa El 1914 emigrà a Amèrica i s’installà a l’Argentina, a Rosario Féu actuacions per les ciutats argentines més importants, amb gran èxit de públic i crítica A Rosario es dedicà a l’ensenyament del violí i fou director del conservatori Dedicat també a la composició musical escriví entre altres obres…

Estudià a l’Escolania de Montserrat entre el 1830 i el 1835, on fou deixeble de Benet Brell, Rafael Palau i Jacint Boada Des del 1840 fins al 1856 exercí com a organista a l’església de Sant Fèlix de Sabadell El 1852 fou ordenat de capellà Actuà a Santa Maria del Mar, de Barcelona, a la catedral de Girona i a la de Vic Organista a la catedral de Vic a partir del 1857, compongué música religiosa per a les celebracions litúrgiques de la seu vigatana deixà obres religioses com un Te Deum per a orquestra, orgue i cor, i una missa pastoral Autor, a més, de l’oda simfònica La armoniosa

Fou organista de la Soledad Real de Madrid El 1749 ingressà al monestir de Montserrat, on fou mestre de capella i de l’escolania a partir del 1753 Escriví obres religioses, totes d’una gran qualitat, entre les quals destaquen les obres per a veus i orquestra, en estil concertant, com dos Magnificat , un Stabat Mater , cinc responsoris de Nadal, quatre de la Nativitat de la Mare de Déu, dues cantates de Nadal una de les quals, Silencio , fou molt influïda per l’òpera italiana del seu temps, sis lamentacions de Setmana Santa i el salm Confitebor També deixà una missa, una cantata…