Resultats de la cerca
Es mostren 1302 resultats
Lluís Causarás i Andréu

Lluís Causarás i Andréu
© Família Causarás
Escultura
Mestre d’obres i inventor.
S’encarregà de la construcció de nombroses xemeneies industrials i d’edificis urbans i rurals També treballà en la restauració del Palau Ducal dels Borja de Gandia Safor, del palau reial del monestir d’El Escorial Madrid i de l’antic Ajuntament de València Finançà el prototip d’avió Aeroplà-Monoplà Causarás, del seu fill Ricard Causarás i Casaña , i fou l’inventor i constructor d’una màquina d’extracció a grans profunditats de líquids de l’interior de la terra, amb motor i tubs metàllics concèntrics, anomenada sistema Causarás
aeroclub
Esport
Entitat dedicada a la difusió i la pràctica de l’aviació esportiva.
Ultra la formació de pilots d’aviació lleugera, hom hi practica l’aeromodelisme, el paracaigudisme, el vol sense motor i el vol a vela Als Països Catalans, el primer fou l’Aeroclub de València 1910 L’any 1915 fou fundat l’Aeroclub de Catalunya actualment Aeroclub de Barcelona-Sabadell Després els de Lleida, Balears i Sabadell, i més tard, els de Girona, Reus, Alacant, Castelló de la Plana, Igualada, Empúria-brava, la Cerdanya, etc Mundialment tots els aeroclubs són agrupats dins les respectives federacions nacionals, les quals formen la Federació Aeronàutica Internacional FAI
Henry Ford
Industrial nord-americà, capdavanter de la indústria automobilística.
El 1899 participà com a soci minoritari a la Detroit Automobile Company i començà a investigar la possibilitat de construir un automòbil comercialitzable, per la qual cosa creà la societat d’investigació Henry Ford Company 1902 i la Ford Motor Company 1903, on inicià la fabricació de cotxes en sèrie Introduí innovacions considerables, tant mecàniques com de gestió vendes a crèdit, foment de l’exportació, gran divisió del treball, sistema de retribució per prima, etc Publicà Philosophy of Labour 1929 L’empresa familiar ha estat continuada pel seu net Henry Ford II
Joan Maluquer i Wahl
Literatura catalana
Enginyer i escriptor.
Fill de Josep Maluquer i Nicolau Publicà nombrosíssims treballs de divulgació tecnològica, sobretot en matèria d’aviació i astronàutica, entre altres Manual de Aeromodelismo 1941, Aviación sin motor 1941, La locomotora 1943, Hierro 1943, El vuelo vertical 1944, Aviación heroica 1944, El cemento 1945, Por qué vuela el aeroplano 1945, A la conquista del espacio 1946, El átomo y la energía atómica 1948, Inventos y secretos de guerra 1950, La conquista de la Luna 1970 i L’aviació de Catalunya als primers mesos de la guerra civil 1978
Charles Alexis Henri Clérel de Tocqueville
Literatura francesa
Política
Polític, pensador i escriptor francès.
Senyor de Tocqueville Elegit diputat 1839-48, es mostrà partidari d’un reformisme democràtic moderat Ministre d’afers estrangers 1848, es retirà de la política activa després del cop d’estat de Napoleó III 1851 Com a pensador, intentà de conciliar el liberalisme amb el racionalisme i defensà la democràcia com a motor d’anivellament social És un dels teòrics principals del liberalisme polític Obres Du système pénitentiaire aux États Units et son application en France 1833, La démocratie en Amérique 1835-40 i L’Ancien Régime et la Révolution 1856
lubrificant sintètic
Tecnologia
Lubrificant obtingut per síntesi química i additius per a millorar-ne l’ús.
Pot contenir oli mineral per millorar la mescla Normalment els productes bàsics són classificats en hidrocarburs sintetitzats, èsters orgànics i altres, com el poliglicol o les silicones En els motors tèrmics, la utilització d’un lubrificant sintètic comporta una reducció del consum del combustible 4-5% i de l’oli mateix a la vegada que allarga la vida dels components del motor L’aplicació a una gamma extensa de temperatures, la bona resistència a l’oxidació i l’estabilitat a altes temperatures permeten de desenvolupar motors més avançats i eficients Aquests lubrificants…
José María Martínez-Hidalgo Terán

José María Martínez-Hidalgo Terán
MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA
Esport general
Dirigent esportiu.
Destacà com a navegant vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona i al Club Nàutic Arenys de Mar Ocupà càrrecs de responsabilitat en diferents institucions, com el Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS, el Comitè Internacional de Creuers del Mediterrani i la Federació Espanyola de Clubs Nàutics, i dirigí el Museu Marítim de Barcelona 1958-86 Divulgà la història dels esports nàutics a través d’articles i del llibre Los deportes náuticos en Catalunya 1821-1936 más de un siglo de remo, vela y motor 1978 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…
Josep Gorina Lloveras

Josep Gorina Lloveras
Arxiu Pere Ribalta / Àlbum "Aviación"
Esports aeris
Pilot d’aviació.
S’inicià l’any 1939 a l’escola de vol sense motor del Prat de Llobregat Feu nombrosos llançaments de vol i el 1943 aconseguí el títol de pilot a l’Aeroclub de Barcelona Fou un dels fundadors de l’Aeroclub de Sabadell i perfeccionà els seus coneixements al costat de José Luis Aresti El 1951 prengué el relleu en la direcció de l’escola de vol Al principi dels anys cinquanta debutà a la Volta a Espanya i el 1955, a la Volta Aèria a Catalunya El 1968 fou nombrat director de l’escola de pilots de l’Aeroclub de Girona
torpede humà
Transports
Militar
Torpede, tripulat per un o dos homes proveïts de sengles vestits de bus individuals amb un aparell de respiració d’oxigen, destinat especialment a accions de guerra ofensives, en les quals els tripulants col·loquen alguna càrrega explosiva en l’obra viva d’algun vaixell enemic o llancen contra aquest un torpede de què va proveït el torpede humà com a armament.
Els torpedes humans, molt emprats en la Segona Guerra Mundial, tenen poca autonomia uns 50 km, la bateria d’alimentació del motor sol tenir una durada no superior a nou hores, i només excepcionalment han assolit profunditats de 15m Els torpedes humans són deixats prop del lloc d’operacions per submarins, vaixells mercants o llanxes ràpides La proximitat de bucs metàllics o de xarxes d’obstrucció fan que els aparells de bord no siguin fiables i, juntament amb la impossibilitat de prendre marcacions o de visualitzar punts de referència, obliga els tripulants a navegar pràcticament…
via
Cristianisme
Mitjans de reflexió que hom utilitza per a elevar-se de la consideració de les coses creades a la necessitat de l’existència de Déu.
D’ençà de Tomàs d’Aquino hom en distingeix cinc la primera via , que argumenta a partir del moviment del món per tal d’arribar al Motor immòbil la segona via , que parteix de l’anàlisi de la causa eficient la tercera via , que parteix de la contingència del món creat la quarta via , que parteix de la consideració dels graus de l’ésser analogia per a deduir-ne l’existència de l’absolut i la cinquena via , que parteix de la consideració de la finalitat en el món i en dedueix l’existència d’una intel*ligència absoluta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina