proposició completiva

f
Gramàtica

Proposició que exerceix una funció sintàctica equivalent a la de qualsevol complement de la proposició simple.

Pot fer l’ofici de subjecte, d’objecte, de complement indirecte o circumstancial, o bé formar part d’algun d’aquests complements. Hom l’anomena substantiva o adjectiva, segons que la determinació que estableixi sigui feta a la manera d’un substantiu o a la d’un adjectiu: M'agrada ‘que estudiïs música' (substantiva: funció de subjecte); Hem trobat el llibre ‘que havíem perdut' (adjectiva: completa el substantiu llibre).