Resultats de la cerca

Sacerdot 1829 i professor ordinari de dogmàtica a Breslau 1831, fou deixeble de Georg Hermes, i després que aquest fou condemnat pel Sant Ofici 1835 s’incorporà a l’escola d’Anton Günther Contra el materialisme defensà constantment el valor de la Revelació Enfrontat al bisbe de Breslau 1860, després del Concili Vaticà I s’incorporà als vells catòlics i en fou l’organitzador a Silèsia 1871

Hom emprà també aquest terme per a designar una obra escrita a la memòria d’una persona difunta Forma típicament anglesa, el seu nom és una deformació del llatí dirige , primer mot de l’antífona Dirige, Domine Deus meus , que obre l’ofici de difunts En llenguatge parlat s’utilitza en sentit pejoratiu tot fent referència a una música lenta, depriment o d’enterrament

Capellà reial i conseller de Sant Ofici, versat en història antiga, llatí, grec i hebreu El seu Tesoro de la lengua castellana o española 1611, primer diccionari etimològic de la llengua castellana, estudia l’etimologia de les paraules enregistrades i inclou dites populars, referències a coses i persones de l’època, dades erudites i llegendes Martí de Riquer en publicà una edició el 1943

Desenvolupament enciclopèdic Endreçat al mariner Vilaruhir, l’autor li explica, de manera divertida i crítica, els avantatges i els inconvenients de dur una vida marítima o allunyada del mar, davant la decisió de l’esmentat mariner de deixar el seu ofici Tanca el poema una citació de la composició Volets qu’eu sen conort , del poeta Cerverí de Girona Bibliografia Massó i Torrents, J 1902 Vegeu bibliografia

Originàriament en nombre de tres i posteriorment en nombre de nou dividides en tres grups de tres, les odes són cantades a l’ofici matinal orthros Nascudes per acompanyar els càntics bíblics d’on ve el nom, acabaren per substituir-los La darrera oda corresponent al cant del magníficat és dedicada a la Mare de Déu i revesteix una solemnitat més gran El conjunt de les nou odes forma un cànon

Teòricament, l’ofici era triennal Hi hagué tres vegueries, amb molt poques notícies de llurs titulars Atenes Guillem Sesplanes, 1321 Galceran de Peralta, 1370/71-74 i 1377-79 Bernat de Vic, 1374-77, Tebes Guillem de Puig, 1331 Joan de Lloria, 1359 Albert de Bonacolsis, 1366-69 Nicolau d’Ardonyo, 1369-72 i 1375-78 i Levàdia Guillem d’Almenara, 1366 i 1373-79 Guillem Frederic d’Aragó, 1366 Gilbert Vidal, 1374

Pot fer l’ofici de subjecte, d’objecte, de complement indirecte o circumstancial, o bé formar part d’algun d’aquests complements Hom l’anomena substantiva o adjectiva , segons que la determinació que estableixi sigui feta a la manera d’un substantiu o a la d’un adjectiu M'agrada ‘que estudiïs música' substantiva funció de subjecte Hem trobat el llibre ‘que havíem perdut' adjectiva completa el substantiu llibre

Guarnicioner d’ofici, fou autor de sainets costumistes Fugint del fang ~ 1875, Els quintos de Patraix 1878, Un francès de Russafa 1876, El que manco corre, vola , Un peixcador d’ocasió 1877 i la d’èxit més celebrat, Perles del cor 1881, escrita en collaboració amb Francesc de P Huertas En castellà va escriure Tres para una 1870 i El maestro de escuela , arranjament d’ El mestre d’escola 1878

Jesuïta, fou qualificador del Sant Ofici, professor de matemàtiques a Madrid i un dels fundadors de l’Academia de la Lengua Escriví les vides d’Estanislau de Kostka 1715, de Lluís Gonzaga 1726 i del pare Dionís Rickel 1738, la Historia de la Compañía de Jesús en el Nuevo Reyno de Granada 1741, Los varones ilustres de la Compañía 1734, una Historia de la Academia i diverses obres científiques

Fundat l’any 910 per l’abat Bernó de Baume i per Guillem III d’Aquitània, s’hi inicià una gran reforma monàstica, l’anomenat moviment cluniacenc Reflectir la grandesa de Déu a través de la celebració, amb gran esplendor, de l’ofici diví i de la missa era un dels punts principals del nou orde, que tingué un gran desenvolupament gràcies a l’obra dels seus abats, com ara Bernó 910-927, Odó 927-942, Maiol 948-994, Odiló 994-1049, Hug 1049-1109 i Pere el Venerable 1122-56 L’època de màxima expansió de l’orde cluniacenc correspon al començament del segle XII, en què tenia més de mil…