Resultats de la cerca
Es mostren 926 resultats
penyora possessòria
Dret
Dret real, constituït garantia del compliment d’una obligació, que faculta per a l’obtenció del valor d’una cosa moble aliena, mitjançant la seva venda.
dita
Història del dret
A Catalunya, del segle XIII al XVIII, intervenció d’un corredor públic en nom d’un atorgant en la constitució d’una obligació o un contracte.
Els corredors públics eren obligats a enregistrar les dites en llurs capbreus o llibres
insolutum
Dret
Terme que expressa l’obligació o la facultat comuna a dues o més persones, però que pot exercir i ha de complir enterament cadascuna d’elles.
intimació de pagament
Dret civil
Requeriment formal adreçat a un deutor per tal que compleixi la seva obligació, amb l’advertiment que hom procedirà, si no la compleix, pels tràmits legals.
val
Economia
Dret mercantil
Document estès a favor d’una persona on hom fa constar l’obligació que contreu, el qui signa, de pagar una determinada quantitat dins el termini fixat.
Ha d’ésser estès a l’ordre i ha de procedir d’una operació comercial altrament, és considerat una promesa de pagament i és sotmès a la legislació civil
responsabilitat contractual
Dret civil
Responsabilitat civil del debitor que no pot o no vol complir la seva prèvia obligació i que resta compromès a complir-la en virtut d’un contracte.
vale real
Història
Obligació de l’estat amb un interès del 4% anual, emesa l’any 1780, durant el regnat de Carles III d’Espanya, per suggeriment de Francisco Cabarrús.
Els vales reales havien d’ésser acceptats per les caixes públiques i hom podia utilitzar-los per a tota mena d’operacions, llevat del pagament de sous i en el comerç al detall Esdevingueren, doncs, el primer paper moneda conegut a l’Estat espanyol Llur evolució fou molt desafortunada i, a mitjan s XIX, es reconvertiren en uns altres títols del deute públic
combatent
Militar
Persona que, enquadrada dins les forces que componen un exèrcit regular, bé per la seva nacionalitat (obligació de ciutadania), bé per contracte (mercenari), combat per un país.
assumpció de deute
Dret civil
Canvi de subjecte passiu de l’obligació per conveni entre el deutor i un tercer, consentit per l’acreedor en el mateix acte o per acte posterior.
És cumulatiu si ambdós resten obligats i liberatori si únicament resta obligat qui assumeix el deute
apud
Dret
Dit especialment de l’obligació contreta, del nomenament d’advocat o de procurador de tribunal fet en el mateix expedient, en les mateixes actuacions judicials o administratives.